El Pentàgon presenta un pla de retallades que deixarà l'Exèrcit dels EUA sota mínims

Les retallades arriben a l'Exèrcit dels EUA. Després de 13 anys de guerres a l'Afganistan i l'Iraq, el període bèl·lic més llarg de la història nord-americana, el Pentàgon ha presentat aquest dilluns el seu programa de despeses per a l'exercici fiscal del 2015, valorats en 496.000 milions dòlars. Aquest pressupost l'obliga a efectuar retallades de personal, posar fi a flotes senceres d'aeronaus i a valorar amb més deteniment i cautela els projectes de nou armament. Els EUA passaran a tenir unes forces armades equivalents a les que tenien abans de la segona guerra mundial.

Les Forces Armades nord-americans tindran "menys marge d'error" i evitaran oneroses guerres d'ocupació a causa de les noves directrius de despeses presentades, que marquen l'inici d'una nova era d'"eficiència" en el pressupost de defensa més voluminós del món. "És el moment de ser realista. Aquest pressupost reconeix la realitat i la magnitud dels nostres desafiaments fiscals en el perillós món en què vivim", ha indicat Hagel en roda de premsa per presentar aquestes recomanacions de despesa a la Casa Blanca.

Ajustos dràstics

Tot i que aquests plans es basen en retallades més petites del que s'esperava, si no hi ha acord al Congrés per als comptes del 2016, el Pentàgon es podria veure obligat a reduccions encara més dràstiques, que afectarien destructors, un nou caça i el nombre d'aeronaus en servei.

Malgrat no comptar amb els 600.000 milions de dòlars del 2013, el pressupost per al Pentàgon en l'any fiscal del 2015 seguirà sent més alt que el de la Xina, Rússia, el Regne Unit, França, el Japó, Alemanya, l'Índia i el Brasil junts.

Retallades

El més afectat per la reducció presentada serà l'Exèrcit de Terra, que passarà d'haver tingut 570.000 efectius, el màxim després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001, a entre 440.000 i 450.000 soldats, un nombre que podria caure encara en 20.000 més si el Congrés no evita noves retallades per al 2016.

Els Estats Units no gestionaven un nivell de forces de terra tan baix des d'abans de la segona guerra mundial, però el final de l'ocupació de l'Iraq (2013-2011), la imminent sortida del gruix de les seves tropes de l'Afganistan a finals d'any i la crisi fiscal iniciada el 2008 han obligat a un nou enfocament.

Forces especials sí

"No dimensionarem les nostres Forces Armades perquè facin grans i llargues operacions d'estabilitat", ha assegurat Hagel, que ha recordat que la prioritat serà mantenir l'hegemonia tecnològica davant potencials adversaris. La reducció de personal no afectarà les forces especials, que seguiran creixent els pròxims anys fins a rondar els 70.000 efectius, després de demostrar l'efectivitat dels seus atacs quirúrgics i encoberts, no pas exempts de polèmica.

'Drones'

Un altre exemple del canvi de rumb en l'esforç per estalviar sense perdre capacitat de resposta exterior és el final del mig segle de vida de l'avió espia U2, una fita de l'aviació i de la Guerra Freda que serà substituït per l'aeronau no tripulada 'Global Hawk'. Els anomenats 'drones' seguiran augmentant el seu protagonisme en el pla presentat avui per Hagel, després d'haver-se convertit en l'arma més utilitzada per l'Administració del president Barack Obama per atacar suposats objectius terroristes al Pakistan, el Iemen o Somàlia.

Menys al Pròxim Orient, més a Àsia-Pacífic

Els Estats Units relegaran la forta presència militar al Pròxim Orient a favor de la regió Àsia-Pacífic, on el poder militar xinès preocupa els nord-americans i els seus aliats japonesos, sud-coreans i filipins. En part per això, el pla pressupostari manté el costós programa de desenvolupament del caça F-35, les inversions en ciberdefensa i evita reduir l'actual flota d'onze portaavions, una cosa que podria canviar si el 2016 s'incrementa la necessitat de retallades.

Indústria militar

Notícies relacionades

Trump afronta la rebel·lió per la falta de transparència en el cas Epstein

L’oposició russa va alertar de la relació de Txepurnoi amb Putin

Hagel ha assegurat que les retallades no afectaran la "forta base industrial militar" nord-americana, un sector amb gran pes econòmic. Segons ha indicat un alt funcionari nord-americà a Efe, aquest pressupost assegurarà que els Estats Units "segueixen mantenint la capacitat dissuasòria i la projecció de força", però "hi haurà menys marge d'error".

Despeses socials per als militars

Una de les mesures més impopulars serà la reducció a la meitat d'alguns beneficis dels militars que per al Pentàgon són insostenibles. Es reformarà el pagament de salaris, els serveis d'assegurança sanitària, les deduccions fiscals per habitatge per a personal militar i es reduiran en 1.000 milions per als pròxims tres anys els subsidis als economats per a militars, pedra angular de l'economia familiar dels soldats. Ara aquest pla haurà de ser aprovat pel Congrés, on els republicans podrien entorpir molts punts de la proposta, especialment pel que fa a beneficis a militars.