Màxima, Francesc i Messi, la nova trinitat argentina

"Ara no ens falta res: tenimpapa, reina i Messi", va dir la presidentaCristina Fernández de Kirchner a l'esbossar una mena de sublim trinitatargentina. La frase ja s'anava repetint als mitjans periodístics d'aquesta ciutat. Però al ser repetida per la primera autoritat política del país adquireix una altra ressonància. Les paraules de Fernández de Kirchner es van conèixer en el marc de la coronació de Máxima Zorreguieta aHolanda.

L'Argentina hi va estar representada pel seu vicepresident,Amado Bouduou. Segons la mandatària, el fet que la filla del secretari d'Estat de la dictadura militar (1976-83) hagi hagut de renunciar a la seva nacionalitat per casar-se amb el príncep Guillem, avui rei d'Holanda, no vol dir que en ella "no hi segueixi bategant sang argentina".

Molts argentins creuen que el país té avui més visibilitat per una combinació de circumstàncies polítiques i esportives. Un pontífex nascut a Buenos Aires, el millor jugador del món, de la ciutat de Rosario, i una alumna exemplar del selecte col·legi Northlands, convertida en la cara somrient de la casa d'Orange.

El politòleg holandèsCor van Beuninger també va considerar que la investidura de Màxima "canvia radicalment les perspectives de percepció de la gent sobre l'Amèrica Llatina i sobre l'Argentina" . Van Beuninger, president de l'Institut ELE, dedicat a l'estudi de relacions internacionals entre Europa i aquesta regió, va assenyalar que en la societat holandesa hi ha un nou imaginari en relació amb els argentins, alimentat "en primera instància" per la flamant reina però que també s'alimenta de la presència a la cadira de Pere de Francesc i "la figura de Leonel Messi".

Notícies relacionades

Hamàs mata cinc soldats d’Israel i l’Exèrcit empeny a la costa els gazians

L’Audiència obre diligències a Netanyahu per l’assalt al vaixell de la flotilla de Gaza

L'"argentinitat" de Màxima s'ha convertit en un tema recurrent a Buenos Aires. Alguns mitjans van insistir en el tema com si, en rigor, fos una qüestió d'orgull patri. Com a prova d'aquests llaços s'ha recordat que, el dia del seu casament, Màxima va demanar que s'interpretés 'Adiós Nonino', el tango queAstor Piazzollava escriure en homenatge al seu pare, a l'assabentar-se de la seva mort mentre residia als Estats Units. No deixa de ser curiós el fet que la llavors princesa fes que sonés aquesta melodia elegíaca en honor a Jorge Zorreguieta, que no vas poder assistir a la cerimònia per la seva antiga condició de membre d'aquell Govern militar que els holandesos sempre van repudiar.

No hi van faltar els que van voler indagar en el sentit amagat de l'elecció d'aquell tango, que és un comiat. ¿Màxima volia agafar distància del passat patern sense repudiar-lo explícitament? La reina d'Holanda ha tingut gestos que criden l'atenció. No ha criticat mai el paper patern. Però anys enrere es va reunir amb lesAbuelas de Plaza de Mayo, l'organització que busca els nens que van néixer en captiveri sota el règim de terror. Va tenir un gest que el papa Francesc acaba d'emular fa uns dies quan va rebre la presidenta de l'entitat,Estela Carlotto, cosa que no havia passat mai mentre va ser arquebisbe de Buenos Aires. La coronació de Màxima no va comptar amb el 'Nonino' de Piazzolla. Per a l'ocasió va sonar un tema escrit els anys 70 perAndrew Lloyd Webber iTim Rice i que forma part del musical Evita: 'No llores por mi, Argentina'.