Tot el Pròxim Orient camina cap a l'abisme

Aclaparats com estem per una economia que fa aigües -de la qual cada vegada en sabem més, però hi entenem menys-, el capítol de les revoltes àrabs sembla menor i, no obstant, no ho és. El Mediterrani ofega la seva ribera nord en la crisi mentre el sud està que crema. S'ha tornat a omplir de gent la plaça de Tahrir, al Caire, i quan encara no s'ha acabat d'aclarir l'horitzó libi, Síria rebenta.

El motor d'aquesta revolta no és només social, és polític. En això s'assembla a les altres, però hi ha diferències. A Síria la causa principal no és la pobresa, és l'omnipresència dels serveis d'informació del règim, que fan la vida insuportable. Ningú a Síria se sent lliure ni protegit per cap llei. Només cal parlar amb la gent vinguda a la diàspora i que fins i tot aquí, entre nosaltres, se sent insegura comentant la situació del seu país. Només a Damasc hi ha més d'una desena de serveis de seguretat, cadascun amb la seva pròpia milícia repressora. És contra aquest sistema que terroritza i divideix a la població contra el qual s'han revelat els ciutadans.

Només per això ja mereixen tota la nostra solidaritat, però ¿S'hi ha d'intervenir? La repressió en aquest país ja ha costat molts més morts que quan es va intervenir a Líbia, i la crueltat de les milícies deBaixar al-Assadno té res a envejar a les deGaddafi. Però Síria segueix sent la peça que pot fer saltar a miques aquesta zona del món de precaris equilibris. Veí d'Israel i aliat de l'Iran, la seva inestabilitat potser és l'única inquietud compartida pels dirigents d'aquests dos països i la principal raó per la qual la resposta fins ara hagi estat tèbia.

Notícies relacionades

Von der Leyen insisteixen les contramesures

Josep Borrell: "Europa no sobreviurà sense unió federal en fiscalitat i defensa"

A mesura que l'oposició es fa forta i el conflicte més sagnant, finalment Turquia i la Lliga Àrab han pres la iniciativa.

Serà difícil que el règim de Damasc accepti la seva mediació, però és possible que sigui l'última possibilitat. Una guerra civil generarà un patiment enorme i conseqüències imprevisibles en tota la regió. Però la caiguda cap a l'abisme s'intueix cada vegada a prop.