El nou perfil grec

Habitants: 11 milions. Els rescats europeus : 240.000 milions d’euros. Taxa d’atur: 26,9%. Deute públic: 175% del PIB (Espanya, 98%). Nombre d’illes: més de 2.000.

Era el mes de març del 2012 i Horst Reichenbach, cap de la Task Force, l’equip de 45 experts de la Comissió Europea instal·lats a Atenes per ajudar en el procés d’aplicació de les de les reformes, reconeixia davant un grup de periodistes espanyols que l’impacte de les mesures d’austeritat en la població grega estava sent «més greu del previst». Però ningú va corregir el rumb. «La paciència és una cosa que no es pot modelar», sostenia llavors aquest responsable. I els grecs han demostrat tenir-ne molta, suportant unes retallades que han rebaixat els seus salaris (en un 20%), han disparat l’atur, han situat una de cada tres famílies sota el llindar de la pobresa, els han deixat sense Sanitat, sense medicació i han ferit el seu orgull com a poble. Però s’ha acabat. Fins aquí. Grècia ha dit prou.

Després de viure durant anys a cop de vaga i manifestació, els grecs canalitzaran avui tota la seva ràbia i el seu dolor a les urnes, votant majoritàriament Syriza i situant per primera vegada a les portes d’un govern a Europa un partit que qüestiona obertament l’austeritat i que té la fèrria voluntat de renegociar les condicions del rescat. És un exercici democràtic encomiable i irrebatible: les polítiques es canvien a les urnes i no a pedrades. El fet és que, precisament en el bressol de la democràcia, alguna cosa s’estava pervertint: els grecs proposaven i Brussel·les-Berlín disposaven. 

Els partits de l’stablisment han intentat explotar el missatge de la por. Però els grecs ja l’han perdut. Tenen clar, a més, que les polítiques de la troica solament han agreujat una situació terrible creada per la classe política que s’ha repartit el poder des del 1974 i que ha edificat un Estat corrupte i clientelar. ¿No va ser un Govern de Nova Democràcia el que va falsejar les xifres del dèficit? ¿És a Syriza llavors a qui s’ha de témer? Syriza és saba nova. Les seves receptes per sortir del mal pas, també. I Grècia sí que vol corregir el rumb. Potser el de tot Europa. 

1 SAKIS ROUVAS CANTANT POP Guapo oficial

El pop star Sakis Rouvas és una de les cares més populars de Grècia. No únicament per haver venut milers de còpies dels 17 discos que ha publicat des que va debutar en la música el 1991, al deixar enrere una digna carrera de gimnasta que el va portar a formar part de l’equip nacional. Ni per haver representat el seu país en dues ocasions al festival d’Eurovisió –el 2004 va quedar tercer, i l’any 2009, setè– i presentar el certamen una vegada. Elevat a la categoria de guapo oficial de Grècia, els seus trets virils han servit de reclam de multinacionals com Pepsi i Vodafone, ha exercit de model en diverses ocasions i també s’ha deixat estimar pel cine (va rodar dues pel·lícules). Aclamat com David Bisbal i desitjat com Andrés Velencoso, la perla de Corfú, illa en què va néixer fa 43 anys, està casat amb la model Katya Zigouli, amb qui té tres filles. JUAN FERNÁNDEZ

2 PABLO DE GRECIA ARISTÒCRATA I INVERSOR Hereu del no-tron

Entre baguls i amb només set mesos, Pau de Grècia va abandonar de matinada el país hel·lènic juntament amb els seu pares, Constantí i Anna Maria, que després del triomf de la junta militar van posar rumb a Roma. L’hereu del no-tron grec

–la monarquia va ser abolida per referèndum el 1974– va ser criat per tutors a Copenhaguen i després a Londres, i sempre el va perseguir l’obsessió del seu pare per tornar. Va fer carrera militar, va descobrir les discoteques de Mallorca i després Georgetown amb el seu cosí Felip i, en una cita a cegues ordida per un banquer d’origen grec, va conèixer Marie-Chantal Miller, filla d’un nord-americà que s’havia forrat obrint duty-frees a l’Àsia i que, enlluernat pel blasó del pretendent, va jurar que mouria cel i bancs per reinstaurar la monarquia. Pau, no obstant, prefereix concentrar les intrigues en la seva firma de hedge funds. Núria Marrón

3 LEONIDAS KAVAKOS VIOLINISTA Un Paganini modern

Amb el seu violí Stradivarius del 1724, Leonidas Kavakos (Atenes, 1967) és capaç d’hipnotitzar el públic com si fos un Paganini modern. Gran tècnica, virtuosisme i maduresa són les claus que el defineixen. Nascut en una família musical, una beca de la Fundació Onassis el va portar als Estats Units. Ha guanyat tots els grans premis per a solistes del seu instrument (el Paganini, naturalment) i actua amb les millors orquestres. Per exemple, amb la Gewnadhaus de Leipzig amb què va venir a Barcelona el 2012. En la seva última visita a la ciutat, l’octubre passat, l’acompanyava la pianista xinesa Yuja Wang, amb qui ha gravat la integral de les sonates per a violí i piano de Johannes Brahms. Quan deixa el violí, Kavakos agafa la batuta. El 2007 va ser nomenat director artístic de la Camerata Salzburg, però aquesta no ha estat la seva millor experiència musical. rosa massagué

