La carrera de Matignon

Davant el daltabaix de les municipals, el president francès, François Hollande, ho té difícil per mantenir-se impassible, en el somni d'una França on tan sols ell sembla que distingeix brots verds. «He entès el missatge», va confiar a diversos consellers durant els últims dies després dels desastrosos resultats de la primera volta de les municipals. I per demostrar als francesos que és així, tot apunta que recorrerà a la clàssica fórmula de la crisi de Govern.

La petició d'una remodelació de l'Executiu és un clam a les files socialistes, que insten Hollande a no esperar-se a les eleccions europees de finals de maig com era la seva intenció. Poc amic dels canvis i de precipitar les coses, el cap de l'Estat confiava que el caràcter local de l'elecció pal·liaria el cop. Es va equivocar.

Perquè la reacció estigui a l'altura del descontentament expressat pels francesos, el president no es pot conformar a fer un simple canvi de peons. Per això, el cap del primer ministre, Jean-Marc Ayrault, sembla clamorosament que saltarà. Fidel amic d'Hollande, l'inquilí del palau de Matignon es resisteix amb dents i ungles a ser utilitzat com a fusible, mentre les quinieles al voltant de la identitat de qui n'agafarà el relleu circulen a tot tren.

El carismàtic Valls

«Està exasperat davant el desvergonyiment amb què alguns ja prenen les mides del seu despatx», reconeix un membre del gabinet d'Ayrault. En el ball d'aspirants, la  primera posició l'ocupa el ministre de l'Interior, Manuel Valls, a qui Ayrault detesta cordialment. Nascut a Barcelona fa 51 anys, Valls és el membre més popular del Govern i el seu estil dinàmic i carismàtic està als antípodes del del primer ministre, a qui, segons una enquesta, el 68% dels francesos desitgen veure fora del Govern.

El problema de Valls són els socis ecologistes de l'Executiu, oposats a la línia política del ministre, partidari de la mà dura amb els immigrants. Els verds reclamen un «cop de timó» en favor d'un Govern «més social, més combatiu a nivell europeu i amb una verdadera política ecològica». Si Valls, que no amaga la seva ambició, se surt amb la seva, les relacions amb els socis seran com a mínim explosives. La líder dels verds, la ministra d'Habitatge, Cecile Duflot, ha amenaçat de sortir del Govern si Valls és nomenat primer ministre.

El titular d'Exteriors, Laurent Fabius, de 68 anys, també hi té opcions. Es tracta d'una solució més conciliadora i a l'altura de l'autoritat i el caràcter que s'espera d'un primer ministre. No obstant, prescindir d'aquest pes pesant de l'Executiu en un moment complex de les relacions internacionals i en plena intervenció militar de França a Mali i Centreàfrica no entusiasma Hollande. El cap de la diplomàcia, per la seva banda, repeteix que es troba «molt bé» al Quai d'Orsay, seu del Ministeri d'Exteriors.

Notícies relacionades

Anne Hidalgo, socialista, espanyola i alcaldessa de París

França confirma la bufetada a Hollande a les municipals

Tampoc es descarta la irrupció d'un tercer home per succeir Ayrault: el carismàtic alcalde sortint de París, Bertrand Delanoë, disponible després d'haver dirigit la capital durant 12 anys. Membre de l'ala esquerra del Partit Socialista (PS), l'elecció de Delanoë portaria implícit un gir poc adequat amb la recent aposta liberal d'Hollande, amb la reducció dels costos socials de les empreses i una retallada addicional de 50.000 milions d'euros en la despesa pública.

L'última paraula la dirà el president, i segons sembla no pensa esperar que les urnes es refredin.