Estimar amb discreció

Al voltant del fèretre de François Mitterrand, el 1996, es va produir una escena històrica. Les seves dues famílies, l'oficial, amb la seva dona Danielle Gouze, i l'oficiosa, amb la seva amant Anne Pingeot, es van reunir per primera vegada davant la seva tomba. El relativisme moral francès s'exposava en tota la seva extensió. L'enveja de les societats que aspiraven a una convivència sense prejudicis. El somni salvatge dels polítics de tot el món amb inclinació a la doble vida.

Durant gairebé 20 anys com a cap d'Estat, Mitterrand es va envoltar de dones amb càrrec polític. I no va descuidar la seducció en els descansos de l'exercici del poder. El president va tenir dues dones, una vivint a l'Elisi i amb qui va tenir tres fills, i una altra, a uns 500 metres de distància, amb qui va tenir una altra filla. Oficialment, les dues famílies mai van coincidir.

La premsa a penes va donar detalls d'aquesta doble vida, ni de la seva tendència a seduir més dones. Es va haver d'esperar a l'últim any de la seva presidència perquè la revista Paris Match descobrís que Danielle era en realitat una esposa fidel i resignada a patir en silenci les aventures amoroses del seu marit.

El silenci ha caracteritzat el manual de la premsa francesa davant la vida privada dels seus mandataris. I no perquè no hi hagués material. Des de Valery Giscard d'Estaing, passant per Mitterrand i Chirac, i arribant a Sarkozy, França ha generat presidents amb fama de faldillers empedreïts.

Giscard d'Estaing, que va dirigir França del 1974 al 1981, va acumular llegendes, més o menys velades, que alimentaven la seva reputació de lligon. Fa cinc anys va encendre el rumor d'un afer amb Lady Di arran  de la publicació de la seva segona no-

vel·la sobre un president gal que man-

té una relació amb una princesa de Gal·les. ¿Al·lusió autoreferencial?

De Chirac, que va governar del 1995 al 2007, hi ha una bibliografia con-

siderable sobre la seva afició a les dones. En una biografia, la seva esposa, Bernadette de Courcel, va relatar la dificultat de viure amb un home «guapo» que té un «gran èxit» amb les dones. Moltes vegades li va advertir que «el dia que Napoleó va deixar Jo-

sefina, ho va perdre tot». El mateix Chi-

rac va confessar amb classe la seva debilitat poc abans de deixar el poder. «Hi ha hagut dones a qui he estimat tan discretament com he pogut».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Xi visitarà França, Sèrbia i Hongria en el seu primer viatge a Europa en un lustre

Sarkozy no va témer divorciar-se en plena presidència. Ho va fer de Cecilia Ciganer, la seva segona esposa, per caure als braços de Carla Bruni, celebritat pop. Era el primer cop que una cosa així passava en la història rosa de l'Elisi. I sense escàndol.

Aquest, el de l'escàndol, és un apartat reservat a Dominique Strauss-Kahn, exdirector de l'FMI i candidat inevitable a la presidència francesa pel Partit Socialista fins a la violació d'una dona de la neteja a Nova York. Després fins i tot se'l va acusar de proxenetisme. França hauria pogut tenir com a president, no un seductor, sinó un depravat.