4 ALEXIS TSIPRAS LÍDER DE SYRIZA L’esperança anti-Troica

Alexis Tsipras va saltar al primer terme de l’actualitat no només grega, sinó internacional, en les eleccions del 2012, quan Syriza, originàriament una coalició de 13 petites formacions d’esquerra radical, es va convertir en la segona força pel seu rebuig de les draconianes mesures d’austeritat que van acompanyar el rescat europeu i que tant han castigat la població. Avui acaricia el somni de guanyar les eleccions i formar «el primer Govern d’esquerres» de Grècia.

Va néixer a Atenes el 28 de juliol de 1974, tres dies després de la caiguda de la junta militar. Enginyer civil, ja d’estudiant va exhibir els seus dots de lideratge en les protestes contra les successives reformes educatives com a membre de les joventuts del Partit Comunista (KKE). La caiguda de l’URSS va provocar una escissió i la majoria dels seus militants el van abandonar. Amb 33 anys, es va convertir en el líder de Synaspismos, el més jove al capdavant d’un partit en tota la història grega. Formació d’esquerra en què s’havien integrat molts dels exmembres del KKE, va acabar sent la columna vertebral de Syriza. En les eleccions del 2009 va ser elegit diputat i va liderar el grup parlamentari de Syriza.

En un país esgotat per la crisi i la corrupció, per a molts Tsipras s’ha convertit en una gran esperança. Altres, que temen que la seva arribada al poder col·loqui Grècia a l’abisme, el consideren un gran perill. Montserrat Radigales

5 SPYROS CHRISTOPOULOS MODEL La nova bellesa clàssica

Aquest home que té com a credencials 1,85 metres d’altura, cabells arrissats castanys i molt abundants, espessa i frondosa barba i intensos ulls verds, acaba de tornar aquesta setmana d’Atenes, on viu la seva família i on va néixer. «Però sobre política grega és millor que no es pronunciï, tot i que ell se sent molt orgullós de ser grec». És la política de la seva agència, View Management, i del seu agent, Juan Carlos Martínez. Sí, un dels models barbuts més atractius del planeta viu a Barcelona i treballa per tot el món. Amb el seu posat ara esportiu, ara més clàssic –«és molt versàtil»–i, sobretot, amb la seva cabellera, ha copat campanyes publicitàries de primeres espases com Dolce & Gabbana i Prada. També ha protagonitzat campanyes per a Springfield i Macson. Ha desfilat per a Trussardi en la setmana de la moda de Milà. I ha treballat també en les passarel·les de Madrid i Barcelona. En les llistes de models amb barba figura entre altres déus de l’Olimp al·lèrgics a les fulles d’afaitar com Patrick Petitjean, Benjamin Dukham i Christian Göan. Però, ¿què fa aquest grec d’anunci quan no posa? «Busca onades. Sí. El mar és el seu element. Se’n va a surfejar a Costa Rica, a Lanzarote... allà on hi hagi onades, va ell». El que passa és que no té gaire temps. «Amb aquesta bogeria de les barbes és un dels nostres models més sol·licitats». Ja ho veuen. A aquest fill de Zeus, a més de vestir-se de Prada, el que li agrada és enfundar-se en neoprè. LUIS MIGUEL MARCO

6 DIMITRIS MELISSANIDIS MAGNAT DEL PETROLI Fet (d’or) a si mateix

És un dels pocs que sortiran més rics encara de la gran depressió. Dimitris Melissanidis (Nikaia,1951), conegut com el Tigre, és el patró d’Aegean Oil, una colossal empresa petrolera amb seu al Pireu que subministra cru a la marina nord-americana i que controla 18 estacions de presa de combustible en 17 països. Home fet a si mateix, va començar amb una autoescola el 1975 i avui capitaneja un conglomerat d’empreses amb una facturació anual del voltant de 4,5 mil milions de dòlars. A més de la petrolera, és accionista majoritari d’OPAP –la firma d’apostes esportives més important d’Europa–, copropietari d’Emma Delta i propietari de l’AEK Atenes FC. Acusat en reiterades ocasions de contraban de petroli, Dimitris acostuma a recórrer als seus contactes a l’Administració per escapar-se, tot i els periodistes i Syriza, que solen queixar-se’n amb amargor. Núria Navarro

