La veu de la consciència

El nom de la nord-americana Ka-thryn Bolkovac va saltar a la premsa a principis de la dècada del 2000, quan va destapar i va denunciar el tràfic massiu i l'explotació sexual de dones de diversos països de l'est d'Europa a la Bòsnia de la postguerra i, el que resulta més esfereïdor, la implicació de soldats de l'OTAN, policies de l'ONU i civils de les diverses i nodrides missions internacionals enviades, després de la guerra de 1992-95, a un país que s'havia convertit en un protectorat internacional.

Bolkovac era una policia de l'estat de Nebraska (EUA) que el 1999 es va incorporar a la IPTF, la missió policial de les Nacions Unides a Bòsnia. La majoria de governs hi enviaven directament els seus policies, però els Estats Units ho feien a través d'un contractista privat, DynCorp, empresa amb la qual

Bolkovac va firmar el contracte.

«Coneixia el problema de la prostitució, però no m'havia imaginat mai el que passava i fins a quin punt havia penetrat en les missions internacionals», explica a EL PERIÓDICO Bolkovac, que fa uns dies va ser a Barcelona per participar en l'acte d'entrega del premi 25 de novembre (Dia Internacional de l'eliminació de la violència contra les dones) que cada any atorga l'ajuntament de la capital catalana a projectes destinats a la lluita contra la violència masclista.

A Bòsnia hi havia en aquells moments més de 900 bordells, on dones joves procedents de països com Romania, Moldàvia i Ucraïna exercien la prostitució en un règim de total esclavitud i eren sotmeses a una violència atroç. Havien estat portades a Bòsnia per la força o a través d'enganys per les xarxes de tràfic humà, que les desposseïen després dels seus passaports.

Bolkovac era investigadora de l'Oficina de Drets Humans de la IPTF i aviat va començar a treballar també a les ordres de Madeleine Rees, la representant a Sarajevo de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans. Barkovac va descobrir el que passava a dins d'aquells clubs de cites i en va recollir nombrosos testimonis. Estava fent la seva feina, però els seus superiors a la IPTF no deixaven de posar-li traves. ¿El motiu? El gruix dels clients dels bordells eren membres de les missions internacionals, inclosos no pocs companys seus de la policia de l'ONU. Encara pitjor: alguns estaven en nòmina dels traficants i els xulos. Els protegien, els avisaven si hi havia d'haver una batuda o, fins i tot, si alguna noia havia aconseguit escapar-se, la detenien i la tornaven al bordell. Alguns «compraven» una noia i se l'emportaven a casa.

«Crec que al voltant d'un 10% dels membres de la IPTF compraven dones i les portaven a casa. Un percentatge molt alt utilitzava prostitutes als clubs i la gran majoria ho facilitava ignorant el problema i pretenent que estava bé», explica.

Bolkovac en va advertir tots els caps de l'ONU a Sarajevo, sense resultats. Rees la va recolzar en tot moment, però estava pràcticament sola. L'abril del 2001, DynCorp la va acomiadar i la dona va denunciar l'empresa als tribunals britànics perquè, encara que ella havia estat reclutada als Estats Units i el Govern nord-americà era el principal client de la contractista -a qui ha proporcionat també serveis a l'Iraq, l'Afganistan, Haití i altres països-, la seu central està al Regne Unit. Rees va testificar en favor de Bolkovac.

Victòria judicial

L'ara expolicia va guanyar el cas i va obtenir «la indemnització més elevada mai dictada per un tribunal laboral britànic». Després va escriure un llibre i el seu cas es va convertir també en l'argument d'una pel·lícula, The Whistleblower (traduïda a Espanya com La veritat oculta), que es va projectar fins i tot a la seu de l'ONU a Nova York.

Els escàndols d'abusos sexuals a les missions internacionals de l'ONU van continuar (al Congo, Costa d'Ivori, Libèria... ). Sembla que en qualsevol país en conflicte on arriba un contingent internacional es crea automàticament un mercat. «Això és obvi. També el fet que no hi ha cap control sobre què fa aquesta gent en el seu temps lliure».

Hi ha també la qüestió de la immunitat de què disfruten les missions internacionals als països on operen. En el cas de Bòsnia (i altres) alguns dels implicats van ser retirats de la missió i van haver de tornar al seu país, però no van ser imputats.

Notícies relacionades

El nou termini per als aranzels de Trump dona marge a la UE per negociar

Trump envia dos submarins nuclears a prop de Rússia

«Descobrir el que passava als bordells va ser dur. Però el que més em va horroritzar va ser veure el comportament de les organitzacions internacionals, que ho aprovaven. Ho consideraven normal. És una cosa cultural, mentalitat de grup: 'ja se sap, són homes'. Dins de les organitzacions, era un secret de domini públic. És molt trist», afirma.

Després de l'escàndol, l'ONU va crear el 2007 una Unitat de Conducta i Disciplina. «No és efectiva. Molts treballadors de l'ONU encara tenen por de denunciar-ho».