Terrorisme, escorcolls i Guantánamo

El Nadal ha portat als Estats Units un renaixement de la por a un atemptat. Milions de persones es desplacen en avió en un país de dimensions continentals i hi ha recordatoris d'ocasions recents en què només gràcies a l'eficàcia de la policia o a la imperícia dels terroristes es va evitar la tragèdia.

Fa un any, un nigerià que volava a Detroit en un avió amb 278 passatgers hauria pogut fer detonar un explosiu que portava amagat als calçotets. Al maig, un altre fonamentalista va estar a punt de fer saltar una bomba a l'atapeïda Times Square de Nova York i, ara fa unes setmanes, en avions de càrrega, van ser descoberts cartutxos d'impressora amb explosius. El columnista Thomas Friedman parla de l'any de la sort i reflexiona que no sempre les forces de l'ordre seran tan eficaces.

S'han redoblat, en conseqüència, els controls als aeroports. Fastiguegen i tenen implicacions polítiques al denunciar-se que van dirigits a persones d'una religió, la islàmica. La realitat és que les inspeccions se centren especialment en persones que portin vestimenta aparatosa, que pogués ocultar un explosiu, o amb el cap tapat. D'aquí ve que les persones de religió musulmana amb vel o turbant siguin el blanc preferent, però també ho són els sikhs i el seu gran turbant, o fins i tot els jueus ortodoxos.

Les dones musulmanes no només troben desagradable haver de sotmetre's a un escorcoll rigorós, en què totes les parts del cos són grapejades, sinó també a l'examen del cos a través d'un escàner que també insinua parts íntimes. Encara que els agents de la TSA nord-americana (agència de seguretat ) insisteixen en el fet que qualsevol persona que porti una indumentària voluminosa és objecte d'una segona inspecció que implica un «escorcoll reforçat», els musulmans es queixen que tot aquest procés els singularitza d'una manera humiliant.

La politització és inevitable. Els EUA és un país on la minoria islàmica ha estat ben acollida i on està molt més ben integrada que no a Europa. Bush, després de l'11-S, va repetir amb èmfasi que l'islam era una religió respectable, que no se la podia jutjar per la vesània d'un grapat d'extremistes. Alguns juristes islàmics al país han reiterat que la utilització d'escàners que revelen tot el cos és una violació de les ensenyances alcoràniques i que trenca la llei de llibertat religiosa perquè força molts musulmans a evitar l'avió…

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Amb tot i això, l'opinió pública no sembla excessivament preocupada amb la focalització en persones amb vestimenta musulmana. Tampoc no està gaire preocupada, el tarannà és semblant, pel fet que Obama hagi renunciat a clausurar, com havia promès fa dos anys, el centre de Guantánamo on estan tancats presos, principalment iemenites, sospitosos de terrorisme. Encara n'hi ha 174. Els aliats dels EUA els han acceptat amb comptagotes i el Senat es nega a proporcionar fons per construir un penal als EUA per acollir-los. El judici d'una bona part d'ells, uns 50, presenta dificultats.

L'Administració els considera culpables de terrorisme, però no s'atreveix a iniciar un procés en què una part substancial de les proves no poden ser al·legades perquè comprometen la seguretat dels EUA i perquè revelen noms de confidents. Els jutges estarien inclinats a arxivar el cas i absoldre'ls. El Govern pensa aprovar un decret que donarà als detinguts l'oportunitat de qüestionar la seva detenció, però Obama -una altra semblança amb Bush- ajorna sense límits el tancament de Guantánamo.