7 LAKIS LAZOPOULOS ACTOR I GUIONISTA Dramaturg influent

El 2010 Forbes el va considerar la celebritat més poderosa i influent de Grècia. Encara que Lazopoulos (1956) va estudiar Dret, ha dedicat la seva vida a la interpretació i a la dramatúrgia. Va formar part de l’equip fundador de quatre revistes satíriques sobre política entre 1982 i 1986, quan governava Kostas Karamanlís. Conegut per escriure polèmiques obres de teatre, va ser denunciat el 1987 pel llavors president Christos Sartzetakis, incident que va fer que la seva feina tingués repercussió internacional. Les seves obres han estat en general un èxit en taquilla i algunes han estat anys en cartell. Als 90, es va passar a la televisió i va escriure i va protagonitzar una sèrie d’èxit, i després va fer el salt al cine. Ha estat director artístic d’importants teatres d’Atenes i va ser director de programació d’una important cadena privada. Malgrat això, mai ha deixat de banda el teatre. Elena Parreño

8 KOSTAS PAPANIKOLAOU JUGADOR DE BÀSQUET Ídol en la distància

Ningú dubta que el talent de Kostas Papanikolaou (1 d’agost de 1990, Trikala, Tessàlia) sobre una pista de bàsquet hauria traspassat, tard o d’hora, fronteres. Però la crisi de Grècia va exercir l’efecte de visat de sortida per a aquest jugador de 2,03 metres. De l’Olympiacos, on va tocar el cel dues vegades amb l’Eurolliga (2012 i 2013), al Barça. I del Palau, després d’una temporada pagada a preu d’or que no va satisfer les expectatives (1,5 milions d’euros de traspàs) a la NBA l’estiu passat, conseqüència d’una OPA hostil dels Houston Rockets que van dipositar idèntica quantitat de diners per rescindir el seu contracte. Hereu legítim en el temps de Gallis i Giannakis, llegendes en un país on l’esport es viu amb fervor gairebé religiós, Papanikolaou és ídol en la distància, la prova palpable a Grècia que els somnis encara es poden fer realitat. Luis Mendiola

9 ANDONI SAMARÁS Candidat a la reelecció per nova democràcia L’home que va obeir la troica

La transformació viscuda en els últims anys pel primer ministre grec, Andonis Samaràs, líder de la formació dretana Nova Democràcia, és de les que fan època. Quan el maig del 2010 el llavors primer ministre socialista Iorgos Papandreu va demanar al Parlament que aprovés el primer programa de rescat per a Grècia, Samaràs es va convertir en un dels protagonistes de l’anomenat front de rebuig que incloïa el Partit Comunista i Syriza. Però després va votar a favor del segon pla de rescat. I en les eleccions del maig i el juny del 2012, no obstant, Samaràs va basar la seva campanya electoral en la promesa de renegociar aquest segon pla de rescat. Però després de formar l’actual Govern de coalició amb els socialdemòcrates del Pasok i la formació esquerrana moderada Dimar, Samaràs va fer un gir radical i va començar a aplicar les polítiques d’austeritat exigides per la troica que tant havia criticat. Nascut a Atenes l’any 1951 i membre d’una família prominent, Samaràs és un economista educat als EUA, on va obtenir un màster per Harvard. Va començar la seva carrera política l’any 1977 com a diputat de Nova Democràcia i ha estat ministre de Finances i d’Exteriors. Però en el partit sempre ha estat una figura controvertida, pertanyent a la seva ala més dretana. Aspira a la reelecció amb una estratègia basada en la demonització de Syriza, a qui acusa de voler portar Grècia a la bancarrota i obrir les portes del país a la immigració.. Montse Radigales

10 STAVROS THEODORAKIS Líder de To Potami La clau podria ser seva

El periodista convertit en polític Stavros Theodorakis té tots els números per convertir-se en una figura clau per a la formació del Govern de Grècia després de les eleccions si ni la formació esquerrana Syriza ni la conservadora Nova Democràcia aconsegueixen la majoria absoluta. Theodorakis pot ser la peça que falti per formar una coalició de Govern.

Nascut el 1963 a Creta, es va criar en una localitat de la regió d’Àtica, la més gran del país, i va iniciar la seva carrera periodística el 1984 en una ràdio i al diari Eleftherotypia, i a partir del 2000 va treballar en diverses cadenes de televisió, públiques i privades. El febrer de l’any passat va anunciar que aparcava el periodisme per crear un partit. Creat el març del 2014, To Potami (El riu) és una força reformista i de centreesquerra que les enquestes situen en tercer lloc, posició que disputa amb tres formacions més. La seva popularitat com a periodista el pot ajudar a les urnes. M. R.

