La UE farà el 14-S la cimera «urgent» sobre els refugiats

L'èxode creixent de milers de persones que fugen de la guerra a la recerca d'un destí millor ha obligat la Unió Europea a moure fitxa. No serà, però, fins al dia 14 de setembre que els ministres d'Interior i de Justícia del club comunitari celebrin una reunió urgent a Brussel·les per buscar una solució davant l'agreujament de la crisi i discutir noves iniciatives, segons va anunciar Luxemburg, el país que exerceix aquest semestre la presidència de torn de la UE.

«La situació del fenomen migratori dins i fora de la Unió Europea ha adquirit recentment proporcions sense precedents», va indicar el Govern luxemburguès en un comunicat. La convocatòria de la reunió havia sigut sol·licitada hores abans per París, Londres i Berlín, que van reclamar mesures «immediates» per enfrontar-se a aquest desafiament. Entre aquestes, la d'instal·lar abans de finals d'any centres de registre i identificació d'immigrants a Grècia i Itàlia, dos països saturats pel continu flux de refugiats.

França, Alemanya i el Regne Unit han proposat també crear una llista de països d'origen per completar el règim comú d'asil europeu, protegir els refugiats i garantir que els immigrants irregulars són tornats als seus països de procedència.

RESPOSTES DURADORES / El primer ministre francès, Manuel Valls, es va referir ahir a la crisi migratòria que travessa Europa per defensar que «els que fugen de la guerra, les persecucions, la tortura i les opressions han de ser acollits». «Cada petició d'asil s'ha d'examinar ràpidament i els immigrants ha de ser tractats dignament, allotjats i curats», va deixar anar durant la clausura de la Universitat d'estiu del Partit Socialista celebrada a La Rochelle. «El nostre deure és trobar respostes duradores, fundades en els valors d'humanitat, responsabilitat i fermesa», va afegir Valls, que no va ser l'únic membre de l'Executiu gal que va al·ludir al drama immigratori.

El ministre francès d'Exteriors, Laurent Fabius, també va reclamar una resposta adequada per part dels europeus per acollir els refugiats i va lamentar la postura dels que rebutgen assumir la política de quotes plantejada per Brussel·les per al repartiment de sol·licitants d'asil. «Trobo  escandalós veure que alguns països d'Europa, especialment a l'Est, no accepten els contingents de repartiment d'exiliats».

Va tenir paraules dures envers l'actitud de les autoritats hongareses i el nou teló d'acer amb el qual el Govern de Viktor Orbán pretén impedir l'arribada d'entre 1.000 i 3.000 sol·licitants d'asil que intenten diàriament buscar refugi a la UE.

«No es respecten els valors d'Europa col·locant tanques que no es construirien ni per als animals», va dir en un programa organitzat per Le Monde, iTele i Europe 1. Per a Fabius, el mur construït al llarg de 175 quilòmetres a la frontera amb Sèrbia hauria de ser simplement i planerament desmantellat.

ASIL EUROPEU / La mateixa sensació d'urgència a l'hora de buscar una resposta comuna de la Unió Europea va arribar des de Roma. El primer ministre italià, Matteo Renzi, va exigir als seus socis europeus «deixar de commoure's i començar a moure's». «Les dramàtiques imatges d'aquests nens asfixiats en un camió ens diuen que Europa ha de buscar una estratègia», va assenyalar en una entrevista publicada per Il Corriere della Sera.

Renzi va deixar clar que Itàlia presentarà batalla per aconseguir un dret d'asil europeu que acabi amb l'actual reglament de Dublín, una espècie de tap que impedeix als immigrants sol·licitar asil en un país diferent del d'arribada. El mandatari italià va criticar, així mateix, que només després de la cimera europea extraordinària celebrada l'abril passat, després de la tràgica mort de centenars d'immigrants ofegats al canal de Sicília, es van adoptar les primeres mesures que, no obstant, van ser «poques, sovint miops i fragmentades».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El tempteig de Von der Leyen als ultres polaritza el tauler alemany

A Berlín, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va demanar als seus col·legues europeus que assumeixin un nombre més elevat de refugiats al·legant que el seu país no pot absorbir la desproporcionada quota de milers de sol·licitants arribats en massa. Alemanya calcula que aquest any es multiplicarà per quatre el nombre de persones que presentaran la seva demanda per obtenir l'estatus de refugiat respecte del 2014. Berlín estima que s'arribarà a les 800.000 peticions.

Només els set primers mesos del 2015, el nombre d'immigrants arribats a les fronteres europees va ser d'uns 340.000, davant dels 123.500 comptabilitzats en el mateix període de l'any anterior, segons l'Agència europea de fronteres exteriors (Frontex).