El 'corralito', un record amarg

Hi ha paraules que no necessiten traduir-se. Als anys 70, l'Argentina va aportar a aquesta llista el termedesapareguts. Un quart de segle més tard va ampliar el catàleg global amb corralito. Així es va anomenar la confiscació dels estalvis. Va ser idea de Domingo Cavallo, elsuperministred'Economia del president Fernando de la Rúa. El Govern va anunciar la mesura l'1 de desembre del 2011. Vint dies més tard, De la Rúa va abandonar el poder en helicòpter, amb 20 morts als carrers. Una dècada després del col·lapse, les temudes ressonàncies d'aquesta paraula en diminutiu es propaguen per una Europa en crisi.

El desembre del 2001 és una frontissa en la història argentina. Va donar per acabada l'era neoliberal i la fantasia de comptar amb una moneda amb el poder equivalent al dòlar. «Som del primer món», es deia. Tot va començar l'estiu del 1991. El president Carlos Menem no aconseguia domar la inflació. Cavallo va agafar les regnes de l'economia i va establir la paritat canviària entre el peso i la divisa dels EUA. L'Argentina va poder finançar la despreocupada festa amb els diners de les privatitzacions. Era millor importar que produir. Quan les arques es van assecar i va augmentar el dèficit fiscal, van començar els problemes seriosos.

Menem va abandonar el poder el 1999, amb un alt atur, un fort endeutament extern i l'economia en recessió. De la Rúa va arribar a la presidència amb la promesa d'un canvi i va acabar administrant aquella herència. Va demanar més diners a l'FMI (40.000 milions de dòlars). No n'hi va haver prou. De la Rúa va convocar Cavallo perquè fes màgia. El superministre va proposar un dèficit zero. Va apujar impostos, retallar despeses, salaris a l'Estat. Va podar jubilacions. Tampoc n'hi va haver prou.

La fuga de capitals

El novembre del 2001, la fuga de capitals havia arribat a límits alarmants. I a sobre, estaven esgotades les fonts de finançament extern. L'FMI li va deixar anar la mà al Govern. El diumenge 1 de desembre, Cavallo va anunciar restriccions per retirar els diners dipositats als bancs: 250 dòlars per setmana.

El 20 de desembre, els saquejos es van propagar per algunes zones de la perifèria de Buenos Aires. Les protestes es van fer sentir a les portes dels bancs. La central obrera va fer una crida a la vaga. De la Rúa va decretar l'estat de setge. La Plaza de Mayo va ser ocupada per una multitud. La policia la va reprimir. Va ser el final d'una era.

Notícies relacionades

El nou termini per als aranzels de Trump dona marge a la UE per negociar

Trump envia dos submarins nuclears a prop de Rússia

A De la Rúa el van succeir tres breus presidents peronistes. Dos cops Ramón Puerta i un Adolfo Rodríguez Saá, que va decretar suspensió de pagaments del deute extern. El senador Eduardo Duhalde, també peronista, va acabar a la presidència enmig de carrers amb barricades i la seu del Congrés saquejada com els supermercats. Du­hal­de va devaluar de seguida. L'economia va experimentar una caiguda abismal. La pobresa va arribar al 40%. El Govern va imposar a més l'anomenatcorralón. Els dipòsits es vanpesificar. L'Estat es va comprometre a tornar-los a mitjà termini. Els estalviadors, enfurismats, van anar a donar cops a les portes dels bancs. La indignació social va trobar en la consignaQue se'n vagin totsuna mena de descàrrega emocional.

L'arribada al poder de Néstor Kirchner és fruit d'aquella època convulsa. Amb la devaluació, l'economia argentina va recuperar competitivitat. Kirchner va renegociar una forta quitació del deute extern amb la banca privada internacional. L'Argentina ha recuperat a la seva manera la normalitat institucional. El creixement va tenir un efecte social integrador. El consum és avui tan febril com llavors. Un dòlar equival a 4,30 pesos. Ha tornat el mercat negre de divisa. El futur sempre desperta incògnites. Elcorralitoés un record amarg on avui s'emmirallen altres societats.