11 DIMITRIS NANOPOUOLOS Físic Explicar l’univers

Fent honor al seu cognom –en grec, nanos significa el que és molt petit i poulos, fill de–,

aquest atenès nascut el 1948 es va enrolar en la física de partícules i ha acabat entre els grans de la ciència contemporània (les 35.800 citacions sobre el seu treball el situen com el quart físic més citat de tots els temps). Als anys 70 va publicar un article titulat Fenomenologia del bosó de Higgs, conegut com la partícula de Déu, l’existència del qual no es confirmaria fins a l’any 2012 en el col·lisionador d’hadrons del CERN de Ginebra. Mentre segueix treballant en la Teoria de la Gran Unificació (GUT en l’acrònim anglès) que pretén explicar tot l’univers, imparteix classes a la Universitat A&M de Texas (EUA), dirigeix el Centre d’Investigació Avançada HARC de Houston i presideix el de Física Teòrica de l’Acadèmia d’Atenes. Si aixequessin el cap Leucip de Milet i Demòcrit, precursors en els segles V i IV a. de C., n’estarien orgullosos. N.N.

12 NIKOLAOS MICHALOLIAKOS Líder d’alba daurada Ultra sense redempció

Michaloliakos és l’únic líder d’un partit que concorre a les eleccions que fa campanya des de la presó. Cap del grup neonazi grec Alba Daurada, es troba en presó preventiva igual que la cúpula del partit, set dels seus diputats i desenes de militants de la formació ultra i xenòfoba. Tots van ser detinguts la tardor del 2013, després de l’assassinat del raper i activista Pavlos Fyssas. Està acusat de formar part d’una banda criminal, però res d’això li impedeix presentar-se a les eleccions perquè el judici encara no s’ha celebrat. En l’acte electoral central d’Alba Daurada dimecres es va difondre un missatge de Michaloliakos transmès per telèfon des de la presó. El líder d’Alba Daurada va ser detingut per primera vegada el juliol del 1974 durant una protesta davant de l’Ambaixada britànica a Atenes, el 1976 per agredir periodistes i el 1979 ja va ser empresonat per possessió d’armes i explosius. M.R.

13 KIKI DIMULÁ Poeta L’hereva de Safo

Els critics en diuen que és la millor poeta grega des de Safo. I tornen a recórrer als clàssics per explicar per què mereix estar al podi de la poesia europea contemporània: té «la saviesa dels que ignoren». Els seus versos, clars i intensos, aborden els forats negres de l’ànima a partir de pinzellades de vida quotidiana. Sense presumir mai d’artista, i compatibilitzant la poesia amb un prosaic treball d’administrativa al Banc de Grècia que va exercir 25 anys (fins al 1975), Kiki Dimulà (Atenes, 1931) es va fer un lloc en la primera línia literària del seu país amb la publicació de Lo poco del mundo, el 1971, que li va donar el primer dels seus dos premis nacionals de poesia. El 2010, es va convertir en la primera dona distingida amb el Premi Europeu de Literatura. La seva obra està traduïda a una dotzena de llengües, i en espanyol es pot llegir en les antologies Símbolos solubles i La pasión de la lluvia. IMMA MUÑOZ

14 MIKIS THEODORAKIS Compositor Entre el faristol i la tribuna

La banda sonora de Zorba el grec el va llançar a la fama internacional, però Theodorakis (Quíos, 1925) llavors ja era, als anys 60 i abans que la dictadura militar l’empresonés i l’enviés a l’exili, un compositor consagrat a Grècia i un referent per a l’esquerra fins que els escàndols polítics van enfangar el socialisme. El seu indestructible compromís amb la política el va portar després a buscar el consens entre diferents forces d’esquerra i centredreta, i va ser ministre en un Govern del conservador Nova Democràcia. Avui, als seus 89 anys i retirat de la política i de la composició, continua sent la gran figura musical del país, amb un extens catàleg d’obres que abraça des de la música simfònica fins a les bandes sonores passant per cicles de cançons, música de cambra, òperes i oratoris. En totes hi ha una profunda empremta de les arrels musicals gregues.. R.M.

15 HILIADAKI& ROUSSOS XEFS Fogons ‘funkies’

Georgiana Hiliadaki va cursar Estudis Europeus a la Universitat de Reading, a Anglaterra. I Nikos Roussos, Economia al Col·legi Americà d’Atenes. No obstant, preferien la química de les olles abans que la investigació acadèmica, i es van conèixer a l’Institute of Culinary Education, a Manhattan. Després de graduar-se amb honors i foguejar-se a, per exemple, El Bulli, la parella va tornar a Atenes i va posar en marxa un servei de xefs a domicili, on els antics canapès es converteixen en això que l’argot gastronòmic anomena «experiències». Amb el combustible de l’exitàs, van obrir el restaurant Funky Gourmet a Kerameikos, l’antic barri dels terrissaires de la ciutat, on hi ha l’acròpolis més gran de Grècia. Amb dues estrelles Michelin, el duo col·lecciona medalles gastronòmiques i passeja l’estendard a Atenes de la cuina lúdica, innovadora i emocional.. N.M

16 GIANNIS ALAFOUZOS MAGNAT DE LA PREMSA Altaveu de l’austeritat

La fortuna d’aquest magnat de la premsa, editor del diari conservador Kathimerini i propietari del grup Skai de televisió i ràdio, no procedeix dels platós ni de la tinta. Les folgades finances dels Alafouzos –estirp d’armadors, comerciants i contractistes originaris de Santorini– van permetre que el pare de Giannis, Aristides, es donés el capritx el 1989 de convertir-se en propietari del que s’ha convertit en un dels grups mediàtics més importants del país. Altaveu de l’oligarquia grega i, en aquests últims anys, de les polítiques d’austeritat amb què la troica ha ofegat les classes mitjanes i populars, els mitjans d’Alafouzos han estat una de les grans pedres a la sabata de Syriza en les últimes eleccions. Per cert, que les seves intrigues no són solament polítiques. El 2012 va capitanejar juntament amb jugadors i aficionats una opa de l’accionariat del Panathinaikos i es va investir en president del club. Ara és el déu de la llotja. N. M.

