Merkel avança la jubilació als 63 anys després de cotitzar-ne 45

El Govern de coalició encapçalat per la cancellera alemanya, Angela Merkel,  va aprovar ahir la jubilació als 63 anys després d'una vida laboral de 45. La mesura, que està continguda en l'acord de coalició entre el Partit Socialdemòcrata (SPD) i la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que dirigeix Merkel, suposa una excepció a la norma, que continuarà en vigor i que eleva progressivament l'edat de jubilació fins als 67 anys.

La ministra de Treball, la socialdemòcrata Andrea Nahles, va defensar la reforma com una mesura justa, perquè beneficia les persones que van iniciar la seva vida laboral als 18 anys i han continuat en el mercat laboral durant 45. «No és un regal; s'ho mereixen», va dir Nahles, que fins al seu nomenament com a ministra havia estat secretària general de l'SPD.

La normativa haurà de ser aprovada aviat al Parlament, perquè el Govern vol que s'apliqui a partir de l'1 de juliol. El cost, que es calcula entre 9.000 i 11.000 milions d'euros anuals fins al 2030, es finançarà amb les reserves de l'assegurança obligatòria de jubilació.

El pla de la gran coalició ha estat criticat per l'excanceller socialdemòcrata Gerhard Schröder, que  l'any 2003, quan governava amb Els Verds, va aprovar la jubilació als 67 anys, dins del paquet de retallades socials conegut com a Agenda 2010.

UNA CONTRADICCIÓ / Schröder considera que permetre la jubilació anticipada als 63 anys pot ser rebuda com una contradicció a la Unió Europea, perquè el Govern alemany demana a altres països reformes estructurals, com la jubilació als 67.

Merkel va defensar la reforma com una mesura de caràcter humanitari dirigida als més febles durant el seu primer discurs d'aquesta legislatura al Bundestag, sis setmanes després de la formació de la gran coalició.

Després de les seves paraules inicials, dedicades a Ucraïna per demanar una solució pacífica al conflicte, el discurs de la cancellera va estar dominat per la repetició de les grans frases que utilitza una vegada i una altra en la majoria de les seves intervencions, com «Alemanya era fa anys el malalt d'Europa, i avui és el motor de creixement d'Europa». Únicament les crosses amb què es va ajudar per caminar fins a la tribuna, i el fet que va pronunciar el seu discurs asseguda, van trencar la rutina habitual.

La cancellera va parlar durant una hora exactament, però es va haver d'esperar fins als últims cinc minuts per sentir la seva crítica més clara als Estats Units per l'espionatge de l'Agència Nacional de Seguretat (NSA), i l'anunci que «la protecció dels ciutadans contra l'espionatge a internet serà un objectiu important en aquest període legislatiu». Merkel va admetre que l'equilibri raonable entre llibertat i seguretat per justificar la feina dels serveis d'espionatge ja no és suficient. La cancellera va acusar la NSA de crear desconfiança entre els dos països. «És una qüestió de proporcionalitat -va manifestar-,

Notícies relacionades

Israel aprova expandir l’ofensiva i retenir el territori pres a Gaza

El nou papa haurà d’afrontar el repte de la Xina després del pacte secret de Francesc

si el nostre soci més pròxim ens espia, hi ha un risc de pèrdua de confiança».

Merkel tindrà ocasió demà de debatre sobre el tema de l'espionatge massiu de la NSA amb el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, que viatja a Berlín.