Llibertat per a un idealista

Cinc anys després que fos capturat al sud-est de l'Af-ganistan, EUA va aconseguir dissabte l'alliberament de l'únic presoner de guerra que li quedava al país centreasiàtic. El sergent Bowe Bergdahl, de 28 anys, va ser canviat per cinc destacades figures dels talibans recloses al penal de Guantánamo. L'acord es va produir després d'una setmana d'intenses negociacions conduïdes per intermediaris qatarians i, tot i que ha estat rebut amb satisfacció als  Estats Units, ha despertat algunes crítiques al Congrés per la forma com s'ha produït i perquè trenca amb el teòric rebuig nord-americà a negociar amb terroristes. Amb l'alliberament de Bergdahl es tanca un altre dels capítols de la guerra de l'Afga-nistan, però es reobre el misteri que va acompanyar la seva desaparició. Una versió sosté que va desertar voluntàriament.

Tot just després de ser entregat per una comitiva de 18 talibans, un tràmit que va transcórrer sense incidents, Bergdahl va pujar a un helicòpter militar nord-americà, segons publica el Washington Post. En un full va escriure «¿SF?», inquirint si eren les forces especials les que l'havien recollit. «Sí», va respondre de viva veu un dels soldats. «Feia molt que et buscàvem». Després de cinc anys de penúria i captiveri, el sergent es va posar a plorar.

Confirmat l'alliberament, el Pentàgon va fer el pas següent. A la base cubana de Guantánamo cinc talibans van pujar a un avió militar per ser traslladats a Qatar, on estaran un mínim d'un any perquè no puguin tornar, almenys de seguida, a la lluita armada. Així ho especifica l'acord.

«El seu país no el va oblidar mai», va dir diumenge el president Barack Obama a la Casa Blanca. «Els EUA mai deixen enrere els nostres homes i dones en uniforme», va afegir. Al costat tenia els pares de Bergdahl, Jani i Robert, aquest últim amb una barba frondosa com la que el seu fill lluïa en algun dels vídeos penjats periòdicament pels captors a internet. Amb el pas del temps, aquells vídeos van anar mostrant el deteriorament físic del soldat, però la família no el va donar mai per perdut.

Van criticar l'Administració quan van sentir que no estava fent prou i van arribar fins i tot a establir contacte amb els talibans. Diumenge a la Casa Blanca el seu pare va dir que Bergdahl «té problemes per parlar en anglès» i s'hi va dirigir en paixtu. «Sóc el teu pare, Bowe», li va dir en la llengua dels talibans aquest carter atípic que va estudiar antropologia.

ESGRIMA I BALLET / El sergent Bergdahl es va criar als boscos de Sun Valley (Idaho), en una cabanya que els seus pares van construir després de mudar-se de Califòrnia. La casa no tenia telèfon, però sí una biblioteca amb prop de 5.000 llibres. Ni ell ni la seva germana van anar mai a escola. La mare es va encarregar d'educar-los. Sis hores al dia de classes, amb molta filosofia i ètica d'arrels cristianes, des de san Agustí fins a sant Tomàs d'Aquino. Als 5 anys, el futur soldat sabia disparar i muntar a cavall, segons un llarg reportatge que va publicar fa 2 anys Rolling Stone, i més tard va aprendre esgrima i ballet clàssic.

Era aventurer i idealista, i es va voler allistar a la Legió Francesa. Va arribar fins i tot a mudar-se a París i a aprendre francès, però la Legió va rebutjar la sol·licitud. Va ser llavors que es va enrolar a l'Exèrcit dels EUA perquè, segons li va explicar el seu pare a la revista, volia ajudar els afganesos a reconstruir les seves vides i defensar-se.

Bergdahl va recalar a la província de Paktika, al sud-est de l'Afganistan, poc després que el president Obama tripliqués el nombre de tropes desplegades al país, en la fase més cruenta de la guerra en termes de baixes nord-americanes. El seu escamot es dedicava a la contrainsurgència, essencialment a guanyar-se la població afganesa. «Passava més temps amb els afganesos que no pas amb el seu escamot», li va dir un dels seus companys a Rolling Stone. A les seves files hi regnava aparentment el caos i la indisciplina i Bergdahl se'n va anar desencantant.

En l'últim correu que va enviar als pares deia que estava «avergonyit de ser americà». «Aquesta gent necessita ajuda i el que reben del país més cregut del món són paraules dient-los que no són res i que són uns estúpids», va escriure. També hi explicava que havia vist com un vehicle militar nord-americà envestia un nen afganès i li passava per sobre.

Notícies relacionades

Un intercanvi discutit

El futur assalt dels EUA

Tres dies després, el 20 de juny del 2009, Bergdahl va desaparèixer. I és aquí quan la cosa es complica. La versió oficial del Pentàgon sosté que va ser capturat per la xarxa Haqqani, aliada dels talibans, després de quedar-se enrere durant una patrulla. Dels cables de Wikileaks, que reprodueixen converses dels insurgents afganesos, se n'extreu que el van caçar mentre estava assegut al vàter. Però Rolling Stone, citant fonts del seu escamot, va assegurar que va marxar per pròpia voluntat i que se'n va emportar aigua, un ganivet, una càmera de fotos i el seu diari.

El Pentàgon no va comprar aquella versió o ha preferit obviar-la perquè durant els cinc anys que va durar el captiveri el va ascendir en tres ocasions de rang. Però ahir la controvèrsia seguia ben viva. Navy News, una revista militar, assegurava que l'alliberament ha estat rebut entre la comunitat castrense «amb diversitat d'opinions, en el millor dels casos». I es referia a alguns comentaris a la pàgina de Facebook d'Army Times, on se'l descriu com a «traïdor» i «desertor».