Kathryn Bolkovac, la veu de la consciència

El nom de la nord-americana Kathryn Bolkovac va saltar a la premsa a principis de la dècada del 2000, quan va destapar i va denunciar el tràfic massiu i l'explotació sexual de dones de diversos països de l'Est d'Europa a la Bòsnia de la postguerra i, el que resulta més esgarrifós, la implicació de soldats de l'OTAN, policies de l'ONU i civils de les diverses i nombroses missions internacionals enviades, després de la guerra del 1992-95, a un país que s'havia convertit en un protectorat internacional.

Bolkovac era una policia de l'estat de Nebraska (EUA) que el 1999 es va incorporar a la IPTF, la missió policial de les Nacions Unides a Bòsnia. La majoria de governs enviaven directament els seus policies, però els EUA ho feien a través d'un contractista privat, DynCorp, empresa amb què

Bolkovac va firmar el contracte.

"Coneixia el problema de la prostitució però no m'havia imaginat mai el que passava i fins a quin punt havia penetrat en les missions internacionals", explica a EL PERIÓDICO Bolkovac, que fa uns dies va ser a Barcelona per participar en l'acte d'entrega del premi 25 de novembre (Dia Internacional de l'eliminació de la violència contra les dones) que cada any atorga l'ajuntament de la capital catalana a projectes de lluita contra la violència masclista.

Notícies relacionades

Els EUA, oberts a una retallada fiscal de 4.000 milions

Husni Abdel Wahed: "Europa es vanta de defensar valors però no trenca el comerç amb Israel"

A Bòsnia hi havia en aquells moments més de 900 bordells, en què dones joves procedents de països com Romania, Moldàvia o Ucraïna exercien la prostitució en règim d'esclavitud i eren sotmeses a una violència atroç. Havien estat portades a Bòsnia per la força o amb enganys per les xarxes de tràfic humà, que les desposseïen després del passaport.

>>Llegiu la informació completa sobre l'expolicia Kathryn Bolkovac a e-Periódico