L'Estat Islàmic amplia el seu 'estat'

Finals de maig i poc o res se sap d'aquella ofensiva de primavera amb què l'Exèrcit de l'Iraq, les milícies aliades i l'ajuda dels bombardejos de la coalició antigihadista pretenien guanyar terreny a l'Estat Islàmic (EI). L'objectiu era ni més ni menys que reconquistar Mossul, ciutat clau del nord de l'Iraq en què els fonamentalistes van entrar exhibint múscul i amb els militars iraquians fugint en desbandada fa ara gairebé un any.

La realitat, no obstant, s'ha mostrat molt diferent l'última setmana: els radicals islàmics han ocupat l'estratègica ciutat iraquiana de Ramadi, a 100 quilòmetres de Bagdad i capital de la regió més extensa del país. Després, van subjugar la mil·lenària Palmira, que acull unes ruïnes romanes de valor incalculable i que s'assenta en l'eix que connecta les ciutats sirianes de Damasc amb la de Homs.

I, com a guinda, han ocupat l'últim punt fronterer que el Govern de Baixar al-Assad controlava. La lliure circulació entre Síria i l'Iraq, la total connexió al cor de l'autoproclamat califat, és una aspiració materialitzada.

IMPORTANT PAPER / En el front iraquià, el sectarisme juga un important paper, ja que Ramadi és una ciutat eminentment sunnita, com la resta d'Anbar, la província que en depèn. Per intentar recuperar-la, el Govern de Bagdad, de majoria xiïta, ha optat a la desesperada per jugar la carta que li va donar les claus de Tirkit fa set setmanes: desplaçar als voltants la milícia de Mobilització Popular.

Es tracta d'un cos recolzat per Teheran, marcadament xiïta i la integritat del qual va quedar en entredit arran de l'ocupació de Tikrit per la seva qüestionable actuació amb la població local, sunnita. «Humans Rights Watch té constància de nombroses atrocitats contra civils sunnites per part de milícies progovernamentals i les forces de seguretat després d'haver reconquistat ciutats», va indicar el mes de març passat la citada organització de defensa dels drets humans.

Mentrestant, a Síria, la caiguda de Palmira ha posat en evidència un debilitat Exèrcit a les ordres del president Assad que tenia sobre si la mirada de la comunitat internacional, temorosa que les ruïnes romanes corrin la mateixa sort que la iraquiana Nimrod, destruïda pels gihadistes.

Així, l'Estat Islàmic controla més de la meitat del territori sirià, al qual ha annexionat aquest divendres el pas fronterer sud-oriental d'Al-Tanaf, on les tropes governamentals van optar per la retirada, segons ha explicat l'Observatori Sirià per als Drets Humans.

«Fora que hi hagi una estratègia clara per combatre l'Estat Islàmic, tot el món s'enfrontarà a aquest perill», va alertar el viceprimer ministre de l'Iraq, Saleh Al-Mutlaq. Però la Casa Blanca no està disposada a enviar tropes sobre el terreny i un dels seus portaveus, Josh Earnest, ja ha advertit que no es tracta d'un problema «que es pugui resoldre de la nit al dia».

EMPENTA SORPRENENT / La sorprenent empenta integrista d'aquesta última setmana ha contrariat els que van veure en la reconquista de Tikrit l'inici del final de l'EI. Lluny d'aquest supòsit, ha certificat l'expansió d'un grup que ha trobat reclutes (entre 20.000 i 30.000 combatents estrangers, segons fonts) en desenes de països, la majoria occidentals.

La dificultat del combat contra les forces gihadistes radica, entre altres factors, en la seva minuciosa organització. «Dit de manera simple, l'Estat Islàmic és o està a punt de ser un estat», escriu l'analista David Kilcullen.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Amb les seves pròpies fonts de finançament, les seves pròpies forces de seguretat, el seu sistema educatiu, els seus mecanismes de propaganda o el seu sistema judicial, que es regeixen per una versió rigorista, radical i una mica delirant de la llei islàmica.

La campanya de bombardejos aeris liderada pels Estats Units i iniciada el setembre de l'any passat no sembla haver-los debilitat. Només les heterogènies milícies kurdes mantenen més o menys a ratlla els gihadistes al nord de Síria i el nord-est de l'Iraq.