'Kingstottenham', una connexió transoceànica

Pot ser que els disturbis de les últimes nits a Tottenham i altres suburbis britànics siguin fenòmens passatgers, nascuts de la crisi i de les polítiques d'ajust sever de l'actual Govern conservador-liberal-demòcrata. Però també pot ser que tinguin arrels més antigues i llunyanes, i que provinguin més concretament del que a la Gran Bretanya es coneix com les West Indias o Índies Occidentals, com són designades les excolònies del Carib per distingir-les de l'excolònia britànica per definició: l'Índia. Pot ser que els disturbis tinguin tant a veure amb Tottenham

-de cop i volta descobrim que el barri londinenc és més que un club de futbol- com amb Kingston, la capital de Jamaica, d'on provenen les famílies de molts dels joves sublevats. I pot ser que, en realitat, haguéssim de parlar deKingstottenhamper evocar la connexió cultural transoceànica sobre la qual han cridat la nostra atenció teòrics de l'Afrocarib com sónStuart HalloDick Hebdige.

Aquests autors han demostrat que totes les cultures juvenils britàniques de postguerra (des dels rockers fins als punks, passant permodsiskinheads) han rebut influències de la cultura delsrude boysjamaicans (els nois durs criats als suburbis de Kingston i emigrats després a Londres). D'aquesta cultura va sorgir el consum deganja(marihuana) i petita delinqüència urbana, però també l'ska, el reggae i el rastafarianisme, formes musicals i religioses que expressen el desig de recuperar la cohesió en la comunitat afrocaribenya, d'enfrontar el racisme de l'antic imperi, de retornar -si més no simbòlicament- a l'Àfrica, de produir una cultura global, encarnada perBob Marley.

Notícies relacionades

Preocupació en el món de l'esport a un any dels Jocs

Blackberry, l'arma jove

A l'empara de la crisi

En una estada que vaig fer a Anglaterra, fa un any i mig, vaig poder constatar el malestar existent entre els joves de classe obrera, tant autòctons com de les excolònies, pel desmantellament de l'Estat del benestar, començat perMargaret Thatcher,reorientat perTony Blairi reprès perDavid Camerona l'empara de la crisi. Pot ser que els joves s'inspirin en els joves indignats espanyols i israelians, en les revoltes que hi va haver fa cinc anys als suburbis francesos, protagonitzades per fills i néts d'immigrants africans que reaccionaven amb una violència molt espectacular, però sobretot simbòlica, envers allò que vivien com una actitud racista per part de les forces de l'ordre, o en altres disturbis racials sorgits a la Gran Bretanya, com els de Broad-water Farm, al mateix barri de Tottenham, el 1985. Però pot ser també que l'esclat mostri la inutilitat de les polítiques multiculturals o, en el cas francès, de les polítiques d'assimilació, per integrar els descendents d'immigrants, fills i néts, en el cas que ens ocupa, d'immigrants procedents del Carib, però tan britànics com qualsevol dels seus conciutadans, encara que el periple que els va portar fins a Tottenham comencés en algun port africà d'on van salpar els seus avantpassats camí de Kingston.