La universitat connecta Europa

Per a milers de joves, Europa és Erasmus. És el cas de Núria Minguet (22 anys, estudiant de Publicitat i Relacions Públiques de la UPF), que el darrer curs va estudiar a la Manze University of Applied Sciences de Groningen (Holanda). Va ser un semestre en què va perfeccionar el seu anglès, va conèixer gent d'altres països, va descobrir altres formes d'impartir i rebre classe i va millorar el seu currículum. I, sí, també s'ho va passar bé, com diu el tòpic. Però això va ser el que menys importa. «Va ser una oportunitat de sortir de casa i conèixer altres cultures», explica la Núria.

L'Erasmus -política dissenyada a Brussel·les i finançada principalment per la UE i, en alguns casos com Espanya, pels estats membres- atrau molt els estudiants espanyols. Amb 40.000 becaris, Espanya és el país que més universitaris envia d'intercanvi (durant els pròxims set anys, més d'un milió de joves europeus participaran en el programa). També és el país que ofereix les ajudes més baixes. La Núria, per exemple, va haver de treballar un estiu sencer i recórrer a l'ajuda dels seus pares per poder costejar-se una estada que té un cost que la beca assignada no cobreix, ni de lluny, del tot. El vicerector de Relacions Internacionals de la UAB, Lluís Quintana, explica: «En realitat, Erasmus són quatre beques: la de la UE, la de l'estat, l'autonòmica i la dels pares. Aquesta última és la que falla per la crisi, de manera que molta gent es queda sense anar-hi».

Malgrat els innegables avantatges en forma d'experiències que té participar en el programa, una de les crítiques recurrents és que Erasmus no s'associa a una exigència acadèmica gaire elevada. Ja saben, l'equació Erasmus=gresca. Espanya és el país que rep més estudiants (40.000 el curs passat, una sisena part del total de la UE), més pel sol, l'idioma i la qualitat de vida que per l'excel·lència de les seves universitats.

Mónica Leiva, coordinadora de Programes d'Intercanvi de la UAB, admet que ni la UE, ni el Govern, ni les universitats han estat tradicionalment gaire exigents ni amb els requisits ni amb els resultats, ja que durant anys es va buscar potenciar la quantitat d'estudiants en detriment de la qualitat: «Les universitats eren més laxes, però a poc a poc s'han anat demanant idiomes i resultats acadèmics, i fins i tot s'ha arribat a exigir la devolució de la beca als que no aconsegueixen els objectius mínims», afirma Leiva. «La majoria de les universitats de la UE que participen en aquest tipus de convenis reclamen als seus alumnes un nivell d'exigència molt superior al de moltes universitats espanyoles i, a més, en un idioma que no és la seva llengua nativa», afirma la Núria. En el seu cas, va obtenir una mitjana de notable alt. «Una part de la nostra societat no entén que els professionals que surten fora s'enriqueixen i els veuen com uns frívols. Però la prova que val la pena és que els Erasmus estan més ben valorats en l'acadèmia i l'empresa privada», diu Quintana.

Identitat europea

Notícies relacionades

El nou termini per als aranzels de Trump dona marge a la UE per negociar

Trump envia dos submarins nuclears a prop de Rússia

La mobilitat estudiantil enforteix una identitat europea assetjada per partits xenòfobs i euroescèptics. Més avantatges: contribueix a lluitar contra la desocupació juvenil: «L'experiència viscuda a l'estranger pels estudiants millora les seves aptituds i la seva mobilitat dins del mercat de treball». No en va, Leiva observa que cada vegada hi ha més estudiants que se'n van de pràctiques amb l'esperança de quedar-s'hi.

Una dada: Espanya és el país que ofereix les ajudes més baixes, que fins al curs passat no arribaven a la mitjana de la UE. La beca de la Núria, per exemple, va ser d'uns 300 euros, comptant les aportacions de la Generalitat, però les seves despeses -residència, menjar, transport- duplicaven els ingressos. La precarietat dels estudiants espanyols és un problema que, pel vicerector de la UAB, té a veure amb «una concepció política que una part dels estudis s'han de finançar amb aportacions de la família, cosa que incrementa la desigualtat». La Núria creu que Erasmus «té una perspectiva elitista que perjudica estudiants que tenen un bon expedient acadèmic i econòmicament no hi arriben», una idea que comparteixen Quintana i Leiva, a la qual la futura publicista n'afegeix una més: «Entenc que estem en crisi, però si no apostem pels joves, no sortirem de la crisi».