¿Què vol canviar Hollande de la Constitució francesa?

Un ambient marcial va impregnar ahir l'ovacionat discurs que François Hollande va pronunciar davant el Congrés de Versalles. L'objectiu era triple: mostrar la fermesa de l'Estat davant l'amenaça terrorista, reforçar la seguretat d'una població commocionada per la barbàrie i aconseguir, almenys de moment, la unitat de la classe política francesa a un mes d'unes eleccions regionals que es preveuen favorables al Front Nacional.

Mentre la investigació dels atemptats que han deixat un balanç provisional de 132 morts i més de 300 ferits seguia el seu curs, Hollande va desgranar en 45 minuts un arsenal de mesures a l'alçada del repte que té davant seu el país.

França paeix a poc a poc la idea que l'escenari viscut a París el 13 de novembre passat es podria repetir. En aquest ambient, molt diferent del que va seguir els atemptats del gener passat contra 'Charlie Hebdo' i el supermercat jueu de la porta de Vincennes, el president va oferir un arsenal de mesures legals i administratives orientades a combatre l'Estat Islàmic a fora i a dins de França.

“El terrorisme no destruirà la República, perquè és la República qui el destruirà”, va proclamar. Es revisarà la Constitució, l'Estat d'emergència es prolongarà durant tres mesos i es reforçaran els mitjans dels cossos i forces de seguretat i de l'aparell judicial.

TRES MESOS D'ESTAT D'EMERGÈNCIA

“La meva voluntat és posar tot el poder de l'Estat al servei de la protecció dels ciutadans”, va assenyalar. El Parlament examinarà un projecte de llei ampliant a tres mesos l'Estat d'emergència decretat divendres passat, i adaptant-ne el contingut a l'evolució de les tecnologies i les amenaces.

El primer ministre s'encarregarà de preparar una revisió dels articles 16 i 36 del text constitucional. El primer dóna plens poders al president quan es veuen amenaçades les institucions, la independència de la nació o la integritat del seu territori. El segon permet decretar l'estat de setge. Articles que, segons Hollande, no s'adapten a la situació del país.

UNA AMENAÇA DIFERENT

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La Comissió Europea investiga Meta per no combatre la desinformació

“Aquesta guerra d'un altre tipus davant un adversari nou requereix un règim constitucional que permeti gestionar l'estat d'emergència”, va justificar. També hi haurà canvis legislatius. Es retirarà la nacionalitat francesa als que hagin sigut condemnats per actes de terrorisme, fins i tot si han nascut a França, quan tinguin doble nacionalitat, i s'impedirà als binacionals tornar a territori francès si representen un risc terrorista, llevat que se sotmetin a un estricte control, com és el cas al Regne Unit.

El reforç de la seguretat cobrarà forma a través de 2.500 contractes, que se sumaran als prop de 80.000 funcionaris del Ministeri de Justícia; els 5.000 nous efectius per a policies i gendarmes o els 1.000 a les duanes per controlar millor les fronteres de l'Hexàgon. El Ministeri de Defensa, per la seva banda, no patirà les retallades previstes a l'inici del quinquenni. En total, d'aquí al 2019 la seguretat de l'Estat es reforçarà amb 25.000 llocs de treball sense que hi hagi traves pressupostàries malgrat el sobrecost per a les arques de l'Estat. “En aquestes circumstàncies considero que el pacte de seguretat està abans que el pacte d'Estabilitat”, va apuntar.