A la cua d'un caixer grec: "¡Tot al diable!"

“¡Tot al diable! ¡Però si no em deixa treure ni els 60 euros!”, protesta una jubilada. És la primera d'una cua de despistats que esperen davant un caixer al centre d'Atenes, desinformats que avui, fins a les 12 del migdia, els dispensadors no permeten retirar ni un euro. Fins a un 60% dels caixers s'han quedat sense efectiu, segons els mitjans locals, des que divendres el primer ministre, Alexis Tsipras, va anunciar la convocatòria d'un referèndum. Per això, segons recull el decret que regula el control de capitals, publicat aquesta matinada, fins a la tarda els caixers no dispensaran, de cara a permetre el reproveïment de diners frescos. Després, el límit per targeta de crèdit o dèbit queda establert en 60 euros diaris fins al dia 7 de juliol, quan està previst que reobrin els bancs.

L'endemà al matí de l'anunci oficial del 'corralito', han començat a entrar en vigor mesures “perquè no hi hagi problemes en la vida quotidiana dels grecs,” segons ha dit el ministre de finances Iannis Varufakis. Així, els ciutadans tindran accés gratuït al transport públic mentre duri el control de capitals. “Ho hem sabut per televisió”, explica un empleat del metro a l'estació d'Omonia, al cor de la capital. “L'empresa no ho ha fet públic, encara que ens han informat extraoficialment que ja és gratis. Les màquines segueixen dispensant bitllets, però a la pràctica no hi haurà controls”.

Corralito en #Grecia. Por @palma_clara. Sigue todas las novedades del #Grexit: http://t.co/A9Av1e6cWy pic.twitter.com/3E8onMagAB

— El Periódico Inter. (@EP_internac_cas) 29 de junio de 2015

Al cèntric carrer Athinas, els negocis funcionen amb normalitat. Molts botiguers fan broma amb els seus clients: “¿Què, ja has tret els teus diners?”. “És clar, el milió d'euros que tenia al compte”, responen. Fins i tot en una oficina de loteria no hi falten els assidus. “Vindrà menys gent, és clar. O potser entraran 100 clients, però es jugaran només mig euro cada un”, reconeix l'encarregat. “¿Què vols? Fins dimarts que ve només tinc 30 euros”, es justifica un pensionista que es dóna per al·ludit.

Malgrat les bromes, la preocupació enterboleix l'ambient. La gent intercanvia informacions d'última hora, es contradiuen, discuteixen. “Quan es perd la confiança en un sistema, és el pitjor que pot passar. No sabem què passarà demà”, profereix amb gravetat Nikos a la seva petita papereria. Tem que els seus ja escassos clients desapareguin del tot els pròxims dies. “No importa que estiguem o no en l'euro, sense confiança fins i tot els euros no valen res”, lamenta. La seva família, a qui pertany el negoci, comparteix el seu escepticisme sobre el referèndum que ha convocat el Govern de Tsipras sobre la proposta dels creditors. “Tots els polítics són uns mafiosos, tots, ¿hi ha un sol país on existeixi democràcia?”, crida Alexandros, el germà petit, amb la cara desencaixada.

“És una consulta de mentida, ens convoquen per votar una proposta que ni tan sols existeix com a tal. Es recorden de nosaltres després de sis mesos de govern”, critica Nikos, que no només considera culpable l'Executiu hel·lè. "Quan una conversa fracassa, és responsabilitat dels dos interlocutors. Però en qualsevol cas les conseqüències les pagarà el poble". El llibreter, de 35 anys, encara no ha decidit si anirà a les urnes diumenge que ve. “Les dues respostes estan equivocades. Si votem 'no', ningú sap què pot passar. Si votem 'sí', qui sap quines mesures s'aplicaran i com”, justifica.

Notícies relacionades

Paul Krugman votaria 'no' al referèndum de Grècia

Hollande: "Avui encara és possible un acord. Demà dependrà dels grecs"

Aliens a la confusió que viuen els grecs, turistes de totes les nacionalitats deambulen pel centre de la capital. “Hem vist alguna cosa sobre un referèndum a les notícies i estem pendents del que pugui passar”, assegura Pedro, que hi va arribar ahir a la nit amb la seva família. Han tingut sort i han trobat un caixer amb efectiu, d'on han tret 300 euros. Les targetes de bancs estrangers no estan subjectes al límit de 60 euros, que, en un país on la majoria d'establiments no tenen mecanismes de pagament electrònic, suposen un maldecap per a molts. La preocupació esmentada amb més freqüència són els medicaments. “No podem negar-nos que paguin amb targeta, i menys en aquests moments”, assegura un farmacèutic. Però molts avis únicament disposen de la cartilla del banc, i es veuran probablement forçats a recórrer als seus familiars.

En qualsevol cas, una comissió especial d'urgència estudiarà els casos de transaccions inajornables que no es puguin realitzar amb targeta de crèdit o per 'web-banking' en principi. Els mitjans de pagament electrònics funcionaran amb normalitat dins del país. El ministeri competent ja ha anunciat que les pensions es continuaran pagant, i podran ser retirades a les oficines de Correus, així com en determinades sucursals del Banc Nacional.