anàlisi

La batalla de Wikileaks

2
Es llegeix en minuts
Antoni Gutiérrez-Rubí
Antoni Gutiérrez-Rubí

Assessor de comunicació

ver +

J ulian Assange, el fundador de Wikileaks, està detingut però podria guanyar la guerra, ja que els seus oponents no han calibrat bé quina és la naturalesa dels contendents, ni l'escenari d'operacions ni les armes. Aquesta batalla la pot guanyar un exèrcit anònim i global capaç de fer front a qui pretengui impedir la llibertat a internet. En realitat, el combat que s'està lliurant no és sobre la llibertat d'Assange ni sobre la seva moral, sinó sobre el control en la xarxa. I Wikileaks està guanyant, de moment, la guerra de la informació. La resposta dels internautes no s'ha fet esperar, amb una àmplia i variada gamma de reaccions.

La descentralització. La pàgina de Wikileaks ja ha passat dels 1.000 mirrors (còpies exactes del lloc), cosa que fa descentralitzada la seva presència i en dificulta l'extirpació judicial, política o tècnica.

La solidaritat. Els usuaris de Twitter i Facebook estan en plena ofensiva contra qualsevol intent d'aquestes xarxes que pretengui minimitzar -i molt menys censurar-la resposta dels ciberactivistes. Els hastags a favor de Wikileaks han aconseguit el Trending Topics mundial. No hi ha qui pugui fer callar el crit digital global.

El hackeig. Algunes organitzacions han anat més enllà i han llançat atacs a les pàgines o les institucions que s'han afegit a l'ofensiva contra Wikileaks. La capacitat d'organitzar un atac simultani als servidors d'aquestes companyies, fins a bloquejar-los i deixar-los fora de servei, és una resposta contundent que notaran en termes de resultats econòmics o imatge pública.

La contrainformació. Wikileaks ha contraatacat, ahir mateix, revelant curioses coincidències diplomàtiques i comercials del Govern dels EUA amb Visa i Mastercard, les mateixes companyies que han bloquejat les fonts de finançament independent de l'organització.

Notícies relacionades

La simpatia. Pot ser que Assange sigui un tipus fascinant o pertorbador. És igual. La justícia o la seva reputació pública ja decidiran i emetran el seu veredicte. Però a ulls de milions de ciutadans al món és un símbol de la llibertat. Un Robin Hood digital que roba informació als poderosos per donar-l'hi al poble. Encapçala també la votació popular a Time com a personatge de l'any.

Algú no ha entès que la força, el poder, els diners o les dimensions ja no guanyen les batalles de la llibertat i la informació a la societat-xarxa. Segurament, res és casual i aquesta ciberguerra global entre David i Goliat té altres beneficiaris que no donen la cara. Però és igual. La llibertat guanyarà, encara que Assange segueixi detingut, acusat i finalment condemnat. Cap presumpte delicte seu podrà tapar la gran veritat: la informació lliure s'obre pas malgrat interessos i poders. El món obedient i captiu (i censurat) s'ha acabat. Això és només el principi.