El terratrèmol va ser el més intens de la història moderna del Japó

La manera més gràfica d'entendre l'origen dels terratrèmols és comparar l'escorça terrestre amb un puzle format per grans peces sòlides, les plaques tectòniques, que floten sobre una capa parcialment fosa. A les zones de contacte, les peces en moviment pugnen per aconseguir un espai... fins que hi ha un terratrèmol. Llavors s'allibera l'energia i les tensions es tornen a igualar. El Japó és una zona d'alta sismicitat perquè està situat justament sobre una zona de contacte entre quatre plaques molt inestables i amb marcades direccions oposades.

«La placa del Pacífic tendeix a introduir-se per sota de l'Eurasiàtica fins que cada ics temps la fricció acumulada allibera energia», resumeix María José Jurado, especialista en sismologia del CSIC a l'Institut Jaume Almera de Barcelona que treballa sovint al Japó. Terratrèmols de tanta intensitat com el d'ahir només són propis de zones de subducció molt activa, amb enfonsament acusat de les plaques, tal com passa al Japó i Xile, afegeix Jurado. De fet, el sisme va ser el sisè més intens a la Terra des que existeixen mètodes instrumentals moderns i el quart si se'n descarten dos en què l'epicentre es va localitzar en zones pràcticament despoblades d'Alaska i la península de Kamchatka. Al segle XXI només queda per davant el sisme que va originar el tsunami de Sumatra el 2004.

FORTS, PERÒ NO TANT / «El Japó és un país amb molts terratrèmols, però aquest és certament excepcional. Mai en les últimes dècades n'havien tingut un d'igual», resumeix Teresa Susagna, sismòloga de l'Institut Geològic de Catalunya (IGC). El terratrèmol va ser registrat amb una magnitud de 8,9 en l'escala de Richter, molt superior als 7,5 que van destrossar el 1995 el nucli antic de la ciutat de Kobe, al sud del país, o als 7,0 que van causar 300.000 morts a Haití l'any passat. És realment molt: «Una magnitud 8 no és el doble d'una magnitud 7, sinó 30 vegades més», recorda la sismòloga de l'IGN. L'eix de rotació de la Terra es va moure 10 centímetres.

El terratrèmol es va produir a les 14.46 hora local al Japó (06.46 a Espanya) i el seu epicentre es va situar sota el llit marí a uns 130 quilòmetres de Sendai, a la costa de Honshu, la principal illa del Japó. El Servei Geològic dels Estats Units va calcular que la zona de subducció en contacte feia 400 quilòmetres de llarg.

El sisme va tenir una infinitat de rèpliques intenses, inclosa una de magnitud 7,2, és a dir, més que la majoria dels grans terratrèmols que es produeixen al llarg de l'any al món, afegeix Susagna. En principi, que hi hagués moltes rèpliques significa que es va alliberar molta energia i que el risc ha disminuït, «però res garanteix que no hi hagi un nou terratrèmol intens», adverteix. El terratrèmol va ser detectat als sismògrafs europeus, inclòs el que està situat a l'observatori Fabra de Barcelona. «No és estrany en situacions intenses d'aquesta mena», explica Susagna. L'ona es va apreciar aproximadament 10 minuts

després.

La Terra ja havia avisat amb un terratrèmol a la mateixa zona dimecres passat. «Sabem que hi ha un risc elevat de terratrèmols al Japó -explica Jurado-. El problema és que desconeixem quan es produiran». La investigadora del CSIC participa en un projecte internacional al sud del país que té com a gran objectiu desenvolupar mètodes de detecció precoç. Els investigadors han començat a perforar l'escorça terrestre a la fossa marina de Nakai per poder arribar fins a vuit quilòmetres de profunditat i instal·lar-hi uns sensors geofísics. Evitar un sisme és impossible, evidentment, però «els moviments detectats podrien servir per predir l'arribada d'un gran terratrèmol», explica la investigadora

del CSIC.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les eleccions locals al Regne Unit posen a prova el lideratge de Sunak

CADA 110 ANYS? / Fins ara, l'única manera de predir un gran terratrèmol és atendre a criteris estadístics poc fiables. Segons un càlcul del científic japonès Katsuhiko Ishibashi, elaborat a partir del registre històric de grans terratrèmols des del segle XV, un fenomen similar al de Sendai es produeix de mitjana cada 110 anys. Tot i això, el marge d'error és enorme.

El terratrèmol va ocasionar una onada gegant o tsunami que de mica en mica va recórrer tot el Pacífic en direcció est fins a la costa d'Amèrica del Sud i el nord d'Austràlia i Nova Zelanda, segons van confirmar les dades satel·litàries de la NOAA dels Estats Units. Tot i això, la pitjor part de la catàstrofe se la van emportar les costes pròximes del Japó, on es van registrar onades de més de quatre metres o fins i tot més. La premsa local va informar d'un tsunami de 10 metres a l'aeroport de Sendai. L'onada sobtada va superar els dos metres a les illes Aleutianes, Alaska i Hawaii.