Ocasió per a l'acord

No és mala notícia que en un cas tan complex, un conflicte històric vertebrat per tantes arestes i amb animadversions apassionades afegides, cap de les parts en litigi se senti del tot satisfeta. La sentència inapel·lable dictada pel Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia en el litigi pel control de 35.000 quilòmetres quadrats de mar, encara que pugui ser acusada de salomònica, podria permetre l'establiment d'un nou marc de relacions entre Xile i el Perú, beneficiós per als dos veïns.

El got mig ple o mig buit, segons es miri. Però 15 dels 16 magistrats han considerat que el Perú guanyi drets i sobirania des de les 80 milles marítimes, però definint al mateix temps la divisió en el seu control, en forma igual amb Xile. La sentència respecta la postura xilena d'una frontera marítima en paral·lel des de la denominada Fita U, just a la frontera terrestre actual d'Arica i Tacna, però marca la diferència en la seva extensió.

La sentència millora les expectatives prèvies més negatives contemplades des de Santiago, encara que no siguin poques les veus que en aquestes hores llancen crítiques severes de falta d'equitat i justícia. Per Sebastián Piñera, quan falta poc més d'un mes per finalitzar el seu mandat, la sentència no sembla que hagi de suposar un obstacle per a les seves intencions de tornar a competir per la presidència d'aquí quatre anys. A Lima, la decisió frena la crescuda d'eufòria nacionalista encoratjada per l'expresident Alan García, que havia presentat la demanda quan exercia el seu segon mandat, el 2008. El president Ollanta Humala, per contra, ha actuat de manera prudent i sensata fins ara, sense alimentar les temudes baixes passions.

Altura de mires

Els dos països s'han anat enfrontant jurídicament els últims sis anys. Però el conflicte entre els dos països té els seus orígens en les guerres que van enfrontar Xile, primer contra la denominada Confederació del Perú i Bolívia (1836-1839) i, posteriorment, en la guerra del Pacífic, 40 anys després (1879-1883). Els sectors més nacionalistes de Lima no han aconseguit superar encara aquella ocupació xilena de la capital peruana que es va produir entre el gener del 1881 i l'octubre del 1883.

La rivalitat i la desconfiança no desapareixeran amb aquesta sentència. La història no deixarà de ser interpretada a gust de qui l'expliqui. L'historiador peruà Nelson Manrique sosté que «són dos segles ofegant-nos en retòrica. Un llegeix la història de la guerra del Pacífic al Perú, Xile o Bolívia i semblen mons diferents».

Notícies relacionades

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

Arsen Ostrovsky, advocat israelià: sobreviure a l’atac de Hamàs el 7-O i ara al de la platja d’Austràlia

Les relacions bilaterals actuals són les millors dels últims dos segles. Coincideixen, a més a més, en la integració regional a través de l'Aliança del Pacífic, la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur) i la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i del Carib (Celac).

El sentit comú, la sensatesa i l'altura de mires dels dirigents polítics dels dos països els hauria de permetre explorar un nou marc de relacions que aconsegueixi cicatritzar les ferides encara obertes d'un passat ja molt llunyà. Una oportunitat per a l'acord.