Encintes per Boko Haram

«Vaig ser segrestada fa sis mesos, quan el nostre poble va ser envaït per Boko Haram. Em van enviar a un bosc a prop del Camerun. Em van convertir en una màquina sexual. Feien torns per dormir amb mi. Un darrere l'altre. Ara estic embarassada i no puc identificar el pare». Aquest relat pertany a Asabe Aliyu, de 23 anys i mare de quatre fills, alliberada aquest cap de setmana per l'Exèrcit de Nigèria. El seu és un relat sobre la brutalitat de Boko Haram. Amb ella i amb els centenars de dones que ha anat segrestant.

Els testimonis reunits els últims dies per diversos mitjans internacionals que han arribat al camp de refugiats de Yola, on van ser traslladades les dones i els nens alliberats al bosc de Sambisa, al nord de Nigèria, parlen d'un tracte inhumà, cops diaris i abusos sexuals constants. Segons les cròniques, la majoria d'aquestes persones van arribar amb aspecte demacrat, esgotades, malaltes, amb evidents símptomes de malnutrició.

De les 700 dones i nenes que han recobrat la llibertat, més de 200 estan embarassades, segons el Fons de Població de les Nacions Unides (FPNU). El diari nigerià Vanguard precisa que només en un dels campaments en són 214.

Des de Lagos (Nigèria), el director executiu de l'FPNU, Babatunde Osotimehin, va explicar que el 2014 la seva organització es va fer càrrec de més de 16.000 embarassos de dones al nord-est de Nigèria, la zona en què Boko Haram concentra els seus atacs. Osotimehin va afirmar que l'FPNU ha posat en marxa un equip per col·laborar amb les autoritats nigerianes i recolzar les nenes violades, que afronten «un greu trauma psicosocial».

Els relats d'aquestes dones sobre les condicions del seu captiveri són terribles. «No ens van permetre moure ni un metre. Si necessitava anar al lavabo, em seguien. Ens tenien lligades», va explicar Asabe Umaru, de 24 anys, a l'agència Reuters. A la mateixa agència, una altra dona,  Cecilia Abel, va explicar que el seu marit i el seu fill van ser assassinats en la seva presència abans de ser arrossegada al bosc amb els seus vuit fills. Quan els militars la van alliberar, feia dues setmanes que gairebé no havia menjat. «Només ens donaven farina de blat de moro a les tardes. Moltes de les que van ser capturades van morir al bosc».

Alguns dels nens rescatats eren com «petits esquelets amb pelleringues que els donaven aspecte d'ancians», segons va relatar la reportera d'Associated Press Michelle Faul, després de visitar el camp de refugiats nigerià. Pa i tasses de te van ser els primers aliments que els van oferir.

Alami Musa, de 27 anys, va explicar que moltes dones van ser forçades a casar-se amb guerrillers. Ella se'n va salvar. «Quan es van adonar que estava embarassada, em van dir que allò era obra d'un infidel, el meu marit, i el van matar. Em van dir que una setmana després de donar a llum m'obligarien a casar-me amb un comandant. Fa tres nits es va produir el part i l'endemà van venir els militars a rescatar-nos», va dir a la BBC.

Morir a pedrades

L'operació de l'Exèrcit nigerià va resultar ser bastant sagnant. Així ho va explicar a Reuters Asabe Umaru. «Quan vam veure arribar els soldats vam aixecar les mans i vam demanar ajuda a crits. Els guardians de Boko Haram ens van exigir que anéssim amb ells i, com que ens hi vam negar, perquè sabíem que ens venien a rescatar, van començar a apedregar-nos».

Notícies relacionades

L'Exèrcit de Nigèria allibera 234 dones i nens més en mans de Boko Haram

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Un bon nombre de dones van morir a conseqüència d'aquestes pedres. Algunes altres van morir atropellades pels tancs de l'Exèrcit. «Al principi no es van adonar que no érem enemics», va apuntar Umaru.

Amnistia Internacional estima que els insurgents han segrestat més de 2.000 dones i nenes des de principis del 2014. Moltes han sigut utilitzades com a esclaves sexuals, cuineres i escuts humans. La majoria de les alliberades al llarg del cap de setmana procedeixen de Gumsuri, un poble pròxim a Chibok, on van ser segrestades més de 200 noies en una escola fa un any, una acció que va mobilitzar la comunitat internacional per reclamar-ne l'immediat alliberament. Per ara, sense sort.