17 OLGA YERITSODOU Activista La veu que acusa 

Yeritsodou (1955) va créixer a Atenes i el seu pare li va inculcar els valors del compromís social i la justícia, tret que es va accentuar quan, a la Revolta de la Politècnica d’Atenes del 1973, el seu pare va ser assassinat a mans de l’Exèrcit, que va entrar amb tancs a la universitat. La seva lluita per un judici just va ser el seu debut com a activista i investigadora. Al Canadà va cursar un postgrau de Psicologia i ja a Grècia va treballar en la millora de l’educació per als nens de les classes desafavorides. Va encunyar el terme d’activisme legal i ha protestat davant les més altes instàncies, com la UE i el mateix Govern grec. El 2008 va denunciar el president Kostas Karamanlis per alta traïció després de manifestar que no li interessava defensar la Constitució grega. Juntament amb la seva filla, el 2012 va presentar una queixa a l’Haia en què acusava el seu Govern de genocidi i crims de lesa humanitat per les mesures d’austeritat, que va ser seguida.. E.P

18 KOSTAS MANOLAS FUTBOLISTA A la conquista de Roma

El futbol no viu temps d’esplendor a Grècia, tot i que n’és l’esport més popular. Queda molt lluny el triomf, tan inesperat, a l’Eurocopa del 2004, però tot i així el país produeix alguns jugadors de categoria que, donada la situació econòmica, emigren ràpidament a campionats més competitius i en què paguen més. Un dels més talentosos és Kostas Manolas, un fort defensa central que ronda l’1,90 i que als seus 23 anys juga al Roma i a la selecció grega, amb la qual va disputar el passat Mundial del Brasil. Ho porta als gens. El seu oncle Stelios, nascut com ell a l’illa de Naxos, està considerat el millor defensa de la història del futbol grec. Un entrenador espanyol, el sevillà Manolo Jiménez, va ser qui li va donar la primera oportunitat quan tenia 19 anys i el va consolidar a l’AEK d’Atenes. Després va passar dues temporades a l’Olympiacos i, l’estiu passat, es va llançar a conquistar Roma. E. C.

19 ELENI MENEGAKI Actriu La dona model

Per a moltes dones gregues, aquesta rossa triomfant de cos pneumàtic és un model, i no tan sols perquè entre les seves ocupacions hi hagi estat lluir tipet. Omnipresent en els mitjans de comunicació (especialment en la premsa rosa), famosa, rica, bella molt allunyada del bru cànon hel·lènic i amb una carrera professional que la converteix en una de les màximes estrelles de la televisió del país, figura entre les més ben pagades, amb salaris que alguna vegada han arribat als 100.000 euros mensuals. Ha estat conductora de concursos i de programes de varietats, i als seus 45 anys viu un idil·li amb un riquíssim empresari del sector turístic amb qui és mare d’un quart fill. Els tres anteriors, de 12, 9 i 6 anys, són fruit d’un primer matrimoni que va acabar com el rosari de l’aurora i que es va 

20 ANNA VISSI CANTANT No li digueu Madonna

La cantant Anna Vissi, inventariada com un creuament de Madonna i Faith Hill, fa gairebé 40 anys que trenca llistes de vendes i pistes de ball amb un tecnopop a la grega davant el qual se senyen els gurmets culturals però que és capaç d’omplir tres estadis seguits. Nascuda el 1957 a Xipre, Vissi es va matricular al conservatori als 6 anys i als 12 ja havia guanyat un concurs local que li va servir per traslladar-se amb la família a Atenes perquè la nena pogués fer carrera musical. Des d’aleshores, la seva mirada estudiadament afilada i la seva melena lleonina han aparegut en 28 discos i han presidit fins i tot el tron daurat del Billboard dels EUA, al qual es va enfilar després d’haver cantat el 2004 en la cerimònia de clausura dels Jocs d’Atenes. La premsa internacional li va penjar llavors el títol de Madonna grega, però el seu públic prefereix dir-li simplement theia (o sigui, deessa). N. M.

