Egipte posa un economista per governar la transició

L'economista liberal Hazem al-Beblaui ha estat finalment l'home elegit pel president interí d'Egipte, Adli Mansur, per dirigir el Govern durant un període de transició que l'Exèrcit va comminar ahir a tots els ciutadans egipcis a respectar. El nomenament va arribar després de diversos intents fallits, sobretot pel rebuig de la principal formació salafista, Al-Nur. El Nobel de la pau Mohammad al-Baradei, un dels candidats vetats inicialment, va ser en canvi elegit vicepresident per a la cartera d'Afers Estrangers, segons un decret emès per la presidència.

Els dos nomenaments van arribar després de la polèmica declaració constitucional promulgada el dia anterior per Mansur, que delimita el full de ruta per a la transició, i que ahir mateix va rebre el rebuig de bona part dels grups polítics, amb els Germans Musulmans al capdavant. El vicepresident del Partit Llibertat i Justícia (PLJ), braç polític de la Germandat, Esam al-Arian, va deixar clara la seva oposició en un missatge a la seva pàgina de Facebook: «Un decret constitucional ordenat per un home nomenat pels colpistes fa tornar el país a la casella de sortida», va escriure. Per la seva part, el moviment juvenil Tamarrud (Rebel·lió), que va inspirar les protestes contra el deposat Mohamed Mursi, va criticar el text per no haver estat consultat prèviament.

Davant el ferm rebuig dels dos extrems de l'espectre polític egipci, l'Exèrcit no va dubtar a emetre ahir un amenaçador comunicat instant tots els ciutadans egipcis a complir la declaració de Mansur, ja que «garanteix el procés cap a la democràcia», va assenyalar. En un missatge a la nació a través de la televisió estatal, les Forces Armades van declarar que no desitgen que «ningú superi el límit del que és acceptable en aquest moment, o que surti del camí traspassant els límits de la seguretat i la pau per raons d'egoisme o fanatisme».

REFORMA EN 15 DIES/ Dilluns a la nit, el Govern interí d'Egipte havia revelat els primers passos del període de transició política. Les autoritats van anunciar que es reformarà en el termini de 15 dies l'actual Constitució -suspesa pels militars-, se sotmetrà a referèndum posteriorment i després, a principis del 2014, se celebraran eleccions parlamentàries i presidencials. Els comicis per elegir el Parlament es portaran a terme primer, malgrat que els opositors al deposat president Mursi exigien el contrari.

La declaració de Mansur, que consta de 33 articles, concedeix al president i al seu Govern tot el poder legislatiu i estipula que un comitè d'experts designat pel primer ministre haurà de redactar les esmenes a la Constitució. El text de la Carta Magna passarà després a un altre comitè integrat per 50 personalitats procedents de la societat civil, que hauran de donar-li llum verda abans que sigui sotmesa a referèndum al cap de quatre mesos. Uns 60 dies després, se celebraran les eleccions parlamentàries -segons els plans traçats, serien a començaments del 2014-, i una vegada s'hagi reunit el nou Parlament, la nova Cambra tindrà una setmana per convocar les eleccions presidencials.

Notícies relacionades

Trump afronta la rebel·lió per la falta de transparència en el cas Epstein

L’oposició russa va alertar de la relació de Txepurnoi amb Putin

PROTESTA ISLAMISTA/ Les mesures anunciades pel Govern egipci per calmar la situació no semblaven ahir ser suficients, no obstant, per aconseguir que les aigües tornessin a mare. Ahmad Abu-Barakah, conseller legal del PLJ, va qualificar el decret de Mansur d'«invàlid i il·legítim», i el portaveu dels Germans Musulmans Gehad al-Haddad va indicar que les protestes dels islamistes contra les noves mesures polítiques s'estendrien per tot el país. Els islamistes defensen que aquest període de transició ja es va viure després que la revolució del gener del 2011 enderroqués l'anterior cap d'Estat, Hosni Mubàrak. En canvi, en aquesta ocasió el perfil tecnòcrata i menys significat i polèmic del nomenat primer ministre Beblaui va convèncer els salafistes d'Al-Nur, segons va explicar el secretari de la formació a Alexandria, Tarek Hassan.

Per una altra part, Rússia va sub-ratllar ahir la necessitat que Egipte aconsegueixi portar a terme una transició pacífica, segons va afirmar el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov. «Recolzem qualsevol esforç dirigit a posar fi a les manifestacions de violència i a la confrontació», va manifestar Lavrov. Rússia, que ven cereals a Egipte, intenta reforçar la seva influència a la zona del Pròxim Orient.