Obama rendeix un apagat tribut a Kennedy

En les primàries demòcrates del 2008, la família Kennedy va designar Barack Obama com l'hereu polític de JFK. "Hi ha un candidat que ofereix la mateixa esperança i inspiració que el meu pare", va dir llavors Caroline Kennedy, l'única filla del president assassinat, durant un discurs a la Universitat Americana. Abans fins i tot d'aquell punt d'inflexió en la lluita contra Hillary Clinton, les comparacions estaven ja en boca de molts. Tots dos van capturar la imaginació del país i van encarnar el canvi generacional que reclamaven els temps. La diferència és que Kennedy, de qui aquest divendres es compleix el 50è aniversari del seu assassinat, no va viure prou per trencar la seva promesa, i Obama l'està trencant.

Paral·lelismes a part, ahir va ser un dia de tributs. En una cerimònia per marcar l'aniversari de la medalla de la Llibertat, la màxima institució civil dels EUA, creada per John F. Kennedy, Obama va homenatjar l'home que presidia el país quan va néixer. "Si segueix amb nosaltres en la nostra imaginació no és perquè ens deixés massa aviat, sinó perquè va encarnar el caràcter del poble que va liderar. Fort i resolt. Intrèpid i amant de la diversió. Desafiador de l'impossible i, sobretot, disposat a refer el món sense acontentar-se amb el que és sinó amb el que podria ser", va dir al Museu d'Història Americana.

El discurs va ser curt, i bastant sobri. Es va veure un Obama apagat, sense la inspiració ni l'espurna que va marcar la retòrica de Kennedy i la seva pròpia. No està vivint els seus millors dies. La seva popularitat passa per un moment nefast. Ha caigut nou punts en l'últim mes, a causa fonamentalment del desgavell de la reforma sanitària.

Croat de la llibertat

El 44è president va definir al 35è com "algú que es podria haver retirat a una vida de luxe i fàcil, però que va decidir viure en l'arena (política), navegant a vegades contracorrent i a vegades a favor d'ella". Va ressaltar el seu idealisme. El va pintar com un croat de la llibertat sense mencionar el combat que va lliurar contra la Unió Soviètica de Nikita Khrusxov, i va intentar emmarcar el seu llegat, des de la promoció de la cultura a la seva ambició per arribar a la Lluna, que no va arribar a veure complerta. "El poder de fer gran una nació resideix en la seva gent i en la seva llibertat. Aquesta va ser la seva filosofia. Aquest va ser el seu llegat".

Notícies relacionades

Una primera dama pionera

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El record de Kennedy es va fondre en el discurs amb l'homenatge tribut als receptors de la medalla de la Llibertat. Més de mig centenar d'ells, inclòs Bill Clinton, a qui l'hi va entregar unes quantes hores abans al matí, el van escoltar des de la platea. Tant el president i la seva dona com els Clinton havien obert la jornada amb una ofrena floral a la tomba de John i Jacqueline Kennedy al cementiri d'Arlington. Durant la cerimònia van estar flanquejats per alguns membres de la família Kennedy, com la viuda de Robert Kennedy, assassinat el 1968.

De tot el mandat de JFK, una presidència de menys de tres anys, però amb moments crucials per a la història com la 'crisi dels míssils' o la pugna amb els soviètics a Berlín, Obama només es va recrear en la creació dels Peace Corps. Els Cossos de Pau van ser l'exèrcit de voluntaris dedicats a promoure els valors nord-americans pel món i aprendre d'altres cultures.