La locomotora alemanya d'Europa

«És l'economia, estúpid». El lema d'un dels assessors del llavors candidat a la Casa Banca, Bill Clinton, va guiar la campanya dels demòcrates per desallotjar del poder George Bush pare el 1992.

Quan falta una setmana per a les eleccions al Parlament Europeu, l'economia és el factor determinant que situa Alemanya com a locomotora indiscutible de la Unió Europea (UE) i no hi ha cap indici que digui que aquesta posició dominant hagi de canviar. Dijous passat, l'Oficina Federal d'Estadística va anunciar que l'economia del país havia crescut un 0,8% el primer trimestre d'aquest any, duplicant el ritme de creixement marcat l'últim període del 2013. La dada alemanya va compensar els mals resultats de França i Itàlia, la segona i tercera economia de l'eurozona.

Dimecres, la cancellera alemanya, Angela Merkel, parlava en una cèntrica plaça de Berlín sobre la importància de les eleccions de diumenge que ve. «Europa és una obra de pau i llibertat», va dir entre les esbroncades d'una part del públic que criticava el paper d'Alemanya en el conflicte d'Ucraïna. L'escàs nombre d'incondicionals de la CDU (el partit de Merkel), al míting, demostra el grau real d'interès en les europees i posa en evidència que, per a la cap del Govern alemany, les eleccions importants són les seves, les que la mantenen a la cancelleria des de l'any 2005, les que va tornar a guanyar el 22 de setembre.

VALORACIÓ / Per això, Merkel marca les línies de la seva política europea amb la vista posada en la política interior i en els interessos alemanys, cosa que no es contradiu amb una altra realitat: cada vegada que Alemanya imposa les seves tesis en alguna cimera europea, la valoració de la cancellera augmenta entre els seus ciutadans, precisament, perquè Merkel intenta aplicar a Europa les mesures amb què els seus electors se senten satisfets.

Hi ha la teoria generalitzada que a les institucions de la Unió Europea no es poden prendre decisions que s'oposin als interessos d'Alemanya.

L'actuació del ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, que va convocar el desembre de l'any passat destacats membres de l'Eurogrup, Banc Central Europeu, Comissió Europea i ministres de la zona euro per pactar un acord sobre la unió bancària, reforcen aquesta teoria. Tant com la del president del Bundesbank, Jens Weidmann, exassessor de Merkel, oposant-se gairebé sistemàticament a les decisions del Banc Central Europeu. Malgrat que els últims temps alguns senyals apunten que alguna cosa està canviant, no es pot obviar que Alemanya és el principal contribuent de la UE, o que el 27% dels fons de rescat provenen d'aquest país.

El sociòleg alemany Ulrich Beck, autor del llibre titolat Una Europa alemana, diu que Alemanya s'ha convertit en un país massa poderós per poder-se permetre no prendre decisions. No sempre ha estat així. Tant Merkel com Schäuble recorden sovint els esforços i el patiment que va suposar per al país passar de ser considerat el malalt d'Europa fa uns 10 anys a ser l'indiscutible motor de l'economia de la Unió Europea. El canvi d'estatus es va produir arran de les dràstiques retallades sociolaborals que va introduir l'antecessor de Merkel, el socialdemòcrata Gerhard Schröder.

Notícies relacionades

Hamàs mata cinc soldats d’Israel i l’Exèrcit empeny a la costa els gazians

L’Audiència obre diligències a Netanyahu per l’assalt al vaixell de la flotilla de Gaza

EIX FRANCOALEMANY / En un article de fa uns quants mesos, Schäuble descartava amb contundència la idea d'una Europa alemanya: «¿Una Europa alemanya? Ni els alemanys mateixos ho tolerarien. Els alemanys més aviat volem posar-nos al servei de la recuperació econòmica de la Comunitat Europea, sense que això signifiqui debilitar-nos nosaltres mateixos, ja que això no beneficiaria ningú a Europa. Volem una Europa forta i competitiva, una Europa en què desenvolupem la nostra activitat econòmica de manera raonable i en la qual no acumulem més deute». Perquè el desig de Schäuble d'una Europa forta i competitiva sigui una realitat, faria falta que es tornés a posar en marxa l'antic eix francoalemany.

El cap de setmana passat, durant la seva trobada a l'illa alemanya de Rügen, al Bàltic, els mandataris Merkel i Hollande es van esforçar a transmetre una imatge d'harmonia. La salutació de Merkel: «¡Benvingut, estimat François!», va ser corresposta amb un «estimada Angela». D'aquesta manera intentaven demostrar la seva voluntat de treballar junts, en plena crisi d'Ucraïna, per recuperar l'enyorada empenta de l'eix francoalemany.