Noruega recupera l'illa d'Utoya, escenari de l'assassinat de desenes de joves

"Ens volem apropiar una altra vegada d'Utoya," va dir el líder del Partit Laborista noruec, Eskil Pedersen, un dia després de la matança que va commocionar la pacífica Noruega el 22 de juliol del 2011. Aquell dia, l'ultradretà Anders Behring Breivik va fer esclatar un cotxe bomba al districte governamental d'Oslo on van morir vuit persones. Després es va dirigir a la idíl·lica illa d'Utoya, on un grup de joves assistien a un campament del Partit Laborista, i va obrir foc a discreció en què van resultar mortes 69 persones més, la majoria d'elles adolescents.

Quatre anys després del doble atemptat, el campament d'Utoya obre una altra vegada les portes aquest cap de setmana, amb la xifra rècord de més de mil assistents, algunes d'elles supervivents de la massacre. Els joves es reuniran durant tres dies en aquesta diminuta illa de només 0,12 km2 per participar de nou en el campament polític.

“La foscor dels fets del passat no han d'eclipsar la reobertura del campament”, ha dit Emilie Bersaas, organitzadora de la cita. Pel líder de les Joventuts Laboristes (AUF), Mani Hussaini, el retrobament a Utoya és un “un pas endavant”. Després de reconèixer que és impossible oblidar la tragèdia, ha assenyalat que tornar al lloc dels fets és un exemple de lluita per la democràcia i la tolerància.

Amb motiu de la reobertura, diversos edificis i instal·lacions han sigut remodelats, un altre simplement enderrocat per petició expressa dels supervivents i familiars de les víctimes. Encara que s'ha conservat la “caseta de bombament”, on es van refugiar molts dels joves o la vella cafeteria on Breivik va matar tretze persones. Els forats de bala a les parets encara es poden veure.

El secretari general d'AUF, Ragnhild Kaski, ha explicat a la premsa que aquest lloc és un exemple de com els bons i mals records conviuen a Utoya: “Va ser on vaig fer el meu primer discurs polític i, a la vegada, és el lloc on van morir moltes persones”.

Per recordar les víctimes s'ha aixecat un monument d'acer de forma circular amb el nom dels morts. El memorial està envoltat d'arbres i té unes vistes al llac Tyrifjorden.

GRAVATS A MÀ

Els noms dels morts s'han gravat a mà sobre l'acer. El més jove tenia 14 anys, el més gran, el guàrdia de seguretat i primera víctima de Breivik, 45. Les famílies de vuit dels morts han preferit mantenir-se'n al marge, encara que s'ha deixat un espai al memorial per si més endavant canvien d'opinió.

“Encara és massa aviat per a mi” ha dit Lisbeth Roynehold la filla de la qual, de 18 anys, va morir en el tiroteig. “No tots patim una pèrdua de la mateixa forma i alguns necessitem més temps per girar full”, ha afegit. Roynehold, que dirigeix el denominat "grup de suport 22 de juliol", és l'encarregada de donar la benvinguda als joves al campament, aquest divendres

Està previst que visitin Utoya destacats laboristes noruecs, com el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que era primer ministre del país quan es van cometre els atemptats.

Notícies relacionades

El nou termini per als aranzels de Trump dona marge a la UE per negociar

Trump envia dos submarins nuclears a prop de Rússia

Un de cada quatre habitants de Noruega, una nació de 5 milions de persones, es va veure afectat per la massacre a través de familiars, amistats o relacions de feina. El doble atemptat va suposar un dur cop per a la dignitat del país.

Acusat de matar 77 persones, Breivik va ser condemnat el 2012 a 21 anys de presó prolongables si es considera que segueix sent un perill per a la societat, cosa que, segons els experts, es tradueix a cadena perpètua.