Un Exèrcit untat

Grècia ha estat en les últimes dècades un dels estats del món que més diner públic ha destinat a fins militars en relació amb el seu modest PIB. És una cosa que mai ha aixecat massa crítiques tenint en compte els seus conflictes amb la veïna Turquia, que a finals de la dècada del 1990 van estar a punt de portar-los a la guerra. En aquella època, de vaques grasses i antesala de l'entrada a l'euro, el Ministeri de Defensa, dirigit pel socialista Akis Tsojatzópulos, gastava a mans plenes.

Tsojatzópulos va ser condemnat l'octubre passat a 20 anys de presó per un delicte de rentat de diners procedents de suborns rebuts a canvi de l'adquisició de submarins alemanys i míssils russos. Repudiat pel seu partit, el Pasok, que forma part de l'actual Govern de coalició amb els conservadors, l'exministre va amenaçar durant el judici de cantar i involucrar molts més polítics. De moment, no ho ha fet.

Qui sí que ha parlat, llargament, ha estat el general de brigada Antonis Kantas, director d'armament al Ministeri de Defensa entre els anys 1996 i 2002 (pràcticament sempre a les ordres de Tsojatzópulos). Kantas, que es troba en presó preventiva des del desembre passat, va reconèixer haver rebut enormes sumes de diners d'empreses d'Alemanya, França, Rússia, el Brasil i Suècia a canvi de donar el vistiplau a 12 contractes d'armament. En total s'han trobat 15,5 milions de dòlars (11,4 milions d'euros) als seus comptes bancaris de Suïssa i Singapur.

Sistema instituït

Davant el jutge, el general va explicar com funcionava l'esquema de suborns, en què va implicar no només diversos ministres socialistes, sinó també alts càrrecs conservadors, que hi participaven malgrat no estar al Govern. Segons la declaració, al preu del contracte s'hi afegia entre un 0,5% i un 1% extra -en alguns casos es va arribar fins al 3 %- que els implicats rebien com a comissió. El sistema estava tan instituït que, segons va relatar Kantas, quan es discutia la compra dels tancs alemanys Leopard, un representant de l'empresa fabricant, Krauss-Maffei Wegmann (KMW), li va dir que abans de la reunió ja havia deixat a la seva oficina una bossa amb 600.000 euros.

«Sí, hi havia corrupció», explica a aquest diari el tinent general Yeoryios Yerulis, que fins a la seva jubilació el 2011 va participar en diversos comitès on es valorava la compra d'armament de les Forces Aèries: «Ho sospites quan et trobes que, de sobte, han canviat qui presideix el comitè per un oficial pròxim al ministre. I també quan envien des del ministeri guies per a la compra de material amb unes característiques determinades que només posseeix una empresa en concret». Amb tot, el militar sosté que la responsabilitat requeia en els polítics.

Notícies relacionades

Hamàs mata cinc soldats d’Israel i l’Exèrcit empeny a la costa els gazians

L’Audiència obre diligències a Netanyahu per l’assalt al vaixell de la flotilla de Gaza

Arran de la confessió de Kantas, dos representants d'empreses alemanyes a Grècia van ser detinguts i divendres passat van testificar davant un tribunal. Un, Panayotis Efstathíu, va reconèixer haver pagat 1,5 milions d'euros a Kantas i la mateixa quantitat a una desena d'alts comandaments de l'Exèrcit de Terra i la Marina, i va donar els noms de tres ciutadans alemanys que també haurien pagat suborns. L'altre, Dimitris Papajristos, està acusat de repartir 9,5 milions d'euros en suborns a alts càrrecs de Defensa.

L'actual ministre de Defensa, el conservador Dimitris Avramópulos, s'ha afanyat a informar que està preparant nova legislació per «garantir la transparència» en els contractes militars i així «protegir el prestigi i la confiança de les Forces Armades». Però l'escàndol potser no ha fet més que començar. Aquest cap de setmana la Fiscalia helvètica va ordenar congelar 10 milions de francs suïssos (8,1 milions d'euros) en relació amb el cas, encara que no ha transcendit si pertanyien a Kantas, que mentrestant ha tornat a l'Estat grec set milions d'euros.