21 COSTA GAVRAS Cineasta Referent europeu de l’esquerra

A Konstantinos Gavras (Atenes, 1933) la crisi l’ha enxampat en l’etapa menys productiva de la seva carrera. Si l’arriba a agafar més jove, a aquestes hores la seva filmografia, tradicionalment crítica amb els excessos de la política i sensible amb els pàries de la història, comptaria amb un grapat de títols en què disseccionaria les injustícies sobre les quals s’ha establert la gran recessió, considerada per molts, també per ell, com una «gran estafa». A falta d’aquesta col·lecció, a El Capital (2012), el seu últim film, va deixar a les clares que corrupte li sembla al cineasta el sistema econòmic del qual s’ha dotat Occident per generar riquesa, basat, segons ell, en una avarícia desmesurada. 

Amic d’usar la pantalla com una galleda d’aigua freda per espavilar les mirades i sacsejar consciències, el seu cine va estar marcat per l’esperit de la denúncia i la invitació a la reflexió des que va debutar rere la càmera a mitjans dels anys 60 a França, on va emigrar per estudiar filologia a la Sorbona de París i la fascinació pel cel·luloide el va atrapar. Té la doble nacionalitat, francesa i grega, però el seu cine és abans que res europeu. Va assolir la glòria amb thrillers amb rerefons polític com Z (del 1969, on reconstrueix l’assassinat d’un líder esquerrà a mans de la policia) i Missing (del 1982, que viatja al cop d’estat de Pinochet), tots dos guardonats amb l’Oscar. Però, potser, el seu principal èxit consisteix a haver-se convertit en un referent per a l’esquerra europea gràcies al discurs compromès amb el seu temps que transmeten les seves pel·lícules, en què va polemitzar sobre assumptes tan enganxats a la història del segle XX com les purgues soviètiques (La confessió), el conflicte palestino-israelià (Hanna K.) o el nazisme (Amen).J.F

22 STRAVOS NIARCHOS III Multimilionari hereu Viure bé és el seu ofici

Aquest xicotet tan ben plantat és nét del magnat navilier Stavros Niarchos –etern rival d’Aristotelis Onassis– i no se li coneix cap altre ofici que saltar de festa en llit, rodar a bord de l’skate, desfasar en hotels de luxe i col·leccionar aventures de revista amb noies com Mari-Kate Olsen, Paris Hilton, Lindsay Lohan i la model Jessica Hart. En això s’assembla a l’avi, que va passar cinc vegades per l’altar. Fill de Phillippos i Victoria Guinness, dels Guinness cervesers de tota la vida, va néixer fa 27 anys a Nova York, va compartir aules de l’escola Stanislas de París amb els fillets de Carolina de Mònaco

–els seus companys de gresca– i es va graduar a l’USC Film School el 2007. Guapo, caríssimament desarreglat i hereu d’una fortuna calculada en 100 milions de dòlars, representa la nova fornada de l’aristocràcia dels diners. La seva germana Eugenie, una altra socialite de pro, segueix la seva ruta ociosa. N.N.

23 EVANGELOS VENIZELOS Líder del Pasok En caiguda lliure

Amb una sòlida carrera política a l’esquena durant més de 20 anys, Evànguelos Venizelos ha liderat el llegendari Moviment Socialista Panhel·lènic (Pasok), de caire socialdemòcrata, ara en les seves hores més baixes. Alguna enquesta l’ha situat just en el 3%, mínim requerit per entrar al Parlament. Professor de Dret Constitucional, el 1989 era l’advocat del líder del Pasok Andreas Papandreu i el va defensar amb èxit de les acusacions de corrupció. Durant el judici, la seva oratòria brillant el va catapultar a les llistes electorals del Pasok. Va ser l’inici d’una fulgurant carrera que el va portar a diversos ministeris. Actualment és viceprimer ministre i ministre d’Exteriors al Govern de coalició de Samaràs. En la seva campanya, ha estat implacable amb Syriza, però en els últims dies s’ha declarat disposat a entrar en un Govern liderat per Tsipras. M. R.

24 NANA MOUSKOURI CANTANT De Barcelona al món

Nana Mouskouri (Creta, 1934) li deu en bona part la seva carrera a la intransigència d’un professor del conservatori d’Atenes. Els seus estudis musicals tenien per objectiu l’òpera, però a les nits Nana cantava jazz amb uns amics. Coneixedor d’aquest sacrilegi, el mestre li va prohibir presentar-se als exàmens i així va marcar el futur professional de la cantant. L’òpera va perdre una mezzosoprano, però la música lleugera va guanyar una veu bonica, dúctil, cristal·lina, de gran musicalitat, capaç d’interpretar un repertori amplíssim amb més de 2.000 cançons gravades, de fer-ho en nombrosos idiomes durant més de mig segle, i de vendre 300 milions de còpies. Tot un fenomen de la cançó europea.

