Resistència a la clínica

Eufimios Manolis té 58 anys, és economista i treballava per compte propi com a consultor d'empreses. Durant 25 anys, fins al 2012, va cotitzar a la Seguretat Social com a autònom. Fins que una artritis reumatoide avançada li va impedir seguir exercint la seva feina. Com que no es pot permetre pagar els 500 euros al mes que costa l'assegurança, Manolis, igual que altres 50.000 autònoms a Grècia, s'ha quedat sense cobertura sanitària.

Tres milions de grecs -en un país d'11 milions d'habitants- no tenen la cobertura sanitària més bàsica. No són només els autònoms. Generalment, qui perd la feina també perd el dret a l'assistència. El subsidi d'atur a Grècia dura un any i, quan s'acaba, s'esfuma també l'accés a la sanitat pública. La crisi, més profunda que en cap altre país de l'eurozona, ha fet créixer exponencialment el problema. Tots els experts consultats per aquest diari coincideixen a dir que és un dels aspectes més dramàtics del que ha passat en els últims anys.

Manolis va ara periòdicament a la Clínica Social Metropolitana d'Ellinikou, un municipi de la perifèria sud d'Atenes, a uns 11 quilòmetres de la capital. És un centre d'atenció primària que ofereix assistència mèdica gratuïta a qui ho necessita. Tot el personal (metges, administratius, etc) que treballa allà ho fa com voluntari, sense cobrar ni un duro. L'Ajuntament d'Ellinikou ha cedit l'edifici i en paga l'electricitat. Això és tot.

La clínica proporciona també gratuïtament els medicaments, dels quals es nodreix amb donacions, que no accepten mai en metàl·lic. A la seva pàgina web llisten els fàrmacs que necessiten perquè qui vulgui ajudar els compri a la farmàcia.

Una prestatgeria està plena de bolquers i de llet infantil. «No són gaires però ens han arribat alguns casos severs de desnutrició infantil, com a l'Àfrica», explica Caterina Papagika, una citopatòloga jubilada (treballava en un hospital oncològic) que és coordinadora del centre. La pediatra Vasiliki Sklaveniti assenteix. En total hi ha 260 voluntaris, 95 dels quals són metges, psicòlegs o farmacòlegs. La majoria treballen en un altre lloc i treballen a la clínica unes hores a la setmana.

Hi ha dies que atenen uns 100 pacients. El centre es va obrir el desembre del 2011. «Al principi, la majoria dels que venien eren immigrants. Ara la majoria són grecs», assenyala Papagika. És tot un indicador del drama social del país. En els últims dos anys la clínica ha comptabilitzat 35.000 visites.

Una xerrada amb diversos facultatius produeix un relat estremidor dels efectes de l'enfonsament de la sanitat pública a Grècia. «La majoria dels càncers es curen si es tracten precoçment. Aquí han vingut pacients que no havien rebut cap tractament sis mesos després del primer diagnòstic. Una vegada va venir una dona operada de càncer de mama dos anys enrere i havia de fer un tractament hormonal però no l'havia fet perquè no podia comprar els medicaments», explica Papagika.

Casos insòlits

Existeixen almenys dos casos insòlits que es van produir en dos hospitals maternals públics a Atenes en què, potser per un excés de zel burocràtic, se li va indicar a la partera que no li entregarien el bebè fins que no pagués la factura. Una mobilització social en el primer cas, i una trucada al director de l'hospital amb amenaça d'una campanya internacional en el segon, van posar punt final al problema.

Sara Var Paulou és psicòloga a la clínica social d'Ellinikou. Diu que arran de la crisi s'han disparat els casos de depressió. A Grècia hi ha hagut 3.700 suïcidis en els últims quatre anys. «Però molta gent ha començat a ajustar-se a la situació; és el mecanisme psicològic de l'acceptació», explica.

«Nosaltres fem una tasca solidària però també una acció de resistència contra un sistema neoliberal que suprimeix drets bàsics com la salut o l'educació», afirma Papagika. «Volem acabar amb aquesta clínica; lluitem per la sanitat pública. És l'Estat qui ha de cobrir aquestes necessitats», afegeix.

Notícies relacionades

¿I si perd la por?

Podem es desmarca de Syriza i assumeix el "Grècia no és Espanya" de Rajoy

En tot Grècia hi ha 39 clíniques socials. La d'Ellinikou va ser la primera a la regió d'Àtica i va ser iniciativa del cardiòleg Yorgos Vijas. Ara és candidat de Syriza en les eleccions de diumenge. «Però la clínica no té res a veure amb cap partit. Som un equip», remarca la coordinadora.

Manolis ara adora Vijas i té molt clar qui votarà.