Cop de gràcia a Gaddafi

Al vespre, el so dels eufòrics combatents disparant a l'aire i fent sonar els clàxons es barrejava amb la veu del muetzí a la ciutat de Zawiya, al nord de Líbia, a tot just unes desenes de quilòmetres de Trípoli. Fa uns quants dies, aquesta població va ser l'escenari de la batalla que va aconseguir capgirar la guerradel país nord-africà. Tot i que els signes dels recents combats encara eren ostensibles a les façanes dels edificis, a les seus governamentals saquejades i als carrers foscos, el ressò de la victòria aconseguida pels rebels durant la jornada arribaven fins aquí mateix. Després de dos dies de combats, la bandera tricolor dels revolucionaris onejava finalment a la fortalesa de Muammar al-Gaddafi al barri de Bab al-Azizia de Trípoli i el grapat de combatents que la defensaven havien deposat les armes.

Tot i que el líder libi no era a l'interior, la conquista del complex indicava que l'enfonsament definitiu del règim estava molt pròxim. «És molt aviat per dir que la batalla de Trípoli s'ha acabat; això no passarà fins que Gaddafi i els seus fills hagin estat capturats», va declarar el president del Consell Nacional de Transició (CNT), Mustafà abdul-Jalil, intentant imposar una mica de contenció en les seves impulsives files.

Els periodistes que ja ahir a la nit mateix van poder entrar al recinte bunqueritzat on bategava el cor del règim, van descriure com el lloc estava sent saquejat. Alguns trepitjaven una estàtua del líder deposat, un altre es va col·locar damunt el cap un barret com els que solia portar l'ex-líder libi i va assegurar que l'havia trobat a l'habitació del coronel. Armes i fins i tot cotxes de la família van acabar en mans dels insurgents. «Han fugit com les rates», va afirmar el comandant rebel Mohammad abdul-Hakim a l'agència Reuters. «Casa per casa, habitació per habitació», corejaven alguns milicians, comminant a prosseguir la lluita.

RETICENTS / Els habitants de Trípoli encara es mostraven reticents a sortir al carrer per celebrar la caiguda del règim. A Zawiya, al capvespre, els milicians revolucionaris refusaven portar en cotxe els periodistes fins a Trípoli per temor als franctiradors aïllats que encara ronden per la ciutat. Forces lleials al coronel Gaddafi mantenien confinats i sense electricitat una trentena de periodistes estrangers a l'hotel de Trípoli on s'allotgen.

La jornada s'havia iniciat amb pèssims auguris per al bàndol revolucionari. Després d'haver proclamat a tort i a dret durant diversos dies que tenien al seu poder Saïf al-Islam, el fill de Gaddafi sobre el qual pesa una ordre de recerca i captura emesa pel Tribunal Penal Internacional, l'encausat va reaparèixer públicament i va comminar els partidaris gaddafistes a continuar la lluita. Les imatges del fill del coronel corejant eslògans i parlant per als mitjans de comunicació van constituir un nou revés per a la credibilitat i la reputació del CNT, el Govern provisional instal·lat a la ciutat de Bengasi durant els primers dies de la revolució.

No era la primera ocasió en què el bàndol rebel difonia informacions sobre la marxa de la lluita que al final acabaven no sent realitat. Era, a més a més, un cop propagandístic d'envergadura en un moment crític de la guerra, en què les lleialtats es guanyen segons es percebi qui està imposant la seva llei sobre el terreny. La inquietant possibilitat d'un llarg setge de setmanes o mesos al complex de Bab al-Azizia i un combat barri per barri i casa per casa planava sobre els combatents quan ja assaborien la victòria. A la tarda, el rumb de la guerra va tornar a canviar i els defensors del búnquer de Gaddafi es van entregar gairebé sense lluita.

Notícies relacionades

Sánchez es coordina amb el rei de Jordània per treballar per la pau a la Franja

Trump i Xi rebaixen la tensió per la guerra comercial al parlar per telèfon

Tot i que els combats seguien en diversos punts de Trípoli, inclòs l'aeroport, a les files revolucionàries tothom donava per acabat el règim. «La transició comença immediatament per construir una Líbia nova», va dir el primer ministre del CNT i número dos dels rebels, Mahmud Jibril.

ÚLTIMS FRONTS / Amb la seva túnica blanca sense màcules i el seu parlar pausat, Ali Saïd Hillak té l'aspecte d'un venerable i respectat ancià. Protegint-se sota un porxo de l'inclement sol del desert a Tigi, a uns 200 quilòmetres de Zawiya, explica com havia enviat un dels seus fills a Trípoli a eliminar les últimes restes del règim. No havia aconseguit contactar amb ell però no estava inquiet pel que li pogués haver passat. «Gaddafi ja no tornarà mai», sospirava satisfet. Als altres fronts oberts els combats també es van decantar del bàndol revolucionari. Ras Lanouf, la lletja ciutat petrolera que va canviar de bàndol diverses vegades durant els mesos de març i abril, va caure finalment en mans rebels, després que les tropes lleials al coronel Gaddafi es retiressin cap a Sirte. S'esperava que en les pròximes hores, els insurrectes entressin en aquesta última localitat, bressol del coronel libi on la fidelitat envers ell no ha trontollat en cap moment. La seva conquista d'aquesta població serà probablement l'últim episodi d'una guerra que fins ara ja ha durat més de sis mesos.