L'esquerra i la dreta italianes, sense líder ni rumb

Onze mesos després de l'arribada de Mario Monti al capdavant del Govern italià per afrontar la crisi, el mapa polític del país podria tornar a canviar, 20 anys després que ho fes arran dels sumaris de Mans Netes contra la corrupció política. «Ens trobem davant d'una altra Tangentòpolis», ha dit la ministra de Justícia, Paola Severino, usant una expressió dels 90, traduïble per «el regne de les comissions» i referida a la corrupció imperant en els partits polítics fins llavors tradicionals, que van ser esborrats del mapa. La corrupció i l'edat podrien ara renovar la primavera que ve -quan se celebraran eleccions- la foto, juntament amb el moviment dels joves indignats.

A la dreta, després de buscar de totes les maneres la forma de mantenir-se al capdavant, l'exprimer ministre Silvio Berlusconi s'ha quedat sol. La seva última decisió, anunciada dimecres a la nit, és no presentar-se a les eleccions primàries conservadores de desembre, malgrat que molts encara no se'l creguin perquè ja ha insinuat altres vegades la retirada i sempre ha acabat per reaparèixer.

El seu partit, el Poble de la Llibertat (PDL), és hereu de Força Itàlia, fundat el 1994, que va reunir més d'una dotzena de restes de partits perjudicats pels sumaris de Mans Netes. Els unia el líder màxim, però la màgia s'ha esfumat i els sondejos atribueixen al PDL un escàs 10% - 15% de les intencions de vot (en va tenir el 38%). De manera que és molt probable que el partit es divideixi ara en tres o quatre grups.

SENSE VELTRONI NI D'ALEMA / A l'esquerra ja se n'ha anat Walter Veltroni, i amb tota probabilitat se n'aniran també l'històric líder progressista Massimo D'Alema i la presidenta del partit, Rosy Bindi. Altres han anunciat que també es retiraran de la primera fila de la política. Al Partit Democràtic (PD), que amb el 25% en la intenció de vot lidera els sondejos, s'ha iniciat una fuga de càrrecs actius que obre el camí a una altra generació, la dels que ja han complert els quaranta, que des de fa mesos pressionen per a «un relleu generacional». Es tracta d'una revolució dins l'esquerra i en la vetusta política italiana.

Beppe Grillo, que un dia algú va qualificar com a «terrorista còmic», ha reunit molts indignats en el seu Moviment 5 Estrelles (M5S). Grillo crida molt («els polítics estan tots morts», «ja no hi ha dreta ni esquerra, sinó coses intel·ligents») i potser amb raó, però no proposa una línia concreta. Els sondejos li atribueixen un 15% dels vots i el seu populisme antipolític ha sacsejat els partits tradicionals.

LÍDER I IDENTITAT/ Després del suport conjunt a Monti, esquerra i dreta busquen ara un líder propi. «Un Govern tecnòcrata és una anomalia democràtica», ha dit Pier Luigi Bersani, secretari dels progressistes, que semblava ser el candidat natural per a primer ministre. Però la primavera passada, Matteo Renzi, de 37 anys, alcalde de Florència, va començar a carregar contra el vell aparell del partit. «Ens hem de desfer de la vella guàrdia» i «després de 25 anys, ja és hora que es retirin», diu Renzi.

Notícies relacionades

Detenen una parella amb sis primats bebès ocults als genitals

Cops baixos i notícies falses: l’hora del fang abans del conclave

Els progressistes celebraran aquest mes unes eleccions primàries, amb mitja dotzena de candidats que també ronden els quaranta. Hi serà també Niki Vendola, comunista que ja passa dels cinquanta, gai declarat i amb parella, que escriu poesia i presideix la regió de la Pulla.

Però, a més d'un líder, l'esquerra i la dreta busquen també una identitat. El PDL de Berlusconi era liberal, cosa que ara casa malament amb l'empobriment actual i amb un cert grau d'equitat de les teràpies de Monti. El PD, que d'ençà que va deixar de ser comunista havia perdut el rumb, acaba de decidir que és un partit d'esquerres i s'ha aliat un altre cop amb el comunista Vendola.