Examen al kirchnerisme

El peronisme és com aquestes nines russes conegudes com a matrioixkes: són buides per dins, de manera que al seu interior amaguen una altra nina que, al seu torn, fa el mateix amb una tercera, que repeteix de nou el mecanisme per albergar-ne una quarta. Totes són iguals però de diferent dimensió. Els peronistes repliquen aquest mecanisme amb un matís ideològic: poden ser socialcristians, d'esquerres o d'ultradreta, nacionalistes o neoliberals. En les seves diferents mides s'emparen sempre en la figura tutelar de Juan Perón. Els argentins, que van demà a les urnes per renovar parcialment el Congrés, elegiran entre dues versions d'aquesta matrioixka nacional. El que es discuteix és si el kirchnerisme, la força predominant dels últims 12 anys, té la possibilitat d'estendre la seva vitalitat més enllà del 2015 o l'emergent «peronisme renovador» torna al poder amb els seus vells hàbits.

La campanya electoral es va tancar ahir a la nit com a mera formalitat, perquè prossegueix a les xarxes socials i en el mercat negre del dòlar, que va arribar a perforar la barrera dels 10 pesos, gairebé el doble del valor oficial. Cristina Fernández de Kirchner va sortir d'escena a causa de l'operació d'un hematoma al crani. Però és d'ella de qui es parla encara sense anomenar-la. Si bé les eleccions són nacionals, el principal interès se centra en la província de Buenos Aires, la més rica del país, d'on prové el terç dels vots totals. I és en aquest territori on el peronisme dissident irromp, segons les enquestes, com a guanyador. Sergio Massa, un excap de ministres de Cristina, que va decidir desafiar-la a les urnes. Si diumenge Massa guanya Martín Insaurralde, el candidat de Cristina Fernández de Kirchner, per més de 10 punts, s'autoproclamarà aspirant presidencial per a les eleccions del 2015.

L'alcalde del somriure

Massa, amb un somriure a prova de qualsevol enuig, va demanar als argentins «construir el futur aprenent dels errors del passat». Les seves principals ofertes electorals han tingut a veure amb la lluita contra la inflació, que corroeix les butxaques de tots, i la inseguretat. Actual alcalde de la localitat de Tigre, Massa va considerar que la millor manera de frenar els delinqüents és omplir els carrers amb càmeres de vigilància.

«Cada un va a votar diumenge quin futur vol tenir», li va respondre Insaurralde. El delfí de Fernández de Kirchner no només ha estat present a les pàgines polítiques. Va fer públic el seu idil·li amb Jessica Cirio, una rossa vedet amb una silueta que es reflecteix a les publicitats de llenceria femenina Cocot com una imprevista extensió del proselitisme kirchnerista.

A Buenos Aires, la dreta més clàssica, el partit de l'alcalde Mauricio Macri, i altres variants de conservadorisme es barallen pels primers llocs. Els diaris de dilluns ja estan pràcticament escrits a l'Argentina.

Notícies relacionades

Els 10 vestits més bonics (i memorables) de la història de la Met Gala

La contracció de l’economia dels EUA redueix el capital polític de Trump

Aquells que simpatitzen amb el Govern diran que, malgrat tot, el kirchnerisme haurà obtingut el 30% a nivell nacional i que, malgrat una mínima sagnia, seguirà controlant el Parlament. Els opositors posaran l'accent en la derrota del Govern en territori de Buenos Aires. Insistiran que la irrupció de Massa anuncia l'ocàs inevitable del kirchnerisme.

L'escriptor Mempo Giardinelli deixa una amarga impressió del que vindrà: «Els rumbs alternatius que s'ofereixen a la nació votant són, per dir-ho suau, entre perillosos i patètics».