Els progressistes surten airosos dels comicis municipals italians

El Govern d'Enrico Letta, recolzat per conservadors i progressistes, pot respirar tranquil, perquè les eleccions municipals parcials de diumenge i ahir no han provocat cap alteració del marc polític nacional.

Els progressistes resisteixen bastant bé malgrat la crisi sense precedents del Partit Democràtic (PD); els conservadors baixen malgrat la participació de Silvio Berlusconi en els comicis, i els indignats del Moviment 5 Estrelles no repeteixen els resultats espectaculars de les generals de febrer passat, encara que partint del no-res

-abans no existien- han aconseguit més d'un 12% dels vots.

El centre d'anàlisi Emg va projectar el resultat municipal sobre unes hipotètiques eleccions generals, obtenint, respecte a les de febrer, un descens del 0,4% per a la coalició conservadora i un augment del 0,2% per a la progressista.

No obstant, el verdader vencedor dels comicis, que afectaven set milions d'electors de 564 municipis

-dels quals 14 eren capitals de província-, van ser els ciutadans que s'han abstingut. En l'àmbit nacional va votar el 62,38% i a Roma va votar només el 52% (-21%), de manera que la meitat dels electors (1,1 milions) es van quedar a casa.

Es tracta d'una abstenció important per a Itàlia, país on els comicis municipals solen atraure entre el 70% i el 80% dels electors. Ja ho van presagiar els tancaments de campanya de divendres, amb les places buides. El míting de Berlusconi el van seguir només unes 2.000 persones i ben poques més el del candidat progressista.

«No hi ha dubte que el distanciament dels italians respecte als partits i a les institucions s'ha difós també en l'àmbit local», va comentar el sociòleg Ilvo Diamanti.

Segons Massimo Marinelli, directiu de l'M5S, es tracta de «resultats increïbles que testifiquen una vegada més la distància que separa els ciutadans de la política i dels partits tradicionals».

SEGONA VOLTA / A Roma, el candidat progressista, Ignazio Marino, va aconseguir el 41,4% dels vots, contra el 30,3% que va aconseguir Gianni Alemanno, alcalde sortint, recolzat pels conservadors. Marcello de Vito, de l'M5S, n'ha obtingut el 12,8%. Ara s'haurà de celebrar una segona volta a principis de juny, en què el candidat progressista probablement rebrà més d'un 10% dels vots aconseguits pels altres candidats independents i més o menys esquerrans. Les llistes que podrien confluir sobre el candidat conservador arriben només a un aproximat 0,10%. Difícil la remuntada, doncs.

«El segon torn no és la segona part d'un partit, sinó una cosa nova, de manera que ens hem de mobilitzar perquè aquesta meitat de romans que no han votat, principalment joves, vagin a les urnes», va dir als seus electors Alemanno.

REGIONALS / «Marino ha erosionat vots als grillets», segons va comentar de la seva part el conservador Fabrizio Cicchitto, fent referència a l'anòmal candidat progressista. Es tracta d'un cirurgià cardiòleg, que en l'elecció del president de la República no va votar per Giorgio Napolitano, recolzat pels progressistes, sinó per Stefano Rodotà, el candidat propiciat pel moviment de Beppe Grillo.

Notícies relacionades

Els EUA, oberts a una retallada fiscal de 4.000 milions

Husni Abdel Wahed: "Europa es vanta de defensar valors però no trenca el comerç amb Israel"

També es va votar a la regió del Vall d'Aosta, on els dos partits autonomistes, el conservador Union Valdôtaine i la Union Valdôtaine Progressiste, van aconseguir respectivament el 33,47% i el 19,21%, que sumats suposen 20 dels 35 escons del Parlament autonòmic.

Els indignats de l'M5S, que a les generals de febrer passat havien aconseguit el 18,5% dels vots, es van quedar aquesta vegada amb una recol·lecta de poc més del 6%.