«Seré a Auschwitz. Petons»

«Me'n vaig a Auschwitz. Petons. El teu Heini». Amb aquesta frase acabava una carta per a la seva dona,  l'estiu de 1942, Heinrich Himmler, cap de les SS d'Adolf Hitler i executor de la Solució Final per aniquilar els jueus. Fins i tot quan es desplaçava als camps d'extermini, Himmler pensava en la seva estimada dona, Marga. «Els dies vinents seré a Lublin, Auschwitz i Lvov. Que tinguis un bon viatge i que t'ho passis bé amb la nostra filleta. Els meus millors desitjos i molts petons», li deia en una altra missiva redactada el juliol de 1942.

Aquestes dues cartes han vist la llum ara, amb 700 més, després d'estar dècades amagades a casa d'un pintor israelià a Tel Aviv i posteriorment a la caixa forta d'un banc després de passar a mans d'un col·leccionista. Al costat dels missatges d'amor -alguns fins i tot d'eròtic- de Himmler a la seva dona, hi ha fotos i altres documents personals de l'alt càrrec nazi que publicarà el diari alemany 'Die Welt' i dels quals ahir va oferir extractes el rotatiu israelià 'Yedioth Ahronoth'.

Les cartes, guardades com un tresor per l'artista Chaim Rosen-thal, mostren com Himmler, que va ser capaç d'assassinar milions de persones sense immutar-se, era dolç i tendre amb la seva família.

Rosenthal era pintor però a més a més col·leccionava documents històrics i tenia un interès especial per la segona guerra mundial. Es creu que probablement va comprar les cartes -la seva autenticitat ha estat certificada pel cap dels arxius federals alemanys, Michael Hollmann- en un mercat d'antiguitats de Brussel·les.

Una altra versió apunta que els documents de Himmler, que comprenen el període del 1927 al maig del 1945, quan es va suïcidar sent presoner dels britànics, es van trobar a casa de Karl Wolf, assistent personal del cap de les SS, que va fugir a Itàlia quan va acabar la guerra i després es va emportar les cartes a l'Amèrica central i les va vendre a Mèxic a través d'un ajudant. Els compradors van ser Rosenthal i un grup d'inversors, que van pagar 40.000 dòlars.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Rosenthal es va emportar les cartes a Israel als anys 70 i les va amagar sota el matalàs del seu llit. Quan ja tenia 90 anys, el seu fill el va convèncer perquè les cedís i es publiquessin. I el 2007, el comerciant de diamants David Lapa els hi va comprar per un preu simbòlic i se les va entregar a la seva filla, la directora de cine Vanessa Lapa, perquè en fes un documental.

L'antisemitisme de Himmler i la seva dona queda recollit en les missives. En una, escrita el febrer de 1828, ella parla d'«escòria jueva». Ell li respon: «El meu pobre amor, has de tractar amb jueus per diners (…) Un jueu sempre és un jueu». El 14 de novembre de 1938, després de la Nit dels Vidres Trencats, Marga va escriure:  «¿Quan aquesta xusma jueva ens deixarà en pau perquè puguem viure feliços».