Una fallada de l'avió es perfila com la causa probable de la catàstrofe

Mannheim, un avió batejat amb el nom de la tercera ciutat de l'estat alemany de Baden-Württemberg i que estava a prop de ser jubilat, va protagonitzar ahir la cinquena catàstrofe de l'aviació comercial internacional en a penes un any. Un Airbus A320 de la companyia alemanya de baix cost Germanwings -filial de Lufthansa- que s'havia enlairat de Barcelona i es dirigia cap a Düsseldorf es va precipitar en un dels enclavaments més recòndits de França, en ple cor dels Alps, amb 150 persones a l'interior, entre elles 45 espanyols. No es té constància de cap supervivent i la dificultat d'accedir per carretera al lloc del sinistre manté en una incògnita les causes de la tragèdia. Les autoritats franceses no descarten «cap hipòtesi» perquè les condicions meteorològiques de la zona eren bones i l'aparell no va emetre cap alerta abans de caure durant vuit atroços minuts des d'una altura de 9.000 metres fins a 1.800 metres.

L'aparell es va enlairar de la terminal 2 del Prat a les 9.55 hores i havia d'aterrar a Düsseldorf a les 11.35. En cap moment hi va haver cap senyal d'alarma, ni mentre l'aeronau va recórrer cel espanyol ni quan es va endinsar en territori francès. Però amb gairebé la meitat del trajecte cobert, a les 10.47 hores, l'aparell va començar a perdre altura i el seu rastre va desaparèixer dels radars. El missatge de màxima alarma el va emetre un controlador aeri.

L'Airbus es va estavellar contra el massís de l'Estrop, un pic de 2.981 metres entre les localitats de Digne-les-Bains i Barcelonette, al nord de Niça. El punt habitat més pròxim, el municipi de Seyne-les-Alps, dista uns 10 quilòmetres. Segons la llista de l'aerolínia, entre els 144 passatgers, dos pilots i quatre ajudants de cabina que anaven a bord hi havia una quarantena d'espanyols, 67 alemanys i també persones de nacionalitat turca, belga i holandesa. «Els serveis d'auxili només hi poden arribar per helicòpter. No hi ha carreteres», explicava Alain Liardet, tinent d'alcalde d'Haute-Bléone, un altre dels municipis pròxims a l'indret del desastre, cap on es van mobilitzar 300 bombers especialitzats, una xifra similar de gendarmes i 10 helicòpters per trepitjar un relleu tan escarpat.

Pierre-Henry Brandet, un portaveu del Ministeri de l'Interior francès que va atendre ahir els periodistes a Seyne-les-Alpes, va confirmar que l'accés a la zona és molt difícil i que la identificació dels cadàvers també serà «molt complicada», perquè algunes parts de l'avió «han quedat trinxades». El portaveu va explicar que ahir només es va poder abalisar la zona i recuperar una de les caixes negres de l'avió, a l'espera que avui es puguin començar a recuperar els primers cossos. «La nostra prioritat ara també és acompanyar en el dol els familiars que es desplacin fins aquí, per a la qual cosa hem preparat un equip de psicòlegs i traductors», va dir.

El Govern espanyol va oferir ajuda a l'Executiu francès amb un grup de forenses i un equip conjunt de la policia científica, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Els presidents Mariano Rajoy i Artur Mas viatjaran avui junts al lloc del sinistre en un avió de la Força Aèria Espanyola. Malgrat els esculls orogràfics, el president de França, François Hollande -que just ahir rebia a l'Elisi els Reis d'Espanya-, va donar per fet amb prou feines una hora després de l'impacte que no hi hauria supervivents.

La confusió va ser molt gran al voltant de les causes del sinistre. En les primeres hores, va semblar que les autoritats franceses descartaven la hipòtesi terrorista al subratllar que el fusellatge de l'Airbus havia quedat en trossos grans, un fet que descartaria, per exemple, que l'avió hagués esclatat.

L'estampa que van trobar els serveis d'emergència, no obstant, va ser molt diferent. L'aeronau va quedar feta miques, i les seves restes i els cadàvers, escampats en un radi molt ampli. El primer ministre francès, Manuel Valls, va evitar la paraula atemptat i es va limitar a assegurar que els investigadors treballen amb totes les hipòtesis sobre la taula. L'element clau serà el contingut de les dues caixes negres, una de les quals va ser localitzada a primera hora de la tarda.

Al descartar-se causes meteorològiques, l'altra hipòtesi és la fallada tècnica. Per aquesta possibilitat es decanten els experts. Al novembre, un avió similar de Lufthansa que volava de Bilbao a Munic va patir una pèrdua d'altitud a causa del bloqueig per congelació de les sondes de l'angle d'atac. Germanwings es va afanyar a rebutjar l'edat de l'avió com a possible detonant. Mann­heim tenia 24 anys de vida comercial, quan l'edat mitjana d'una aeronau és de 25. Però Germanwings va subratllar que les companyies solen allargar la vida dels seus avions fins i tot fins als 30.

La companyia també va negar que un problema detectat dilluns a la portella del tren d'aterratge de l'aparell tingués relació amb l'accident. Germanwings va dir que havia estat solucionat el mateix dilluns a Düsseldorf. El pilot tenia 10 anys d'experiència i 6.000 hores de vol.

Notícies relacionades

CRONOLOGIA | Principals accidents aeris amb avions Airbus A320

S'estavella als Alps un avió que ha sortit de Barcelona amb destí a Düsseldorf

La catàstrofe va portar els familiars de les víctimes al Prat, a la recerca de notícies sobre els seus, però van topar amb l'hermetisme de la companyia: ahir a la nit encara no havia donat la llista del passatge. Hi van anar també equips de psicòlegs que atenien les famílies, mentre els Mossos recollien mostres d'ADN per cotejar-les amb els cadàvers.

Amb comptagotes es van anar coneixent dades de passatgers: turistes alemanys, una vintena de representants d'empreses catalanes que viatjaven a una fira a Colònia, dos treballadors de Bayer, 16 estudiants alemanys d'entre 15 i 16 anys que tornaven d'un intercanvi amb estudiants de l'institut de Llinars del Vallès... Edats i perfils transversals que ahir van quedar truncats per la fatalitat als Alps.