La caiguda del secularisme

«No vaig poder anar a la universitat perquè el meu pare no em va deixar. Perquè m'haurien obligat a no portar això», explica Özge Tokat tocant-se el vel que li deixa la cara al descobert. La dona surt amb la seva filla d'un míting a Istanbul del president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan. Des que va arribar al poder el 2003, primer com a primer ministre, Erdogan ha abolit la prohibició de dur el vel a les universitats, l'ha autoritzat entre les funcionàries i, el setembre passat, també el va permetre entre les estudiants més grans de 10 anys.

«Ens ha donat més llibertat a les dones amb vel», assegura Tokat. Una reforma que buscava ampliar l'abast de l'educació i complir certes demandes de la Unió Europea de cara a un potencial ingrés de Turquia. Però també un canvi que va obrir la porta a una creixent presència de l'islam en la vida pública d'un país constitucionalment laic. Sense anar més lluny, dones i homes estaven segregats en el míting presidencial al qual va assistir Tokat.

«El secularisme ha caigut a Turquia», lamenta Onur Romano, d'Ateizm Dernegi (Associació d'Ateisme), que engloba els no creients. «Des del principi, aquest Govern ha fet servir la religió per aconseguir vots. Així que el fet que Erdogan hagi fet campanya amb un Alcorà a la mà no ens sorprèn», afegeix. «No crec que estiguin tractant de convertir Turquia en un país regit per la xaria com l'Iran -matisa després-, perquè la gent està prou educada per no deixar que això passi. Però, al mateix temps, és bastant analfabeta per creure's el que diu l'AKP (el Partit de la Justícia i el Desenvolupament, fundat per Erdogan)».

La presència de turbants, barbes, vels i altres símbols islamistes ha augmentat en els mítings governamentals amb el pas dels anys. També ho fa en altres esferes de la vida pública. «Els nostres estudiants cada vegada són més conservadors», explica Mustafa Gölka, president de la branca d'Instanbul del sindicat de professors Egitim-Sen.

El calendari religiós

«En general, les persones amb estudis superiors acostumaven a votar el Partit Republicà Popular (CHP), però ara, si mires les estadístiques, no ho fan», continua Gölka. «Es casen abans, guarden festa els dies assenyalats del calendari religiós... A Turquia, podríem dir que la meitat de la població no té res a veure amb aquest sistema d'educació sunnita. Nosaltres també paguem els nostres impostos, i ells tracten d'adoctrinar els nostres fills».

 

Notícies relacionades

Detenen una parella amb sis primats bebès ocults als genitals

Cops baixos i notícies falses: l’hora del fang abans del conclave

Segons diversos analistes consultats per aquest diari, el Govern fa servir la religió com a eina de control social. L'apunt potser més il·lustratiu el va aportar una font pròxima a Erdogan a diplomàtics nord-americans destacats a Turquia, i es va filtrar gràcies a Wikileaks: «Erdogan creu en Déu. Però no se'n fia».