França confirma la bufetada a Hollande a les municipals

Ni les crides del Govern, ni el clima benigne, gairebé estival, van contribuir ahir a mobilitzar els electors de l’esquerra. A la segona volta de les municipals franceses, el sol va lluir per a la dreta i, tot i que de forma més simbòlica, també per a l’extrema dreta. Els ciutadans van confirmar la patacada sense pal·liatius a François Hollande prenent als socialistes la supremacia en el poder local. 

En el seu primer examen electoral des que va accedir a l’Elisi el maig del 2012, el president més impopular de la Cinquena República va veure traslladada a les urnes la desafecció expressada pels ciutadans en els sondejos. Un context econòmic desesperançador –les xifres de l’atur van pujar en 31.000 persones entre les dues voltes– un lideratge més que qüestionat i una política que dista molt del gir a l’esquerra promès durant la campanya presidencial conformen els ingredients de la derrota socialista. 

Si en les municipals del 2008 es va produir una onada rosa –el vot de sanció se’l va emportar Nicolas Sarkozy– ahir el color blau de la coalició entre el centre i la Unió per un Moviment Popular (UMP) va predominar al mapa amb el 45% dels vots segons les primeres estimacions davant el 43% de l’esquerra.

El bastió

El Partit Socialista (PS) manté el bastió de París, on la gaditana Anne Hidalgo es va imposar a la conservadora Nathalie Kosciusko Morizet amb prop de 10 punts de diferència. «Sóc la primera dona alcalde de París», va proclamar emocionada. No obstant, tot i mantenir feus com Lilla, Dijon o Nantes, globalment el PS va retrocedir. 

L’esquerra va perdre places històriques com Llemotges, on el PS governava des del 1912, Pau, Tours, Valence, Cahen, Roubaix o Reims. A Pau, l’artífex de la derrota va ser el líder centrista François Bayrou, coalitzat amb la UMP. A la segona ciutat de França, Marsella, la bufetada va ser considerable. Encara que el PS es va recuperar de la humiliació de la primera volta, en què va quedar just per darrere del Front Nacional (FN), la victòria de l’alcalde conservador Jean Claude Gaudin (43,3% dels vots davant del 31,6% dels socialistes) va ser indiscutible. El senyal que la ultradreta es nodreix dels sufragis de les classes populars desencantades amb l’esquerra és extremadament clar en aquesta ciutat del sud. L’avanç del partit de Marine Le Pen (25% dels vots) es va registrar principalment als barris desafavorits del nord de Marsella.

El Front Nacional

Per primera vegada, el Front Nacional va obtenir una desena d’alcaldies, com Besiers, Beaucaire, Hayange, Fréjus, Villiers-Cotterets, Luc i La Pontet després d’haver guanyat en primera volta en dues més. Però en ciutats on havia quedat al davant la setmana anterior, com Avinyó, Perpinyà o Forbach, els votants van optar per les formacions tradicionals després d’haver expressat la seva protesta recolzant la ultradreta.

A Avinyó, on el director del festival de teatre de la ciutat, Olivier Py, havia amenaçat d’emportar-se el certamen, va guanyar el PS. A Perpinyà es va imposar l’alcalde de la UMP, Jean-Marc Pujol (55,8%), davant Louis Aliot, vicepresident de l’FN i parella sentimental de la líder del partit, Marine Le Pen (44,1%), després que el candidat socialista es retirés en segona volta per evitar la victòria de la ultradreta.

Vot d'adhesió

Notícies relacionades

Anne Hidalgo, socialista, espanyola i alcaldessa de París

La carrera de Matignon

«Aquests resultats són un orgull», va declarar triomfant Marine Le Pen. «Tindrem més de 1.200 consellers locals», va calcular la líder del Front Nacional, que va rebutjar que el vot a la seva formació es limiti a una expressió de protesta. «El vot a l’FN és ara un vot d’adhesió, ha nascut una altra força política autònoma, aquest resultat s’inscriu en el final de la bipolarització en la política francesa», va proclamar passades les 22.30 hores la dirigent que aspirava a esgarrapar més terreny a conservadors i socialistes. Poc implantat en el territori –el 2008 gairebé no va obtenir l’1% dels vots i una alcaldia– el seu objectiu són les europees, on els sondejos li auguren un ascens fulgurant com a primera força amb el 34% dels vots.

Mentre que el president de la UMP, Jean-François Copé, celebrava una «victòria històrica» que va atribuir a «l’exasperació dels francesos i el fracàs de la política d’Hollande», el primer ministre, Jean-Marc Ayrault, va comparèixer amb cara de funeral. Després d’admetre la derrota, va considerar que el Govern no havia sabut explicar la seva acció per «rellançar» el país i la «situació degradada» en què es trobava quan van arribar al poder. «Aquesta responsabilitat és col·lectiva, accepto tota la meva part», va assegurar el primer ministre francès, que sembla tenir les hores comptades al capdavant del Govern.