Grècia demana el tercer rescat per salvar la bancarrota

Grècia va formalitzar ahir la petició d'un tercer rescat per a un període de tres anys per salvar el país de la bancarrota en el desesperat compte enrere en què es troba sumit. En una carta enviada al president del fons de rescat europeu (MEDE), el nou ministre d'Economia i Finances grec, Euclides Tsakalotos, va sol·licitar un programa d'assistència financera i es va comprometre a portar a terme «un conjunt de reformes i mesures per garantir la sostenibilitat fiscal i el creixement econòmic a llarg termini» del país, entre les quals va incloure mesures fiscals i la reforma de les pensions, sense més concreció.

Amb aquesta sol·licitud, Grècia va fer ahir el primer pas exigit per Brussel·les per evitar el Grexit (sortida de Grècia de l'euro), després de l'ultimàtum de dimarts passat en què els líders europeus li van donar a Grècia el termini de cinc dies, fins diumenge, per demostrar la seva voluntat de seguir formant part de l'eurozona. Aquell dia es preveu que tingui lloc una cimera dels 28 països de la Unió Europea (UE) que el president del Consell Europeu (CE) Donald Tusk ha plantejat en termes de beneir el rescat a Grècia o bé iniciar el Grexit.

«El temps s'acaba, el nostre límit és diumenge i hem d'estar preparats per al pitjor», van afirmar ahir fonts comunitàries, que van reiterar que les institucions europees ja tenen preparat un pla de contingència per a la sortida del país hel·lè de l'euro que inclou l'enviament d'ajuda humanitària.

TEMOR A UNA ENSOPEGADA / Grècia va anunciar ahir que el corralito, que es va iniciar fa vuit dies, es mantindrà, sense especificar un termini temporal. El Govern s'havia compromès a aixecar-lo avui, una promesa que tothom donava per fet que no es compliria. El Banc Central Europeu, que manté viva la banca grega amb una línia de liquiditat de 89.000 milions que està gairebé esgotada, va decidir ahir mantenir-la fins diumenge durant una reunió telefònica del seu consell de govern. La situació és d'una urgència absoluta i qualsevol ensopegada pot precipitar els esdeveniments.

Els procediments que s'han de seguir en els pròxims dies són complexos i, tot i així, el pla és que es puguin portar a terme en un temps rècord sense precedents. El fons de rescat, un bazuca amb una capacitat financera de 500.000 milions d'euros que funciona amb un tractat molt complex, va fer ahir el segon pas formal després de rebre la petició de rescat de Grècia. Va sol·licitar ahir a la Comissió Europea, al Banc Central Europeu (BCE) i al Fons Monetari Internacional (FMI) que realitzi un estudi en profunditat de les necessitats financeres de Grècia i el seu deute públic, així com una avaluació per veure si existeix un risc d'estabilitat per al país o per a l'eurozona. Es tracta d'un procediment que hauria de durar setmanes, però que atesa la situació d'emergència s'intentarà tenir a punt en els pròxims dies perquè el fons de rescat decideixi quina quantitat de diners necessita Grècia.

Tot i que encara no s'ha quantificat, algunes fonts apuntaven ahir a una xifra que rondaria els 50.000 milions d'euros i que quadra amb les necessitats que ha identificat l'FMI en un recent informe en què afirmava que Grècia necessita un tercer rescat per valor de 52.000 milions, dels quals 36.000 els hauria d'aportar Europa i la resta la institució que dirigeix Christine Lagarde.

Però perquè Grècia comenci a rebre diners, primer ha de presentar avui un detallat i complet pla de reformes, cosa que l'Executiu d'Alexis Tsipras no ha sigut capaç de fer en els últims cinc mesos. El termini màxim perquè Grècia faci arribar aquest document expira avui a mitjanit.

AMBIGÜITAT / Grècia va jugar ahir una altra vegada amb l'ambigüitat i no va concretar les seves propostes, encara que va avançar que la retallada de les pensions i la pujada fiscal entrarien en vigor la setmana que ve, un termini més curt del que s'estava plantejant en l'anterior negociació quan Tsipras va estripar les cartes. Amb la petició de rescat presentada ahir, Grècia va realitzar la primera capitulació.

Es tracta d'un programa d'ajudes financer complet que porta intrínsec un memoràndum d'entesa (MOU) amb una forta condicionalitat i amb un seguiment periòdic de les reformes per part de les institucions europees i l'FMI, es diguin troica o d'una altra manera. A això s'hi afegeix el fet que Grècia hauria d'acceptar unes reformes molt similars a les que va sotmetre a referèndum la setmana passada.

Notícies relacionades

El 'corralito' fa estralls

¿I si Grècia deixa l'euro? ¿I si Grècia es queda a l'euro?

La gran incògnita és saber de quina manera vendrà internament Tsipras l'acord al poble grec si no aconsegueix esgarrapar un compromís més clar sobre la reestructuració del deute. I és que precisament aquest punt no està ara sobre la taula. En la carta remesa per Tsakalotos al president del MEDE, que és Jeroen Dijsselbloem, també president de l'Eurogrup, l'única menció a aquest aspecte es resumeix en la següent frase: «Grècia dóna la benvinguda a l'oportunitat d'explorar potencials mesures a prendre perquè el deute sigui viable i sostenible a llarg termini».

Mentre el procés perquè els diners arribin a Grècia avança ranquejant, cada vegada són més els que aposten pel Grexit. Una enquesta de Reuters entre 57 economistes indicava que el 55% veuen Grècia fora de l'euro després de diumenge i el 60% creuen que no pagarà els 3.500 milions al BCE el 20 de juliol.