Nens engabiats

Jenny, de 9 anys, en fa set que viu en una gàbia de fusta. I, si ningú hi posa remei, així seguirà sent fins que creixi i no hi càpiga. Després, potser viurà lligada de peus i mans a un llit.

El cas d'aquesta nena amb autisme -recentment tret a la llum per la BBC- no és únic. Bona part dels aproximadament 70 nens i adults que viuen al centre KEPEP per a discapacitats de Lejená (Grècia) passen pràcticament la totalitat del dia tancats rere uns barrots o encadenats als llits.

Les primeres notícies sobre aquesta situació daten del 2008, quan un grup de joves, en el marc d'un programa de voluntariat europeu, van passar vuit mesos al KEPEP. «No ens podíem creure el que vèiem», assegura a EL PERIÓDICO una de les voluntàries, la psicòloga portuguesa Catarina Neves. El relat del que passa en aquell centre -que els voluntaris van plasmar en un informe enviat a diversos organismes internacionals- és la descripció d'un verdader infern per als pacients.

En primer lloc perquè, tot i que la institució està pensada per acollir nens i joves discapacitats d'entre 6 i 28 anys abandonats per les seves famílies, la meitat dels interns són més grans. L'absència d'un pla de rehabilitació o integració implica que els discapacitats «romandran tota la seva vida» al KEPEP. «El lloc sembla una presó en què tots compleixen cadena perpètua, per l'únic delicte d'haver nascut amb discapacitat en un ambient socialment desafavorit», afirmen els voluntaris.

Únicament els que tenen més autonomia poden moure's amb una mica de llibertat en un saló del primer pis, «on la pudor és molt forta» -explica Neves- perquè solament els dutxen tres vegades per setmana. La resta es queda engabiat en petites cel·les de fusta en què ni tan sols se'ls permet tenir joguines. És el cas d'Elli, una nena autista de 6 anys, que davant la falta d'atenció es dedica a arrencar-se els cabells i lligar-los als barrots. O el d'una altra nena de 9 anys amb osteoporosi, que en lloc de rebre una teràpia, passa els dies lligada de braços a la gàbia per evitar que es fracturi els ossos.

Terapeutes ocasionals

«Hi havia dos terapeutes ocupacionals però als nens només els treien mitja hora dues vegades per setmana fora de la gàbia», relata Neves. Avui, només dos nens autistes surten a l'exterior perquè van a l'escola, però al tornar són engabiats una altra vegada. Neves també denuncia que els interns són alimentats «a través dels barrots» i que amb prou feines se'ls  dóna aigua. Segons la seva denúncia, molts nens presenten marques i ferides pel fet de passar tant de temps lligats als llits o les cel·les.

Un dels problemes més greus és la falta de personal -sis infermers per torn-, així com la seva desmotivació a causa dels baixos salaris i la poca preparació. Neves critica que els cuidadors «senten fàstic» pels seus pacients i solament els toquen «amb guants». La majoria dels cuidadors passen el dia «xerrant, menjant, bevent o jugant a l'ordinador» -denuncien els voluntaris- a més de fumar a les mateixes sales que ocupen els interns.

Els voluntaris han seguit monitoritzant el cas però gairebé no se'ls ha escoltat. El 2011, després de la mort de dos interns en un termini de pocs dies -no eren les primeres morts per falta d'atenció-, el Defensor del Poble es va presentar al lloc i va realitzar un informe demolidor en què va criticar la violació dels drets més bàsics. Va assenyalar a més que els pacients es mantenien  «sedats» i passaven el dia «mirant el sostre». En declaracions a les televisions locals, la llavors directora Anna Mazaraki va justificar que els lligaven i els tancaven en gàbies pel seu propi bé, per «evitar que es facin mal o facin mal als altres» interns.

Notícies relacionades

Israel aprova expandir l’ofensiva i retenir el territori pres a Gaza

El nou papa haurà d’afrontar el repte de la Xina després del pacte secret de Francesc

El Govern hel·lè va prometre llavors que milloraria les condicions, però tres anys després, l'única cosa que s'ha fet és pintar de colors els barrots. Consultada per aquest diari, una funcionària grega que no desitja ser identificada diu que les coses són «fins i tot pitjors» que fa anys i es queixa que les institucions europees no han prestat atenció a les denúncies fetes. «L'únic moment en què canviarà alguna cosa per a aquests nens serà quan morin», va lamentar un dels exmembres de la junta directiva del KEPEP, Ioannis Papadatos, a la BBC.

Segons Eva Cosse, de Human Rights Watch, aquestes condicions no se circumscriuen al KEPEP de Lejená, sinó que són habituals en altres centres similars de Grècia, dependents del Ministeri de Treball. També hi ha hagut denúncies semblants sobre les institucions per a malalts amb problemes psiquiàtrics adscrites al departament de Sanitat.