Barcelona va ser una altra baula determinant en la seva carrera. El 1960 la cantant, que només havia actuat a Grècia, va guanyar amb Xypna Agapi Mou (Desperta, amor meu) el primer premi del Festival de la Cançó del Mediterrani que es feia durant les festes de la Mercè. D’allà en va sortir amb un contracte sota el braç amb una important discogràfica francesa que la va llançar a la fama definitiva. Havia vingut a Barcelona amb les seves ulleres amb muntura de pasta negra –«són un escut per a mi», va confessar ella, de natural tímida– i una mitja melena, també negra, i mai ha abandonat aquesta imatge. Grans figures com Louis Armstrong, Quincey Jones, Barbara o Harry Belafonte la van acompanyar en els seus primers anys de carrera internacional.

Ara, amb 80 anys, viu retirada a Suïssa amb el seu segon marit, André Chapelle, que va ser el seu productor. Quan a Grècia la crisi va mostrar el rostre més salvatge, Mouskouri va renunciar a la pensió de jubilació com a exeuroparlamentària. R.M.

25 IERONYMOS II Arquebisbe d’Atenes Autoritat amb matisos

Ieronymos II, arquebisbe d’Atenes i de tot Grècia, va arribar a la cúspide de l’Església ortodoxa grega el febrer de 2008, al ser elegit pel sínode en una doble votació. Va néixer el març de 1938 amb el nom de Ioanis Liapis i es va graduar en arqueologia, estudis bizantins i teologia a la Universitat d’Atenes, i va ampliar la seva formació a Àustria i Alemanya. Va ser ordenat prevere de l’Església ortodoxa el 1967. El primat de l’Església ortodoxa grega juga un paper en un país on no hi ha separació entre l’Església i l’Estat. El 2012, davant l’auge del grup neonazi i xenòfob Alba Daurada, Ieronymos va carregar amb contundència contra el racisme i l’antisemitisme. «L’Església estima totes les persones, inclosos els negres, els blancs o els que no són cristians», va dir. No obstant, molts el critiquen per la seva indefinició davant la crisi. M.R.

26 PETROS MÁRKARIS Novel·lista  El pare de Jaritos 

Tot i nascut a Istanbul (el 1937), el creador de l’inspector Kostas Jaritos és el novel·lista grec més conegut des de Nikos Kazantzakis, autor d’obres que van donar peu als guions de Zorba el griego i La última tentación de Cristo. Fill d’armeni i grega, va canviar Turquia per Grècia als 50, encara que no va aconseguir la ciutadania fins que va caure la dictadura dels coronels, el 1974. Per llavors havia escrit ja una obra de teatre i el primer dels seus cinc guions per a Theo Angelopoulos. El personatge que li ha donat la fama no va arribar a les llibreries fins al 1995. El desenganyat policia atenès li va permetre retratar una societat desigual i corrupta, en novel·les més polítiques que policíaques. Quan la crisi va sacsejar els seus paisans, Jaritos es va radicalitzar. Una prova: la seva Trilogia de la Crisi, que demostra que no combrega amb l’ortodòxia austericida d’Alemanya, per més que hi estudiés Econòmiques. . I.M

27 VANGELIS Compositor Un pioner de la música electrònica

El músic Evangelos Odyssey Papathanassiou (Volos, 1943) pertany a aquella selecta constel·lació de grans creadors grecs amb un èxit que ha transcendit les fronteres del seu país fins arribar a la categoria d’estrella internacional desproveïda de trets locals. Impossible trobar arrels hel·lèniques en el famós himne de la pel·lícula Carros de foc –potser la seva obra més popular, guardonada amb un Oscar el 1981–, ni en les altres bandes sonores per a coneguts films –entre ells Blade Runner i 1492: la conquista del paraíso–, ni en les èpiques partitures que va firmar per donar presència sonora a grans obres de teatre, òperes i ballets contemporanis. 

La seva música, construïda sempre sobre sons sintètics i amb un marcat caràcter solemne, s’ubica més enllà de les etiquetes nacionals, i fins i tot de la taula de gèneres. Pioner de l’electrònica en els temps en què aquesta es facturava amb andròmines analògiques, per trobar els seus àlbums a les botigues de discos sempre es va haver de visitar les prestatgeries de les noves músiques, l’ambient i el new age, encara que també se’l considera un creador de clàssica contemporània.

Dotat d’un instint innat per a la música –als 6 anys ja feia composicions–, sent encara petit va caure a les seves mans un rudimentari sintetitzador, cosa que va atraure el seu paladar cap als sons enllaunats. Els seus primers triomfs els va aconseguir en el grup de rock simfònic Aphrodite’s Childs, on també militava Demis Roussos, que no era grec sinó egipci de naixement, i posteriorment va iniciar una exitosa carrera com a solista que el portaria a compondre embolcalladores peces per a tots els suports imaginables, incloent-hi la publicitat i les excursions aeroespacials de la NASA. J.F.

