L'embaràs d'una nena de deu anys

El Govern paraguaià defensa la seva intransigència respecte a l'avortament

Acompanyat per l'Església, diu que no hi ha "raons mèdiques" per interrompre l'embaràs de la nena violada

3
Es llegeix en minuts
ABEL GILBERT / BUENOS AIRES

L'embaràs d'una nena de deu anys que va ser violada pel seu padrastre, que ha fugit, commociona un sector de la societat civil paraguaiana però troba el Govern del conservador Nicanor Duarte impertorbable davant els reclams nacionals i internacionals en favor d'un avortament. El ministre de Salut, Antonio Barrios, va ser ahir terminant: “No estem a favor d'interrompre un embaràs des de tot punt de vista”. Segons el funcionari, hi ha raons de tipus religiós però també clíniques per a la negativa, ja que “no hi ha indicis de riscos” per a la nena, que no arriba a pesar quaranta quilos i es troba en el cinquè mes de gestació. 

El Govern va trobar un clar suport en l'Església a través de la Universitat Catòlica d'Asunción. El seu rector, Narciso Velázquez, va subratllar que “l'avortament, la interrupció de l'embaràs, no és en cap cas una ‘alternativa’ per a la salut de qualsevol persona” perquè representa “un atemptat directe contra la vida humana, un acte d'homicidi”.

Segons el rector, “no es pot triar qui morirà o viurà, ja que en aquests processos de selecció habitualment acaba sent elegit i condemnat el més aliè, feble i desprotegit de la relació, la persona per néixer”. La Universitat va oferir a la nena els seus serveis hospitalaris.  La mare de la menor ha sigut enviada a la presó de dones d'Asunción mentre es porta a terme la investigació. La fiscalia l'acusa de falta al deure de cuidar i obstrucció a la justícia. El padrastre és buscat per la policia.

No obstant, l'advocada Gladys López Prado, representant legal de la mare tancada a la presó del Buen Pastor, sol·licitarà una junta mèdica per definir si la nena de 10 anys continua o no amb el seu embaràs.

“El Paraguai segueix sense garantir el dret a la salut, la vida i la integritat física i psicològica d'una nena violada pel seu padrastre amb gairebé cinc mesos d'embaràs”, ha denunciat Amnistia Internacional.

UNA LLEI RETRÒGRADA

Pel diari 'ABC' d'Asunción, la legislació paraguaiana és “excessivament estricta” respecte a la pràctica de l'avortament, que està prohibida fins i tot en casos de violació com el que ha passat i que en aquest país no escandalitzen gaire. D'acord amb dades del Ministeri de Salut: 680 menors de 15 anys van donar a llum el 2014

La doctora Prado, representant legal de la mare de la nena, va recordar la dolorosa trama social que hi ha darrere del cas. La seva clienta és una treballadora gairebé sense drets que li tenia pànic a la seva parella, un home que pegava que ja havia exercit la violència amb el seu exmarit. Dolores Castellanos, la metge que supervisa el que passa amb la nena, lamenta que aquest sigui a penes un cas més: “Estem acostumats a tractar nenes mare”.

Al Paraguai tenen lloc uns 150.000 naixements anuals. Però, el més sorprenent és que la meitat d'aquests naixements no figuren als registres. L'últim cens del 2002 va certificar que, en un país de sis milions d'habitants, hi havia 600.000 persones no inscrites. Aquestes persones han sigut en general criades per mares soles. Un d'aquests nens va ser el que finalment va haver de reconèixer com a seu l'expresident Fernando Lugo. Havia tingut relacions sexuals amb una feligresa quan era bisbe.

Notícies relacionades

UN LLAST DEL SEGLE XIX

Els sociòlegs i antropòlegs intenten trobar respostes a un problema que és social, polític i, al mateix temps, cultural. No falta qui recorda que els guaranís, habitants originaris del Paraguai, entregaven les seves filles com a ofrena als conquistadors espanyols. Però la majoria dels especialistes s'inclinen a pensar en un dels llastos de la gran tragèdia paraguaiana del segle XIX, amb uns efectes que mai es van eradicar del tot: la guerra de la Triple Aliança, que el va enfrontar al Brasil, l'Argentina i l'Uruguai, va delmar la població masculina i va donar cabuda a noves formes de submissió de les dones. Després de la guerra, el 90% dels homes havien mort. Durant dècades, els que van sobreviure i els seus hereus no van considerar problemàtic satisfer els seus desitjos amb més d'una dona si, d'aquesta manera, el Paraguai es tornava a repoblar. En l'actualitat, el 49,9% dels paraguaians són dones, i el 50,1%, homes. Però aquesta paritat no ha acabat amb les aberracions i les formes de submissió.

Temes:

Paraguai