Els Estats Units van espiar els presidents Chirac, Sarkozy i Hollande

Els Estats Units van espiar regularment entre el 2006 i el 2012 els tres últims presidents francesos --Jacques Chirac (1995-2007), Nicolas Sarkozy (2007-2012) i François Hollande (a l'Elisi des del maig del 2012), així com ministres, alts funcionaris, parlamentaris i diplomàtics gals, segons els documents de l'Agència Nacional de Seguretat nord-americana (NSA) revelats aquest dimarts per Wikileaks, 'Libération' i Mediapart.

François Hollande ha convocat a primera hora d'aquest dimecres un Consell de Defensa, al qual assisteixen normalment el primer ministre i, almenys, els titulars d'Interior i Afers Estrangers, per avaluar l'abast de les informacions difoses per la premsa.

Els informes se centren no només en les comunicacions dels successius presidents, sinó també en la dels ambaixadors francesos a Washington A més, detalla els números de telèfon dels assessors de l'Elisi i fins i tot el telèfon directe del president. L'espionatge al Govern francès s'hauria dilatat durant una dècada.

Encara que el contingut de les converses confidencials vigilades per la NSA no ofereix grans sorpreses, sí que posa en relleu la quantitat d'informació sobre les més altes institucions de l'Estat francès a què els serveis secrets nord-americans han pogut accedir.

Qualificats de ‘top secret’, els documents resumeixen les converses de diferents membres del Govern francès sobre temes rellevants, com la crisi financera internacional, la crisi de deute grec, el futur de la Unió Europea, les relacions entre el Govern d'Hollande i el d'Angela Merkel, els esforços dels francesos per influir en la llista de dirigents de l'ONU, la implicació francesa en el conflicte palestí o les diferències entre França i els Estats Units a compte, precisament, de l'espionatge nord-americà.

Així, per exemple, esmenta que Sarkozy es considerava el 2008 l'“l'únic home capaç de resoldre la crisi financera” o que era “la primera vegada que els Estats Units no actuaven com un líder en la gestió d'una crisi mundial i que seria França qui ho faria”.

Un altre document, datat el 22 de maig del 2012, tres dies després que Hollande accedís al poder, parla de la voluntat del nou president de reunir-se amb l'oposició alemanya per tractar l'eventual sortida de Grècia de la zona euro, una informació que la NSA obté gràcies a una conversa entre el cap de l'Estat i el seu primer ministre de llavors, Jean-Marc Ayrault.

La Casa Blanca ha assegurat que “no té en el punt de mira i no les tindrà les comunicacions del president François Hollande”, sense aclarir si havien sigut punxats en el passat els telèfons dels successius inquilins de l'Elisi. 

“Treballem estretament amb França en tots els temes de dimensió internacional i els francesos són uns socis indispensables”, ha assenyalat Ned Price, portaveu del Consell de Seguretat Nacional (CSN).

“Mètodes inacceptables”

Per la seva banda, l'expresident Nicolas Sarkozy ha denunciat “mètodes inacceptables, en general, i sobretot entre aliats”, segons han declarat a mitjans francesos membres del seu entorn. 

La vigilància de què han sigut objecte els caps d'Estat francesos s'uneix a la de la cancellera Angela Merkel i altres membres del Govern alemany, que va sortir a la llum el 2013 i que va provocar l'obertura d'una investigació oficial sobre la col·laboració dels serveis secrets germànics amb els seus homòlegs de l'altre costat de l'Atlàntic.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

No obstant, a diferència del cas alemany, l'espionatge a França demostra que els Estats Units controlaven les trucades de ministres i dirigents francesos per raons no només polítiques o diplomàtiques, sinó també econòmiques.

A la pàgina web de Wikileaks, el seu fundador, Julian Assange, anuncia més revelacions en un futur pròxim. “El poble francès té dret a saber que el seu govern i els seus representants estan subjectes a una vigilància hostil per part d'un suposat aliat”, diu.