28 IRENE PAPAS Actriu i cantant El símbol del teatre

Grècia i teatre són les dues mans d’Irene Papas (Corint, 1926). Infatigable actriu sobre les taules i als platós, aquesta dona de mirada intimidatòria ha fet de tot. Des d’una pel·lícula mastodòntica sobre els orígens de la religió islàmica (Mahoma) fins a superproduccions de Hollywood, com Els canons de Navarone i Zorba, el griego, amb Anthony Quinn. També ha treballat amb La Fura dels Baus a Las troyanas, d’Eurípides i, donat el seu enorme poder simbòlic, va ser fitxada per l’organització de Barcelona-92 per portar a Empúries el foc olímpic en vigílies dels Jocs. Allà va compartir el desembarcament de la flama sagrada amb Núria Espert, i en el seu moment va tenir les seves diferències amb Pasqual Maragall perquè ella va voler (i va aconseguir) escurçar el seu paper en aquell acte. Durant la dictadura dels doronels (1967-74) es va exiliar als Estats Units. E. C.

29 DIMITRIS KOUTSOUMPAS Polític Comunista inamovible

El secretari general del Partit Comunista grec (KKE), Dimitris Koutsoumpas, no s’ha mogut ni una mica en les seves idees de tota la vida, les pròpies del comunisme més ortodox que no es va transformar ni amb l’emergència de l’eurocomunisme en altres països d’Europa ni amb la caiguda de la Unió Soviètica. Nascut a Lamia el 10 d’agost de 1955 (complirà aquest any els 60), va estudiar Dret a la Universitat d’Atenes i va militar en la joventut comunista de Grècia. El novembre del 1973, als 18 anys, va participar en la revolta de la Universitat Politècnica d’Atenes contra el règim dels coronels. El 1987 va entrar en el comitè central del KKE i el 1996, al Politburó, per passar a convertir-se en el màxim líder del partit l’abril del 2013. És fill del partisà antifeixista Apostolis Koutsoumpas, empresonat el 1945 i obligat a l’exili. . M.R.

30 MANOLIS GLEZOS Polític i periodista A totes les trinxeres

Va participar en la resistència durant l’ocupació alemanya de Grècia en la segona guerra mundial i va protagonitzar un dels primers actes de resistència a Europa al despenjar, amb Santas Apostolos, la bandera amb la creu gammada que els nazis havien col·locat a l’Acròpolis. Les seves conviccions li van costar 11 anys i quatre mesos de presó durant la segona guerra mundial, la guerra civil i la dictadura dels coronels. Als anys 40, en plena guerra civil, el Govern d’extrema dreta el va condemnar a mort diverses vegades, però no es va executar per la pressió internacional. Amb la restauració de la democràcia, va ser membre del Pasok fins que el 2000 va liderar la llista de Synáspismós, partit d’esquerra que es va unir a Syriza el 2004. Ha participat en les manifestacions contra l’austeritat i, amb 88 anys, el 2010 va haver de ser hospitalitzat per l’efecte dels gasos lacrimògens en una protesta. E.P

31 POPI TSAPANIDOU Periodista La reina dels matins

Coneguda pel seu lema «¡El bé vencerà!», Popi Tsapanidou s’ha guanyat la plaça dels matins televisius. El seu informatiu diari, LiveU, a la cadena de televisió Star, ofereix, de deu del matí a una del migdia, notícies en directe i entrevistes a personatges d’actualitat, alhora que brinda l’oportunitat que el públic interactuï a través d’un xat en directe i de mitjans com Twitter, on 291.000 usuaris segueixen el seu perfil. 

Nascuda a Tessalònica el 1967 i mare de tres filles, Tsapanidou va començar a treballar al diari Macedonia als 16 anys. La seva exitosa carrera es va forjar en múltiples mitjans de premsa escrita, ràdio i televisió, i va arribar a presentar les notícies a la cadena pública ERT. Els seus informatius matiners, el seu caràcter pla, així com la naturalitat i professionalitat, l’han convertit en una de les periodistes més destacades. Giorgios Kyriakos

Notícies relacionades

Un avió amb 242 passatgers amb destinació a Londres s'estavella durant l'enlairament en una ciutat de l'Índia

La Xina i els EUA tornen a la treva aranzelària

32 NIKOS DIMOU Escriptor El Chomsky grec

Diuen que Nikos Dimou (Atenes, 1935) és l’equivalent grec de Noam Chomsky, i és conegut a aquest costat del Mediterrani pel seu supervendes La desgracia de ser griego (Anagrama), un llibre d’aforismes escrit durant la dictadura dels coronels i publicat el 1975. «Porta Grècia al teu cor i tindràs un infart», diu una de les seves repassades a les malalties de l’ànima grega, que no han perdut gens ni mica de validesa en aquests anys de desmantellament econòmic. Dimou va estudiar literatura anglesa i francesa a la seva ciutat natal, i filosofia a Munic, i el 1962 va començar a treballar en publicitat, que va abandonar 30 anys després per concentrar totes les seves energies en l’escriptura. Va ser el primer autor que va portar el gènere de l’entrevista a la tele i ha firmat més de 60 llibres que toquen tots els pals: de la teoria política a la filosofia passant per la sàtira i la poesia. . N.N