Viatge des de Barcelona

Des del primer moment, la premsa tunisiana va informar que, entre les víctimes mortals, hi havia espanyols. La notícia es va confirmar a mitja tarda, quan el primer ministre tunisià va anunciar les nacionalitats dels morts. Després va confirmar que dos eren espanyols; cinc, japonesos; quatre, italians; dos, colombians, i un polonès, un francès i un australià, més un altre sense identificar.

No obstant, es desconeixia quantes víctimes eren espanyoles. Va ser el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, el que va anunciar al vespre la mort de dos espanyols. El ministre va oferir un relat cronològic dels fets i dels contactes que la diplomàcia espanyola va mantenir amb l'Executiu tunisià i va insistir en l'«enorme confusió de dades».

Tots dos morts, segons va explicar García-Margallo, havien viatjat en un dels dos creuers de les navilieres Costa i MSC que, després de salpar de Barcelona, es trobaven fent una escala a Tunis. Instants després, el diari Abc els identificava: es tractava d'Antonio Cirera i Dolores Sánchez, un matrimoni de jubilats de Barcelona.

Els testimonis de l'atemptat descriuen una situació infernal, amb foc creuat i terroristes llançats a caçar estrangers. «Estava passejant pel costat del museu quan, de sobte, he sentit molts trets. M'he tirat a terra. No sabia d'on procedien els trets», va comentar a EL PERIÓDICO Annisa Bensalah, una testimoni. «Era evident que buscaven els turistes, no els diputats».

Molts trets

El terror es va apoderar en només uns minuts de la zona i en especial dels parlamentaris, alguns dels quals van reaccionar llançant-se a terra. «Hem pogut veure quatre terroristes armats. Hi ha hagut molts trets», va explicar a Efe Mona Brahim, diputada del partit islamista moderat Ennahda, que es trobava a l'interior de l'edifici i que, com la majoria dels parlamentaris, va ser evacuada just després d'atrinxerar-se els terroristes a l'edifici contigu a l'Assemblea.

La televisió France 24 va mostrar imatges dels ostatges -hi havia nombrosos nens- atrapats per la por de les «ràfegues dels trets que anaven a qualsevol lloc», va assenyalar un ciutadà tunisià.

Segons aquest testimoni del foc creuat, «els criminals eren molt joves i no semblava que sabessin utilitzar les armes. Llançaven trets d'un costat a l'altre. Sense sentit. Van atacar el pàrquing del museu, on hi havia estrangers, i després van tornar a apuntar amb les seves armes a l'interior de l'edifici».

Notícies relacionades

Mort en les noces d'or

Localitzats sans i estalvis els dos espanyols desapareguts després de l'atemptat de Tunísia

«¡Era espantós! ¡Impressionant veure els terroristes cridar i llançar amenaces de mort contra els turistes!», va informar per telèfon, des del lloc de l'atac, una turista francesa als seus familiars en el seu país. «El grup de francesos que, juntament amb el nostre guia, estàvem amagats en una de les sales contigües del lloc on es trobaven retinguts els estrangers, temíem per les nostres vides. Ho hem vist tot. Això és un malson».

«Mai et pots imaginar en una situació semblant. Ho veus a la televisió i et preocupes, però quan et toca a tu… », es va posar a plorar a la televisió pública de Tunísia una ciutadana tunisiana que assegura «haver-se'n escapat de miracle». Just al concloure's l'operació de rescat i malgrat el resultat tràgic de l'atac d'ahir, els tunisians es van llançar als carrers per cantar l'himne nacional i aixecar un puny a favor de la «unitat» davant el gihadisme.