Les noves retallades a Grècia divideixen el Govern

El Govern grec ha d'aprovar mesures d'estalvi per una quantitat d'11.500 milions d'euros si vol seguir rebent finançament europeu, però després de diverses onades de retallades no resulta fàcil decidir d'on es retiraran els diners. Els integrants de la coalició tripartida que governa Grècia, sota la batuta del conservador Andonis Samaràs, van ser incapaços ahir de posar-se d'acord sobre aquesta qüestió.

Hi ha un principi d'acord sobre d'on sortiran els milions: es reduiran novament les pensions, s'aplicaran les estisores a la Sanitat i els treballadors públics veuran el seu sou reduït. Fins i tot s'està estudiant tornar a augmentar l'edat de jubilació (el 2010 va passar dels 63 als 65 anys i ara es parla dels 67). Però els socis de Govern no acaben de decidir-se pels diners que es retiraran a cada partida. «Tots estem d'acord que hem de trobar 11.500 milions d'euros d'estalvi (...). Estem intentant trobar la combinació (de mesures) perfecta», va explicar el ministre de Finances, Yannis Sturnaras.

Només ha passat un mes des de l'elecció de Samaràs com a nou primer ministre i el missatge que el va fer vencedor -suavitzar les mesures d'austeritat i renegociar-les amb la Unió Europea- s'ha quedat en foc d'encenalls. La proposta de Samaràs de substituir les retallades per una recaptació més gran a través de privatitzacions no és considerada suficient per la troica (Banc Central Europeu, Comissió Europea i Fons Monetari Internacional), que ha decidit continuar a Atenes fins que el Govern presenti un pla creïble sobre les noves retallades.

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

PRESSIÓ EN AUGMENT / A això s'uneix la pressió dels socis europeus, especialment d'Alemanya, des d'on arriben contínues amenaces sobre una sortida de Grècia de l'Eurozona. «La societat (grega) està al límit, ho sabem molt bé. Però també la permanència de Grècia a Europa està al límit. Ara el que és més important és que Grècia recuperi la seva credibilitat», va reconèixer el portaveu de l'Executiu grec, Simos Kedikoglu.

El Govern grec va tornar a subratllar ahir la necessitat que s'ampliï el termini per reduir el seu dèficit al 3%, de manera que les noves mesures d'austeritat necessàries no caiguin tan pesadament sobre la societat grega, una cosa a la qual Berlín no està disposat, segons va afirmar diumenge el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble. «El problema no és degut al fet que el programa tingui errors, sinó que Grècia no l'està aplicant completament», va dir. Enmig d'aquesta incertesa sobre el futur grec, aquests últims dies s'han incrementat els rumors sobre una eventual nova quitació de deute que, en aquest cas, no afectaria els tenidors privats, sinó els bons grecs en mans del Banc Central Europeu i els estats europeus.