Una cimera amb claus subjacents

Els mitjans de comunicació, sobretot escrits, han informat amb força detall sobre la recent cimera de l'OTAN a Lisboa. L'esdeveniment és important i convé posar-lo en perspectiva per entendre alguns aspectes essencials del debat en curs, dintre de l'Aliança Atlàntica i entre alguns dels seus membres. Pot semblar un tema d'especialistes, però l'opinió pública hauria de tenir el màxim interès a estar-ne informada, perquè els problemes d'aquestes estructures de seguretat ens concerneixen directament.

Convé recordar que l'OTAN és l'estructura organitzativa i operativa de l'Aliança Atlàntica, que és l'organització internacional d'estats (Estats Units, Canadà, diversos països europeus i, per cert, Turquia) pròpiament dita, i es basa en la Carta Atlàntica, que no ha estat bàsicament modificada des del moment de la seva fundació l'any 1949. Però en un període de 60 anys, l'OTAN s'ha dotat de sis documents anomenatsConcepte estratègic, un cada 10 anys de mitjana, i s'entén més bé el que ha passat a Lisboa si es pensa que l'anterior és del 1999 i l'anterior a aquest, de 1990-1991. No fa falta recordar com havia canviat el món l'any 1990 en relació, per exemple, amb 10 anys abans. Però és més discutible que hagi canviat en un grau equivalent entre el 1999 i l'actualitat, tret que es pensi realment que l'11-S (2001) va canviar el món o va ser una espècie d'inici de la tercera guerra mundial. Per a tots aquells que tenim algunes reserves, la missió d'aquest nouConcepte estratègichauria de ser l'aclariment d'alguns punts específics.

¿L'OTAN és una organització regional que defensa els interessos dels seus membres allà on siguin atacats? O bé, ¿s'erigeix directament engendarme global?

L'OTAN, i aquesta és la gran novetat, va complir les seves funcions correctament entre el 1949 i el 1991 per tres motius: perquè l'antagonisme sistèmic entre els dos blocs era clar en termes militars, perquè va funcionar la dissuasió mútua (nuclear i convencional) i, sobretot, perquè no va estar mai ficada en operacions. En el món postbipolar ha estat i està en operacions, i això és més complicat que fer plans que no es van haver d'aplicar mai (per sort).

Actors regionals

Notícies relacionades

Reconeixement de Medvédev a Obama pel tractat START

«L'OTAN és agressiva»

L'OTAN necessita objectivament desenvolupar relacions polítiques amb altres actors regionals, és el que s'anomenapartenariats, però la relació amb Rússia ha de ser especial i construir-se en positiu. Per cert, el mecanisme ja existeix, el va promoureSolanael 1997, es diu Consell OTAN-Rússia, i l'Administració deBushva tenir durant vuit anys la principal responsabilitat en el seu bloqueig.

Molt important: coincidint amb la cimera de l'OTAN, es va produir la cimera Estats Units-Unió Europea. En aquesta, es va parlar de polítiques econòmiques i de la recuperació mundial; en aquella es va parlar de seguretat politicomilitar trans-atlàntica, és a dir, europea. ¿Poden els 21 països europeus que són de l'OTAN i de la UE anar explicant la complementarietat de les dues organitzacions (si és la hipòtesi) en el terreny de la defensa?