Els partidaris del cap de Wikileaks assalten internet

La defensa de Julian Assange, que ahir va passar la segona nit empresonat a Londres, ha començat a organitzar-se. L'advocat Geoffrey Robertson, prestigiós especialista en drets humans que va representar l'escriptor Salman Rushdie, ha acceptat defensar el fundador de Wikileaks. La batalla per la figura d'Assange, no obstant, es lliurarà també a internet, on creixen els seus partidaris. Ahir, sense anar més lluny, grups de hackers van complir les seves amenaces i van llançar una campanya d'atacs contra webs de firmes relacionades amb el setge al portal de filtracions, com Postfinance i Mastercard.

El cap de Wikileaks, reclamat per la justícia sueca per abusos sexuals a dues dones, va insistir ahir de nou en la teoria de la conspiració per empresonar-lo, per la difusió de més de 250.000 arxius del Departament d'Estat dels EUA, que han revolucionat les relacions diplomàtiques a tot el món.

Mark Stephens, advocat britànic d'Assange, va assenyalar que hi ha «poders ocults» que persegueixen el seu client. «Ahir vam veure les rialletes dels polítics nord-americans. La trampa s'ha activat. Hi ha poders foscos en acció. Després del que s'ha vist fins ara, podem concloure que això és part d'un pla més gran», va afirmar al diari Evening Standard.

Stephens va acusar també la Fiscalia sueca, que reclama l'extradició del fundador de Wikileaks, d'haver orquestrat «un judici públic». Segons el lletrat, Assange, de 39 anys, es va oferir per entrevistar-se a Londres amb els investigadors, però ni tan sols li van donar detalls de les acusacions contra ell.

MASTERCARD I LA FISCALIA SUECA / A internet, els simpatitzants d'Assange van passar definitivament a l'acció. Grups de ciberactivistes van atacar les webs de Mastercard i de la Fiscalia de Suècia en represàlia per les seves accions contra Wikileaks.

El lloc de Postfinance, el banc suís que va cancel·lar el compte de Wikileaks, també va ser víctima d'un atac de denegació de servei, igual que la web de Claes Borgstrom, l'advocat que representa les dues dones que acusen Assange d'abusos sexuals.

Visa, la segona multinacional de targetes de crèdits que va tancar les portes a Wikileaks -com ho van fer abans les nord-americanes Amazon, PayPal i EveryDNS- no va ser atacada directament, però serà demandada per Datacell, una firma islandesa que actuava d'intermediària en les donacions a Wikileaks, segons va anunciar ahir la mateixa companyia des de Reykjavík.

Els ciberatacs a internet, dins d'una campanya batejada com a Operació Venjança, s'emmarquen en el corrent de suports que Wikileaks està rebent a la xarxa. També a les xarxes socials. Els seus partidaris han inundat Twitter de missatges de solidaritat, mentre que la seva pàgina de Facebook ja supera el milió de seguidors a tot el món.

Per la seva part, el Govern australià va brindar ahir protecció consular al seu conciutadà, que acusa Canberra de connivència amb els EUA per «matar el missatger». L'Ambaixada d'Austràlia al Regne Unit va contactar amb Assange per assegurar-se que té representació legal i que podrà rebre les seves visites igual que qualsevol altre nacional en la mateixa situació, va anunciar el ministre d'Exteriors, Kevid Rudd.

El cap de la diplomàcia australiana va subratllar que qualsevol persona té dret a la presumpció d'innocència, hores després que el mateix Assange acusés el seu país de col·laborar amb els Estats Units per ocultar la veritat. Aquesta vegada, Rudd va atribuir la culpa del flux d'informació publicada per Wikileaks a les persones que l'han filtrat i al Govern nord-americà per no protegir de forma adequada els seus cables confidencials.

En un article firmat a The Australian, propietat del magnat Rupert Murdoch, Julian Assange va asse-nyalar ahir que al llarg dels quatre anys de vida de Wikileaks «han canviat governs, però ni una sola persona, que se sàpiga de moment, ha

Notícies relacionades

Qüestió de protecció

La batalla de Wikileaks

resultat perjudicada», mentre que els Estats Units «ha matat milers de persones només en els últims

mesos».