Un desembarcament a Omaha amb amfetamines

Ales tropes d'infanteria nord-americana que van desembarcar fa 70 anys a les platges de Normandia, es deu la introducció de l'amfetamina a Europa, considerada com la pastilla miracle de desenes i desenes d'esportistes, la que es prenia indiscriminadament als anys 50 i 60, quan no existien els controls antidopatge. En aquells temps predominava la barra lliure i els més avançats de la classe esportiva van conèixer gràcies a les gestes bèl·liques dels aliats la utilització del fàrmac i les seves propietats estimulants en les ocupacions de platges tan famoses com la d'Omaha, el 6 de juny del 1944.

El doctor Éric Parera i el professor Jacques Geyse, tots dos de la Universitat de Montpeller, van realitzar el 2005 un ampli treball d'investigació per encàrrec del Ministeri de la Joventut francès on van recollir els abusos amb el dopatge que s'havien comès a França des dels inicis del segle XX fins a mitjans dels anys 60. Aquest estudi científic comprenia diversos esports, principalment ciclisme i atletisme, va constatar el dopatge dels soldats nord-americans i va finalitzar precisament amb la mort del corredor britànic Tom Simpson al Mont Ventoux, en l'ascensió a la muntanya provençal del 13 de juliol de 1967, durant el Tour. Simpson va morir a conseqüència de les amfetamines, una mort que va obrir el camí dels controls antidopatge en l'esport professional.

La RAF volava amb 'amfetes'

Segons els dos professors universitaris, les amfetamines eren l'únic agent que permetia gràcies als seus efectes miraculosos vèncer la por, enfrontar-se a l'enemic i, a més, poder aplacar el cansament que patien durant hores i hores de combat els soldats nord-americans. Les amfetamines estimulaven el sistema nerviós de la tropa, la que avançava per la sorra, la que penetrava en territori francès. No els feia sentir por davant els obusos alemanys, els camps de mines i els filats d'Omaha.

Les amfetamines van començar a triomfar no solament a l'Exèrcit nord-americà, sinó també entre els pilots aliats britànics de la Royal Air Force. «Les amfetamines els feien sentir més forts i poderosos des de l'aire contra l'enemic alemany», es va constatar en l'informe.

I és que els nord-americans sempre van estar a la pole position a l'hora de buscar mètodes per millorar el rendiment. Els soldats havien de ser atletes que no es jugaven títols, sinó la vida, després de mesos d'entrenament als campaments britànics. Amb el pas dels anys, ja en el seu vessant esportiu, van seguir sent els abanderats, tal com es va poder constatar en la recent història negra de Lance Armstrong. Perquè als saltadors nord-americans que van anar als Jocs Olímpics del 1908, celebrats a la ciutat de Londres, se'ls deu el primer ús conegut de substàncies prohibides per derrotar els seus adversaris, encara que ells van al·legar en aquell moment que tot es devia a la «superioritat de la seva raça» i no van dir res de les ampolles que amagaven als vestidors quan apareixien els rivals, segons es va reflectir al mateix estudi científic.

Notícies relacionades

El Rei apel·la a la necessitat del desenvolupament sostenible

Sánchez s’afegeix a Macron en favor d’una ecotaxa als bitllets d’avió

Les amfetamines, en l'esport, es van introduir de mica en mica després de la finalització de la segona guerra mundial i es van estendre en la majoria d'esports mentre s'anaven afinant els controls antidopatge. El 1966, l'Assemblea Nacional Francesa va votar la primera llei antidopatge, que va provocar una plantada de corredors a Bordeus, durant el Tour d'aquell any, una vaga liderada per les estrelles de l'època. Als anys 70, els anabolitzants van entrar en l'escena esportiva, ja que les amfetamines s'havien tornat fàcilment detectables.

El Tercer Reich també va decidir dopar els soldats alemanys. Un medicament anomenat Pervitin (més en la línia speed) es va estendre per la Wehrmacht (terra) i la Lufwaffe (aire). El Pervitin es va recuperar als 60 i els 70 per part de les autoritats esportives de la República Federal Alemanya (la República Democràtica Alemanya anava per unes altres vies), sobretot durant els Jocs Olímpics de Munic (1972). El futbol alemany no es va mantenir aliè a aquestes trames. Pervitin i amfetamines van estar a l'ordre del dia.  A la final del Mundial del 1954, en què la RFA va derrotar Hongria, se la va conèixer com la final de les xeringues, les que van aparèixer al vestidor alemany, suposadament amfetamines. Pancho Puskas va denunciar el dopatge. Li van vetar durant anys l'entrada en territori alemany.