Una pel·lícula sobre el profeta Mahoma desperta la polèmica en el món islàmic

Una pel·lícula sobre la vida del profeta Mahoma encén de nou el debat sobre la representació de figures divines entre la comunitat musulmana. La pel·lícula, d'origen iranià, ha costat 40 milions de dòlars i s'ha convertit en la producció cinematogràfica més cara de la República Islàmica.

'Mahoma: el missatger de déu' va ser estrenada dijous passat al Festival de Cine de Mont-real (Canadà) envoltada de gran polèmica i expectació, després que la seva estrena fos ajornada dues vegades. El mateix dia de l'estrena es va projectar en 142 cines iranians.

El film, de 171 minuts de durada, narra els primers anys de la vida del profeta a l'Aràbia Saudita de fa 1.400 anys. Segons el director, el guanyador d'un Oscar Majid Majidi, que ha trigat set anys a acabar-la es tracta de la primera part d'una trilogia. 

ACUSADA DE BLASFÈMIA

Una vegada estrenada la pel·lícula, la polèmica estava servida, i és que després de la seva projecció nombrosos líders sunnites, una de les branques de l'Islam, van demanar a Teheran que prohibís la cinta.

Per a la comunitat sunnita la representació del profeta és un fet totalment prohibit i es considerada una blasfèmia. "És un fet inqüestionable, la xaria (llei islàmica) prohibeix la representació dels profetes" deia el professor Abdul Fattah Alawari, degà de Teologia Islàmica de la facultat de Al'-Azhar (El Caire).

No obstant, el líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Khamenei, ha mostrat en públic el seu suport a la pel·lícula, i és que la facció xiïta de l'Islam, majoritària a la República Islàmica, és més flexibles amb el que es refereix a la representació de figures divines i permet imitar la seva veu i aspecte físic.

¿FALTA DE NEUTRALITAT?

Una altra de les polèmiques que ha despertat el film ha sigut la seva neutralitat. Malgrat que les autoritats iranianes han assegurat que per elaborar l'argument de la pel·lícula es van consultar i utilitzar les dues perspectives, la sunnita i la xiïta, el fet que el director es reunís majoritàriament amb líders religiosos xiïtes, incloent-hi l'aiatol·là Khamenei, ha fet saltar les alarmes sobre la voluntat del líder suprem de l'Iran de difondre la seva agenda religiosa a través de la cinta.

CONTRA LA ISLAMOFÒBIA

No obstant, preguntat pels motius que el van portar a fer aquesta pel·lícula Majidi assegura que va ser "per lluitar contra l'onada d' islamofòbia que arrasa Occident, la versió occidental de l'Islam és sols violència i terrorisme" va declarar en una revista conservadora iraniana, i va afegir "l'islam és una religió de pau, amistat i amor. Intento mostrar això en la pel·lícula". 

UNA SEGONA OPORTUNITAT

Notícies relacionades

El nou termini per als aranzels de Trump dona marge a la UE per negociar

Trump envia dos submarins nuclears a prop de Rússia

Aquesta pel·lícula és, no obstant, la segona producció cinematogràfica que aborda la vida del profeta. La primera va ser el 1976, sota les ordres del director sirià nord-americà Moustapha al-Akkad. 

En aquella primera versió, però, es va evitar en tot moment que aparegués o se sentís la veu del profeta. Les seves paraules eren dites a través d'altres personatges, la seva presència era indicada a través d'una suau música d'orgue i si una escena requeria la seva presència, aquesta era gravada des del punt de vista del profeta.