Alegria entre els palestins refugiats al Líban per la mort de Sharon

Amb trets a l'aire i balls al carrer, els refugiats palestins del campament d'Ain al-Helu, al sud del Líban, han rebut l'anunci de la mort de l'exprimer ministre israelià Ariel SharonAriel Sharon, a qui coneixen com el 'carnisser de Beirut'. Aquest esclat d'alegria s'ha repetit en altres campaments de refugiats al Líban, segons els mitjans locals.

Munir Makdah, responsable militar de la facció palestina Al-Fatah, ha assegurat que "l'alegria regna a tot arreu" d'Ain al-Helu, ubicat als afores de la ciutat de Sidó. Makdah ha afegit que Sharon va ser "el símbol del terrorisme, les matances i els crims contra els pobles àrabs, en especial contra els palestins".

En aquest sentit, el dirigent ha esmentat el paper indirecte que va desenvolupar l'israelià en la massacre de palestins dels camps de refugiats de Sabra i Xatila al Líban el 1982, així com la seva polèmica visita el 2000 a la mesquita d'Al-Aqsa, detonant de l'aixecament popular conegut com a Segona Intifada. "Haguéssim desitjat que fos jutjat per un tribunal internacional, però no hi ha justícia", ha afegit Makdah.

L'"ocupació"

Per la seva part, el responsable del Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina, Zuheil Natur, ha declarat que "Sharon representa el terrorisme i l'ocupació de les terres dels palestins".

Sharon, controvertit militar i polític audaç, ha mort aquest dissabte als 85 anys a l'hospital de Tel Aviv on estava ingressat des del 2006, quan un vessament cerebral massiu el va sumir en un coma.

La seva salut va començar a deteriorar-se fa dos mesos i mig, i en els últims dies patia una insuficiència renal que va afectar diversos dels seus òrgans vitals i el mantenia en estat crític. L'exprimer ministre israelià va viure sempre enmig de la controvèrsia, des dels seus dies com a militar i ministre fins a arribar a cao del Govern israelià el 2001.

Els principals dirigents palestins, tant del moviment nacionalista Al-Fatah com de l'islamista Hamàs, han recordat les "atrocitats" del desaparegut exprimer ministre israelià.

"Sharon, com qualsevol altre líder israelià que va cometre atrocitats contra el poble palestí, no deixa cap simpatia o compassió en el cor dels palestins", ha assegurat Mahmud Labadi, cap del Comitè de Relacions Exteriors i amb els països àrabs del moviment governant Al-Fatah. Labadi ha lamentat que "els palestins no puguem recordar ni un sol moment bo que Sharon ens hagi donat". "Estem tristos perquè el conflicte no s'hagi resolt durant el seu període com a primer ministre, però no per la seva mort ni per la de cap altre israelià que ha comès massacres contra els palestins", ha afegit.

"Assassí d'Arafat"

Per la seva part, l'excap dels serveis secrets palestins, Jibril Rajub, ha lamentat que "Sharon no arribés al tribunal penal internacional pels seus crims". Rajub ha acusat Sharon de l'"assassinat el 2004 de Iàssir Arafat", malgrat que es tracta d'una acusació mai provada per via judicial.

Per la seva part, el polític independent Mustafà Barguti ha assenyalat que "mai s'ha d'alegrar-se per la mort d'una persona, però desgraciadament Sharon no va deixar bons records en el poble palestí". "Lamentablement va anar pel camí de la guerra i de l'agressió, i va fracassar totalment a fer la pau amb els palestins", ha assegurat.

"Desgràcies al poble palestí"

Notícies relacionades

Ariel Sharon, el 'buldòzer'

Mor als 85 anys l'exprimer ministre israelià Ariel Sharon

Poc abans, el moviment islamista Hamàs, que governa a la franja de Gaza, ha qualificat l'exprimer ministre israelià de "criminal" i "responsable de desgràcies" del poble palestí. "Sharon era un criminal i era un d'aquells que van causar desgràcies al poble palestí", ha manifestat el portaveu de Hamàs a la franja Salah al -Bardawil.

En un comunicat de premsa, el funcionari del partit islamista ha destacat que "resava a Al·là perquè Sharon i tots els dirigents sionistes que van cometre massacres contra el nostre poble se'n vagin a l'infern".