Un intercanvi discutit

Els Estats Units fa uns quants anys que intenten negociar amb els talibans un acord que pugui establir les bases per a la reconciliació entre la insurgència fonamentalista i el Govern proocidental a Kabul que pugui atorgar certa estabilitat al país o evitar si més no que desencadeni en una nova guerra civil quan es retirin les tropes nord-americanes l'any 2016. Aquestes converses per resoldre el futur polític no han anat enlloc, però al cap i a la fi han servit als Estats Units per recuperar l'únic presoner de guerra que li quedava a l'Afganistan. Després de diversos contactes fallits a Alemanya i Qatar, l'oportunitat es va reobrir el mes de novembre passat després que els talibans expressessin el seu desig d'abordar aquest intercanvi.

No hi ha gaires detalls sobre les converses secretes, conduïdes a través d'intermediaris qatarians, però a la fase final de l'acord el comandant de les forces especials dels Estats Units a l'Afganistan va estar en contacte directe amb els talibans per assegurar-se que no hi hauria sorpreses. «En una operació com aquesta, on hi ha sempre incertesa i perill, t'has de preparar per a totes les eventualitats», va dir ahir el secretari de Defensa, Chuck Hagel. La seva Administració nega que hagi negociat directament amb el grup terrorista, i ahir va defensar en diversos programes de televisió l'intercanvi de presos i la manera expeditiva com es va fer efectiva.

Perquè aquest acord portarà cua. Alguns republicans van acusar la Casa Blanca de violar la llei per haver passat per alt l'obligació d'informar el Congrés amb 30 dies d'antelació quan es té la intenció de posar en llibertat presos de Guantánamo, on eren tancats els cinc talibans que han estat traslladats a Qatar. Hi hauran d'estar com a mínim durant un any.

«Teníem motius per pensar que aquesta era una situació urgent i peremptòria, que la seva vida podia estar en perill. No teníem 30 dies per esperar», va dir a la CNN l'assessora de seguretat nacional Susan Rice referint-se al sergent Bowe Bergdahl. Segons Hagel, pel que sap el Pentàgon, en els cinc anys que va passar capturat no va tenir cap contacte amb altres angloparlants. «Probablement aquest home ha passat per un infern», va afirmar.

Els republicans també es van queixar del pagament amb presos. «Els termes de l'acord són molt preocupants», deia el senador Ted Cruz. «¿Potser no acaben de posar preu a altres soldats nord-americans? Aquest és un precedent molt perillós». Segons el seu coreligionari, el president del Comitè de les Forces Armades a la Cambra baixa, Howard McKeon, podria tenir conseqüències per als militars desplegats a l'estranger. «Els nostres enemics terroristes ara tenen un fort incentiu per capturar nord-americans».

Via de diàleg

Però no és la primera vegada que els Estats Units ho fan. Com recordava des de la Rand Corporation, un laboratori d'idees conservador, John Blank, ja es va fer amb l'Alemanya nazi o amb Corea del Nord. «L'intercanvi de presoners és pràctica normal durant la guerra. Aquí no n'hi ha cap precedent».

Notícies relacionades

Llibertat per a un idealista

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

En qualsevol cas, les paraules de l'Administració d'Obama es mesuraran amb lupa perquè una part del país creu que va mentir en el seu relat del que havia passat el 2011 a Bengazi, quan un grup gihadista va matar el seu ambaixador a Líbia i tres empleats més. Un episodi que ha provocat que recentment es creés una comissió d'investigació al Congrés.

En qualsevol cas, l'intercanvi de presoners podria reobrir la possibilitat de diàleg entre les dues parts sobre el futur polític de l'Afganistan. «Això podria obrir una finestra i esperem que sigui així», va dir Hagel.