intangibles
Grècia: ¿què s'ha de fer?
En l'article anterior ja vaig comentar que el cas de Grècia pintava malament. «Jutja la gent pel que fa i no pel que diu». I el que fa el Govern Syriza és un estira-i-arronsa que ja fa sis mesos que dura. La setmana passada tocava «estira» i Tsipras & Varufakis es van despatxar amb forts insults a la troica. Aquesta setmana toca «arronsa». Aquest dilluns passat (22/6/15), la troica estava disposada a donar el no definitiu, però el Govern grec presenta una proposta que és vista amb bons ulls, per primera vegada; això sí, la presenten tard, quan no hi ha temps per estudiar-la… Nou retard.
¿Vostè què faria si fos la Unió Europea? No és un tema econòmic, perquè ja has prestat 250.000 milions d'euros, que no et tornaran i no ve de 7.000 més. Tant li fa. Va del missatge que llances al Govern i al poble grecs i a la resta de la UE. I va de prendre les mesures perquè l'economia grega millori. I per a això s'ha de treballar. No hi ha vareta màgica.
S'han dit moltes coses sobre Grècia que no són certes, o almenys les dades no les corroboren. Que el pla d'austeritat no ha funcionat. No és cert. L'economia grega va començar a créixer el 2014 per primera vegada des del 2008. El dèficit públic va arribar a zero el tercer trimestre del 2014 també per primera vegada des de… sempre. Tampoc és cert que el Grexit produirà una desintegració de l'euro primer i de la UE després, per més que ho repeteixin des del Financial Times, gens amic de l'euro.
Però sí que és cert que l'economia grega, i com a conseqüència la població, han patit una barbaritat: del 2008 al 2013 el PIB ha baixat el 27% (a Espanya, el 7%). En part per la poca activitat i en part perquè l'economia s'ha submergit. Però també és cert que des de l'últim trimestre del 2014, en què es van anunciar les eleccions que guanyaria Syriza, el PIB torna a baixar, el dèficit públic es torna a disparar, els ingressos públics baixen perquè el ciutadà no paga impostos (l'economia s'ennegreix, com ja va passar a Espanya, però allà en pla bèstia) i, per últim, la gent treu els diners dels bancs perquè no se'n fia. La venda de cotxes va pujar el 40% al març i el 25% a l'abril… Els grecs prefereixen tenir cotxe a tenir diners que no saben si valdran alguna cosa d'aquí uns mesos.
També és cert que la despesa en pensions és molt forta, el 32% de la despesa pública (a Espanya, el 25%), i a més ha augmentat en 8 punts en només tres anys (del 2009 al 2012). Una de les raons és que el 21% dels pensionistes té menys de 60 anys (a Itàlia són el 12% i a Espanya el 17%). En fi, que també part de la població grega s'ha de posar les piles, perquè la vaca no dóna tant de si. Fins ara sí que donava, amb els préstecs que el contribuent europeu fa al Govern grec.
¿I què s'ha de fer? Estan discutint sobre dèficit primari, etcètera, etcètera. I no hi ha manera. Crec que una mesura sana i senzilla és prestar al Govern de Syriza el que sigui necessari per afrontar els venciments de deute enfront de la troica. És a dir, refinançar el deute que venç. Però no prestar més. Si el Govern de Syriza vol gastar més, que busqui els ingressos, i si no ho aconsegueix, que gasti menys. Amb aquesta mesura s'ajuda Grècia però es demana al seu Govern que sigui responsable de les seves pròpies decisions i les pagui ell. ¿Què passarà? La resposta, potser, aquest cap de setmana.
