Creixen les exigències a Grècia en retallada de pensions i augment de l'IVA

Grècia ha d'aportar mesures dràstiques en retallada de pensions i augment de l'IVA. Brussel·les és el marc triat per a la recta final d'una negociació difícil aquest dimecres entre el president grec, Alexis Tsipras, i les institucions creditores (BCE, Comissió Europea i FMI). Uns creditors que han presentat a Grècia una contraproposta en què insisteixen a demanar més retallades en les pensions i més increment de l'IVA, però menys pujades en l'impost de societats. Una altra vegada, el cost de la crisi podria exigir més a la població en general i menys a les empreses, més al capítol de la despesa pública que al dels ingressos, en el marc d'una creixent fuga de capitals del castigat país hel·lè. 

Segons el document citat per diversos mitjans grecs, les institucions --Comissió Europea (CE), Banc Central Europeu (BCE) i Fons Monetari Internacional (FMI)-- rebutgen el repartiment de despeses i ingressos que ha fet el Govern d'Alexis Tsipras. Per exemple, no accepten que l'Executiu grec es limiti a augmentar els ingressos del sistema de pensions a través de l'increment de les cotitzacions a la seguretat social, sinó que insisteixen en un estalvi global de l'1% del producte interior brut (PIB).

Atenes havia proposat un estalvi global del 0,37% aquest any i de l'1,07% el 2016, però basat en l'augment de les cotitzacions a la seguretat social i de les contribucions dels pensionistes a les assegurances de malaltia, ja que volia evitar retallades directes de les pensions.

Per una altra banda, les institucions també insisteixen, segons els mitjans grecs, en un augment global dels ingressos per l'impost sobre el valor afegit (IVA) de l'1 % del PIB el 2016, mentre que el Govern havia proposat un 0,74 %.

Pel que fa a l'impost de societats, en què l'Executiu grec havia proposat augmentar els tipus del 26% al 29%, els creditors en canvi exigeixen un augment inferior, del 28%.

Un altre dels punts de la contraproposta es refereix a la despesa de defensa. Grècia havia proposat reduir-la l'any que ve en 200 milions d'euros, mentre que les institucions demanen el doble.

PLANTEJAMENT DE L'FMI

La contraproposta va en la línia del plantejament de l'FMI, que, segons el Govern grec, exigeix que el pes de l'estalvi es produeixi a través de més retallades en la despesa i no de l'augment d'ingressos.

Notícies relacionades

Grècia: ¿què s'ha de fer?

Les noves exigències a Grècia frenen l'acord

Segons els mitjans, el nou document s'entrega a Tsipras aquest dijous a la reunió amb els líders de les tres institucions, Jean-Claude Juncker (CE), Christine Lagarde (FMI) i Mario Draghi (BCE). La "perseverança d'algunes institucions" de no acceptar mesures alternatives per aconseguir l'objectiu d'estalvi estipulat en el programa de rescat preocupa Grècia. Tsipras ha considerat que aquest "comportament estrany només pot tenir dues explicacions: o no volen acord o volen servir interessos específics a Grècia".

"Ara li toca a Grècia actuar", va declarar el portaveu de Finances alemany, Martin Jäger, en roda de premsa aquest dimecres. Davant dels rumors que apunten a una possible sortida de l'FMI de l'acord amb Grècia, fonts de l'Executiu alemany van insistir que "no és imaginable" una solució a l'actual crisi sense la participació de l'FMI, també des del punt de vista financer.